Translate

jueves, 27 de octubre de 2016

Árbol sin hojas



Árbol sin hojas

Hay árboles que sin hojas te dan cobijo,
y lugares donde el silencio te habla.
Hay nubes que te protegen de la lluvia,
y suspiros que acariciando al viento lo vuelven brisa.
Caminos que no tienen destino,
amores que terminan solo empezar,
y rencores que se convierten en añoranza.

Has de estar siempre atento.
Cada día sale el Sol,
Déjate vencer,
habrás ganado


Fifo – Josep Lleixà 26-10-2016

miércoles, 26 de octubre de 2016

El Garrofer del Santuari



El garrofer del Santuari

Hi ha arbres que sense fulles et donen recer
i llocs on el silenci et parla,
Hi han núvols que et protegeixen de la pluja
I sospirs que acaronant el vent el tornen brisa.

Camins que no tenen destí.
amors que acaben només començar .
rancúnia que es converteix en enyor .

Has d'estar sempre amatent.
Cada dia surt el Sol,
Deixa`t vèncer.
hauràs guanyat

Fifo - Josep Lleixà 26-10-2016


lunes, 24 de octubre de 2016

La flama de l'amor




La flama de l'amor

Quan la flama de l'amor s'ha apagat,
que ha de fer l'enamorat?
apagar el foc amb llàgrimes de despit?

O protegir les brases que queden,
tapan-las amb cendra d'esperança,
esperant que una brisa d'aire fresc,
un sospir llunyà de l'estimada,
facin reviure el caliu de la llar,
i revisqui un altre cop la flama?.

Sabeu quan de temps dura una brasa encesa?

Fifo – Josep Lleixà 24-10-2016


domingo, 23 de octubre de 2016

La primavera despierta





La primavera despierta

No despertéis ni descubráis el amor, hasta que él no quiera.
Se acerca la primavera y con ella la alegría de vivir,
dejad que el aroma de las flores penetren en vuestros corazones,
y que las puestas de sol os envuelvan entre nubes azules.

Dejad que las aguas del deshielo de las nieves de alta montaña,
sacien vuestra sed y empapen los sentimientos secos del invierno grisáceo.
El ciclo de la vida se repite, los viñedos se engalanan de hojas verdes,
el fruto de la cosecha necesita tiempo para crecer.

Así es el amor, no lo busques que te será esquivo.
Tenéis que estar dispuestos, a no querer, y si a amar,
a compartir y no obligar.

Después de la primavera llega el verano.


Fifo – Josep Lleixà

sábado, 22 de octubre de 2016

Dos corazones



Dos corazones

Cuando dos corazones laten y hacen música al unísono
el universo les ayuda a encontrarse.
Han podido estar años indiferentes, ignorándose
pero el camino estaba decidido, una niebla lo cubría.

Solamente una brisa suave de ilusión y esperanza,
a disipado a la vez las dudas de los amantes.
Se han dado cuenta, que caminaban juntos sin verse
que se hablaban pero sin escucharse
que se decían te quiero sin saber que es amar.

Sin la niebla, se han visto y se han reconocido.
Tantos años buscando por caminos solitarios,
han llegado donde solo quedaba el horizonte.


Un acantilado los invitaba a saltar juntos
en el mar de la confusión donde las olas rompían.
Se han mirado a los ojos y han decidido abrazarse.
Han vuelto al camino ahora juntos, cogidos de la mano.
Se ha producido el milagro.

Fifo - Josep Lleixà 

jueves, 20 de octubre de 2016

Parla'm d'amor.- de l'estimada Carol Urra



Se que a la Carol li agradarà la traducció del seu poema. Es una petita mostra del que sento per ella.  


