La Llei Electoral Catalana

                           

Vull admetre en un principi, que una llei electoral amb llistes obertes i circumscripcions més petites estil La gran Bretanya, afavoriria la relació entre electors i elegits, ja que aquestos no tendrien que donar compte de les seves accions als partits sinó als seus electors, cosa que faria que tinguessin que ser més curosos gestionant la cosa pública, ja que ells i no el partit serien els responsables davant dels seus votants, amb les conseqüències de poder ser un altre cop votats etc.... i a continuació em faig una serie de preguntes:

Quin és el mecanisme per fer aquesta canvis? Doncs el Parlament ho pot decidir quan vulgui.

Perquè no ho ha fer fins ara? Doncs per interessos dels grans partits catalans, PSC, CIU, PP., I la veritat no se si ERC en te massa interès.

Hi ha algun motiu que faci que aquests partits canvien d'opinió?. Cap. Si tenen el control dels diputats, tenen el control de totes les seves relacions amb Mitjans de comunicació, Poder econòmic i poden fer i desfer al seu gust. Des de les cúpules dels partits, venen favors i compren ajuts, com per exemple condonacions en el pagament de interessos i retorns de capital. Per aquí res a fer.

Quins partits poden estar a favor del canvi del sistema electoral?, Els petits, però ni tenen força en el Parlament ni la seva veu arriba a la població per poder fer pedagogia.

Hi ha algun poder interessat en que no canviïn les coses? Molts però principalment l'econòmic. Fixe-us en el entramat, les complicitats que hi han: El poder econòmic controla i influeix en els mitjans de comunicació i als partits, que ha la seva vegada nodreixen de consellers i directius els seus consells d'administració. Els mitjans de comunicació, la majoria (no tots) o pertanyen a grups econòmics poderosos o depenen de la seva publicitat. Per tant o s'emeten noticies interessades o simplement no es publiquen, això vol dir que el no es veu a la tele, s'escolta a la radio a es llegeix, simplement no ha passat, ni tant sols al cap dels anys es podrà consultar a les hemeroteques. Aixi s'escriu l'historia.

De tant en tant transcendeix alguna noticia com la del recent nomenament del Vicepresident de la Caixa que és el president del grup Godó propietari també de TV8. !Embolica que fa fort!. Directius d'Albertis que ara estan en llocs influents de la política catalana, concretament de CIU.

És una penya en la que sempre estan els mateixos i es perpetuen. Com deia un amic, mireu la llotja del Barça en un partit important i os adonareu qui són els que tallen el bacallà i els seus adlàters. En quan els partits polítics sempre parlen de renovació i sempre surten les mateixes cares, això si es canvien els cromos, ara tu diputat al Parlament, jo al Congres, aquest altre al Senat (que hi foten al Senat?). Al finalitzar el quatre anys de legislatura, tornem a canviar, ara toca estar al aparell del Partit i participar en algun consell d'administració d'alguna empresa privada o pública, que per això s'ha creat. I podríem continuar denunciant a uns i als altres. Els polítics no tots són així però per fer la vista grossa tenen la mateixa culpa que els que delinquixen. Perquè fan la vista grossa ? Doncs si no ho fessin així no serien escollits per les propers llistes. Per això tenen tanta por a les llistes obertes els partits, el ramat se'ls escaparia i no el podrien controlar.

Als mitjans de comunicació poden afavorir una campanya de conscienciació d'aquest tema? Doncs per les raons abans exposades NO.

Temps enrere una nova formació política portava com divisa “Regeneració i Independència”. El nostre problema és aquest, i pel mateix ordre. Si no hi ha regeneració no aconseguirem la independència i si la aconseguim amb aquestos vigilants de les sagrades essències del catalanisme, no servirà al poble. El que no pot ser es “els mateixos gossos amb diferents collars” Gos és una accepció massa suau.

Un bon amic em deia, quan aconseguim la Independència, canviarem moltes lleis especialment la llei electoral i ja passarem a pertànyer al club dels Estats democràtics de veritat, com els del Nord d'Europa. I ho diu convençut, sense haver esnifat res, ni begut tan sols gasosa. Però “alma de cantaro” (no se com es diu en català) no t'adones que tal com és el sistema està blindat? I els poders són difícil de convèncer i més de vèncer?

I em dic a mi mateix com es pot dur ha terme una campanya per la regeneració de la vida pública?, quins mitjans hi ha independents no subjectes a cap pressió de polítics o empresaris? Ens veurem obligats els que creiem allò de que “Tot està per fer tot és possible” anar casa per casa com fan els Testimonis de Jeovà (Amb tot respecte) a portar la bona nova. A veure si l'Assemblea N C pot ser una eina per treballar per aquest futur. En els partits no confio.

No voldria ser tan escèptic i m'agradaria que algú em fes arribar el seu parer més esperançador, menys apocalíptic. Gracies