Translate

domingo, 13 de junio de 2021

Tres sirenas hijas de Poseidón


 

Tres sirenas hijas de Poseidón

Tres de las hijas de Poseidón
tres doncellas jóvenes vírgenes, bellas
con vestidos vaporosos de colores luminosos como las estrellas
y un viejo músico anciano de pelo blanco plateado
que arrastra las piernas y medio rota su guitarra
han llegado bordeando el río cerca del mar
donde quieren hacer un tiempo de espera.

Una de ellas canta y las otras dos danzan,
y el viejo músico anciano de pelo de plata
recordando cientos de baladas de cuando era juglar
y había dejado huellas de sus pasos bajo el sol ardiente
por pueblos, caminos y senderos
haría sonar la guitarra que medio rota aun tenía voz .

Cuando se conocieron le pidieron ayuda.
Le explicaron quiénes eran y de dónde venían
y que después de una corta estancia en la tierra
al fondo del mar querían volver.

No tenían cola de sirena
la querían recobrar
no importaba el color ni la textura
la necesitaban para volver a nadar.

Ahora eran ángeles sin alas
que deseando acercarse al Sol
pidieron cambiar su cola plateada
por alas blancas para volar a gran altura.

Deseo satisfecho por el rey de todos los mares
padre de las tres sirenas de cola de escama azul
que como condición y consejo dijo
que al encontrar a Icaro hijo de Dédalo amigo suyo
le pidiesen consejo para saber a qué altura
sin peligro podían volar.

Le encontraron y le explicaron su deseo.
El dijo que no se  acercasen mucho al Sol
que las alas por el calor se fundirían como las suyas
y por mas esfuerzos que hicieran no podrían volar.

Ellas venían del mar
y no entendían de calor
y siguieron volando, subiendo, subiendo
querían saludar al luminoso Sol.

Las alas comenzaron a crujir
las plumas a deshacer
y suerte de Ìcaro que muy atento
las guió y acompañó de regreso a la tierra
hasta encontrar al músico anciano.

Había llegado el momento.
de encontrarse con el Rey de todos los mares
era el fin de un viaje inconcluso, accidentado
y el retorno a la abismal profundidad
donde podrían lucir de nuevo en sus cuellos de cisne
collares de perlas y abalorios de coral delicados.

Debían danzar medio desnudas
en la orilla del mar amoroso
esperando que el rey Poseidón
escuchara la guitarra del juglar
y curioso, se fijase en en las doncellas
y las ayudas a volver al mar.

Sucedió, Poseidón apaciguó las olas 
separó las aguas llamo a una multitud de peces de colores
y las invitó juntos a reencontrarse con el pasado.

El viejo músico anciano de pelo blanco plateado
llora de tristeza, ya no tiene edad
para zambullirse en el Océano y a sus amigas buscar.


Tres sirenes filles de Posidó

 

Tres sirenes filles de Posidó


Tres de les filles de Posidó

tres doncelles joves verges, belles

amb vestits vaporosos de colors bonics com estels

i un vell músic anciá de cabell blanc platejat

que arrastra les cames i la guitarra mig trencada

han arrivat vordejant el riu vora el mar

on volen fer-hi estada.


Una d'elles cantan i les altres dues dançant,

i el vell músic ancià de cabell d'argent

recordant cents de balades de quan era joglar

i havia deixat petjada sota el sol ardent

per pobles, camins i viaranys

faria sonar la guitarra que mig trencada tenia veu encara.


Quan es van coneixer li varen demanar ajut.

Li van explicar qui eren i d'on venien

i que despres de una curta estada a la terra

al fons del mar volien tornar


Ja no tenien cua de sirena

la volien recobrar

no importava el color ni la llergada

la necesitaven per tornar a nadar.


Ara eren angels sense ales

que desitjan apropar-se al Sol

varen demanar cambiar sa cua platejada

per ales blanques per volar a gran alçada


Desig satisfet per el rei de tots els mars

pare de les tres sirenesde de cua d'escata blava

que com condició va posar

que al trobar a Icar fill de Dedal amic seu

li demanesin consell per quina hissada

sense perill podien transitar.


El varen trobar i demanar consell

va dir que no s'propessin molt al Sol

que les ales pel calor es fondrien com les d'ell

i no podrien volar.


Elles venien del mar

i no entenien de calor

i varen seguir volant, pujant

volien saludar al lluminos Sol.


Les ales van començar a cruixir

les plumes a desfer

i sort d'Icar que molt atent

les va acompanyar

fins trobar al músic ancià.


Habia arrivat el moment .

de trobar-se amb el Rei de tots els mars

era la fi d'un viatge inconclos, accidentat

i el retorn a la abissal profunditat

on podrien lluir de nou als seus colls ben plantats

collars de perles i abaloris de coral delicats.


Havien de dançar mig nues

vora del mar amoros

esperant que el rei Posidó

escoltes la guitarra del joglar

i encuriosit, es fixes amb les noies

i les ajudes a retornar,


Va succeir , Posidó va obrir el mar

i les va convidar a retrobarse amb el passat.


El vell músic anciá de cabell blanc platejat

plora de tristor , ja no te edad

per capbussar-se al Oceà.