Parla'm d'amor
I és que la teva veu m'asserena,
em tranquil·litza.
Apaivaga la meva ànima rebel,
i m'alegra la vida.
Reserva'm un altre poema,
Mel cantes  a cau d'orella,
quan acabis jo susurraré a la teva ànima,
que tu ets el meu vici.
Parla'm amor,
digues com t'ha anat,
si em segueixes estimant,
si et sents immens amb mi.
Escolta amor,
a tu t'ho dic,
he parlat amb el vent,
perquè em faci volar amb tu.
Amor, amor meu, t'estimo.
Amor parla'm baixet,
que la poesia que tu tens,
la atresora el meu cor
i el meu cor està bategant al teu ritme.


Carol Urra

miércoles, 19 de octubre de 2016

Paraules d'amor No tenim quinze anys).Carol Urra, bona amiga i gran poeta)
















































                            Háblame amor.


Háblame amor.
Y es que tu voz me serena,
me tranquiliza.
Apacigua mi alma rebelde,
y me alegra la vida.
Reservarme otro poema,
cántamelo al oído,
cuando finalices yo susurraré a tu alma,
que tú eres mi vicio.
Háblame amor,
dime cómo te ha ido,
si me sigues queriendo,
si te sientes inmenso conmigo.
Escúchame amor,
a ti te lo digo,
he hablado con el viento,
para que me haga volar contigo.
Amor, mi amor, te quiero.
Amor háblame bajito,
que la poesía que tú tienes,
la atesora mi corazón
y mi corazón está latiendo a tu ritmo.

Carol Urra

Paraules d'amor No tenim quinze anys).Carol Urra, bona amiga i gran poeta)




                            Háblame amor.


Háblame amor.
Y es que tu voz me serena,
me tranquiliza.
Apacigua mi alma rebelde,
y me alegra la vida.
Reservarme otro poema,
cántamelo al oído,
cuando finalices yo susurraré a tu alma,
que tú eres mi vicio.
Háblame amor,
dime cómo te ha ido,
si me sigues queriendo,
si te sientes inmenso conmigo.
Escúchame amor,
a ti te lo digo,
he hablado con el viento,
para que me haga volar contigo.
Amor, mi amor, te quiero.
Amor háblame bajito,
que la poesía que tú tienes,
la atesora mi corazón
y mi corazón está latiendo a tu ritmo.

Carol Urra

Karma revertit (Carol Urra, bona amiga i gran poeta)




Karma revertit

Paraules buides, inerts. Inexistents.
Mortes com el nostre amor.
El vas matar, recordes ?.
Potser era més meu, qui sap …
Només tu, per descomptat jo no.
Curiós.
Sempre deies que mai deixaries que ningú em fes mal.
No obstant això tu, vas ser el meu botxí.
Vas matar qualsevol sentiment.
Del dolor v aig passar a la decepció
i després res.
Després de dessagnar meu cor,
Vaig pagar penitència,
la solitud del mal amor.
Què ignorant vaig ser,
maleint la teva absència
la falta de valentia,
La teva incomprensió.
No m'adonava la bellesa de la solitud,
ja que el que fa mal no és estar sola,
sinó ser-ho i sentir-se així;
jo amb tu ho era, no sabia ni qui era jo.
I després van venir els teus laments,
aquells "no ploris", per mi no !!!.
No plorava la falta teva,
és que no em trobava jo.
Amb el temps i sense saber de tu
vaig millorar.
Vaig aprendre a cosir,
i saturant meu cor,
em vaig lliurar a l'egoisme,
Tot per mi i primer jo !.
Vaig tormar a florir.


Carol Urra 10-10-2016 

domingo, 16 de octubre de 2016

Metàfora


Metàfora

Una brisa suau amb olor a sal
poc a poc escampa la boira.
Uns raigs encara tímids de sol,
fereixen les ones tranquiles del mar
fent reflexos d'argent que desfan els núvols.

Ja ho deia Lao Tsé.
Una turmenta no dura tot un matí
una pluja torrencial no dura un día sencer.
Si la pluja t'ha amarat
segur que t'allibera de pols d'amargor
i et deixa net per rebre el nou dia.
No portis les coses fins l'últim extrem,
una navalla permanentment esmolada perd el seu tall.
Jo t'estimo

Fifo – Josep Lleixà 16-10-2016


Es lo important, comencen el camí




Los comienzos dan miedo y los finales normalmente son tristes, pero todas las cosas que van entre medias hacen que merezca la pena vivir todo lo demás.
Uno se pone una meta, así ha de ser, pero durante el camino se"viven" historias . se goza de las salidas de sol y atardeceres, si vas acompañado compartes VIDA y al final has llegado y puede que tengas y quieras que empezar a buscar otros picos nevados otras nubes que los besen.
 Que fàcil es ser poeta si hay alguien que te inspire. 

La poesia, de Pablo Neruda , Com un arbre nú, de Lluis Llach







SINTO + POESIA BRESSOL DE LLETRAFERTIS.mp3


sábado, 15 de octubre de 2016

Cor nafrat


Cor nafrat

Tot s'ha enfosquit,
no hi ha dia ni nit,

Núvols densos carregats de llàgrimes de despit,
trons que ofeguen el meu plor adolorit,
llampecs d'escenes que fereixen la meva ànima trasbalsada,
Negra ferida per tant neguit.

Perquè no vull posar-me al aixopluc de la tronada?

Massa rima em diu l'amic,
més que un poema és un desesperat crit.
Tornará a sortir el sol una matinada,
i el teu`plor es convertirà en fresca rosada.

Això i així es la vida.
Ensopegar una cop i un altre cop,
amb el mateix còdol del camí,
per no anar per la drecera segura,
que ens porti al nostre incert destí.

Si, Si però mentre jo ploro.


Fifo - Josep Lleixà 15-10-2016 

viernes, 14 de octubre de 2016

Haikus mariners (il·lustració de Tere Navarro)




Haikus mariners

Suaus onades
desperten el cor dormit
de l’enamorat.

llàgrimes dolces
rodolen pel seu rostre.
Ha vist part del cel.

El vent bufa fort
arribat el temporal.
S’enfonsa l’amor.

Tu vent de migjorn.
L’amor, barca sotsobrant.
Jo el mariner.

No ens hem entès.
Jo remava contra vent.
Era massa l’esforç.

Vent enfurismat.
Vam enfonsar la barca
I l’amor conclòs.

Fortes onades
adormiren el cor trist
del desenganyat.

Onades Blaves
deixen escuma blanca
i ni un sospir.

-------------------------------------------------------------------

Haikus marineros
Suaves olas
despiertan el corazón dormido
del enamorado .

Lágrimas dulces
resbalan por su rostro .
Ha visto parte del cielo .

El viento sopla fuerte
a llegado el temporal .
Se hunde el amor .

Tú viento del sur .
El amor , barca zozobrando .
Yo el marinero .

No nos hemos entendido .
Yo remaba contra viento .
Era demasiado el esfuerzo .

Viento enfurecido .
Hicimos hundir la barca
y el amor terminó .

Fuertes olas
durmieron el corazón triste
del desengañado .

Olas azules
dejan espuma blanca
y ni un suspiro .





domingo, 9 de octubre de 2016

Hiperplasia benigna de pròstata.















Son loables les iniciatives de certs ajuntaments i els seus tècnics . Que a fi de millorar la salubritat dels espais urbans , es preocupin de crear llocs de reunió i jocs dels millors amic del home. Els gossos . He de dir que a mi m'agraden molt més, els petits, cridaners, desvergonyits , provocadors o si a mes a mes els seus propietaris els han disfressat , o be amb un jersey o camiseta d'un equip de futbol, o el que porten chubasquero, em tenen el cor robat.
Deia això , perquè en alguns municipis instalaran pipis-can. Suposo que les autoritats hauran previst controlar , els que tenen xip i estan legalitzats i podrán entrar-hi i els altres tindran que fer com una serie d'homes que a partir d'un certa edad, patim Hiperplàsia benigna de pròstata.
O sigui prostatitis , en resum que si quan un te aquesta necessitat imperiosa de cambiar l'aigua de les olives (jo l'anomeno, el síndrome de l'ascensor, un altre dia ho explicaré) , no hi ha proper un bar o cafeteria per poder demanar un tallat (O no tens a mà 1.20 E. a mà) canvi de poder aliviar-te buidant l bufeta , senzillament et PIXES els pantalons i la resta fa un "riuet" que et delata. Quina vergonya, un home dret i fet, havent viscut cents de situacions de lluita de tota mena durant la vida, ara vençut, desmoralitzat, per que no ha pogut utilitzar un pipi-can.-
Alguns han trobat la sol-lució , tenen controlats els contenidors i allí xiulant , dissimulant la seva cara torna a la normalitat.
Jo crec que els afectats, tindrem que solicitar el xip, el mateix  que portaran els gossos per poder utilitzar aquest servei. Un especie de piercing enganxat a una zona noble del nostre cos.
Clar, hi ha el perill , de que al sortit d'un supermercat soni l'alarma del detector de metal.


Fifo – Josep Lleixà 10-1-2016

sábado, 1 de octubre de 2016

69 Poemes Fifolosofoerotics a dues llengues




Des de fa un temps, tinc la necessitat de guardar sobre paper blanc, sentiments, vivències, il·lusions , i histories forjades a la meva imaginació, perquè no quedin oblidades. Perquè sempre tingui la possibilitat de retrobar-les i reviure-les com si haguessin sigut certes, algunes ho són, altres ara també.
Alguns d'aquests escrits, tenen rima, altres també mètrica, mai paraules rebuscades i "encriptades"
, difícils de digerir.
La grandesa de la poesia, és que cada lector es fa seu el poema , ell el sent, el viu, segons la seva sensibilitat, jo sols procuro que el camí que emprèn en la lectura, sigui fàcil de transitar, fen-ho amb paraules quasi espontànies, que brollen sense posar-hi cap aturador, tal com ragen. Seria molt agosarat, que digués que escric poesia. Necessito compartir aquests trossets de la meva vida, i ho faig d'aquesta manera.
També penso que algun lector es pot trobar reflectit en alguna d'aquestes histories, i l'ajudi a recuperar algunes de les vivències del seu passat. Jo crec que mitjançant la poesia es poden expressar tots els sentiments, vivències , il·lusions , somnis, de la Vida, posant-hi uns grams d'imaginació i/o de fets viscuts.
En aquest llibre de poemes “69 poemes Fifolosofoeròtics amb dues llengües”, com sóc un xic agosarat m'he atrevit a publicar un reculls de poemes eròtics, uns en català i altres en castellà, per això, lo de les dues llengües, no penseu malament, o potser si, al millor si ho feu encerteu.
Ha hagut una cosa molt important per mi. que m'ha decidit ha publicar-lo, i és la col·laboració de la Antònia Mora Vigas en la portada i en totes les il·lustracions del interior que són moltes i molt elegants.
Hi ha un fil molt prim fàcil de traspassar, en que la insinuació es pot convertir en paraula mal sonant. És evident que hi haurà lectors que llegiran el llibre amb un sentit mes crític que altres, però els he de dir que el erotisme i el sexe, com tot a la vida, un mateix es posa els seus límits i si és amb parella, compartits i acceptats.
Les il·lustracions de l’Antònia Mora, serviran per posar molta elegància als poemes. Podríem dir que en algun moment pot estar la meva rauxa, però ella amb les seves il·lustracions sensuals. hi posa el seny.

Gràcies Antònia, sóc agosarat, però sense la teva col·laboració no m`hagués atrevit a publicar-lo. Recorda amiga, “69 Poemes Fifolosofoeròtics a dues llengües “ té una mare i un pare. Antònia Mora Vigas i Fifo – Josep Lleixà.