Translate

martes, 31 de diciembre de 2013

El guts lteus llavis

Coincidir en el proposit i juntar dos sensibilitats semblants per explicar-lo, és ue ejercici molt bonic. Gracies Encenalls de Vida al teu costat sempre s'apren.
 
El gust del teus llavis

Musico en el meu ale
el gust dels teus llavis,
volo cap a tu
amb els braços de l'aire,...
cercant en el plor
del teu cel estelat
omplir-me de goig,

Sentir-me plena de tu,
junts en el cel infinit
de les nostres nits
de guspires de llum
que enlluernen i no cremen,

que son brases de passió
atiades pels nostres llavis
qua amb delit es mosseguen.

Ai! el gust dels teu llavis.

Josep Lleixà Fernández/ Encenallsdevida
Mostra'n més...

MATSUO BASHO

MATSUO BASHO
.
La noche y la luna, luz y sombra que se interpenetran, victoria
cíclica de lo oscuro seguida por el triunfo del día:

El Año Nuevo:
clarea y los gorriones
cuentan sus cuentos.

domingo, 29 de diciembre de 2013

He volgut volar molt alt.




He volgut volar molt alt.

He volgut volar molt alt

buscant un somnii impossible.

M'he sentit gelós al no poder-lo agafar,

dolgut amb mi mateix, per alimentar

quimeres que em porten al abisme.

El somni si es un somni no promet res.

S'esmuny, s'allunya ni un somrís et deixa

Soc jo que vull ser tu, el que pateix i es queixa.

 
Somnii tu fas el teu camí volant mot alt

miro el cel i el sol m'encega,. Esperaré la nit

no puc pujar al cel, tampoc vull que hagi oblit.

Somni tu tens nom

Ets rosada lluenta

ets albada de llum

ets sucre alls llavis

ets brasa no ets fum.

Naixerà un nou dia?.

Fifo – Josep lleixà 29-12-13

miércoles, 25 de diciembre de 2013

El senyor Bisbe


L'escolanet i el senyor bisbe



Aquest matí el Follet Paco com ha sentit que remugava emprenyat m'ha preguntat que em passava.

Mira intentaré explicar-teu amb una metàfora aprofitant un fet que em va passar quan jo era menut.

I que es una metàfora ?va preguntar el Follet. Vinga Paco no siguis emprenyador si vols escoltar escolta i calla. D'acord! Jo, muts i a la gàbia, ha dit.

Doncs com ja he explicat alguna vegada, vaig ser escolanet durant bastant temps al meu poble. Un dia va vindre de visita pastoral el senyor bisbe. El capella es va guarnir amb la millor alba i casulla que tenia a la sagristia i nosaltres els escolanets, portàvem saia vermella i roquet blanc. Cadascun tenia una missió, la meva era quan arribes el senyor bisbe posar-me de genolls davant d'ell i oferir-li l'encenser fumejant. Va arribar el moment temut, vaig intentar fer la meva feina el millor que podia, agenollat vaig oferir l'encenser estirant els braços tot el que podia, doncs el senyor bisbe que es veu que havia dinat abundant, no feia cap esforç per doblegar l'esquena (tindria algun os?) i no l'agafava. Vaig buscar una solució, només vaig deixar un sol genoll tocant el terra.¡¡¡ Que vaig fer desgraciat de mi!!!!!. El mossèn que estava a la vora, em va pegar una puntada de peu a la cama que em sostenia (ell creia que era una irreverència, una falta de respecte al senyor bisbe) resultat? vaig anar a parar de morros jo i el estri que portava a sobre del senyor bisbe, que per cert que es va emprenyar molt.

Tu et preguntaràs i a que ve aquesta historia? A veure si fent una analogia puc explicar-ho. I que és una analogia. Paco que te la jugues.

La majoria de gent (pensionistes, funcionaris, etc...), tot i que ens estan foten la camissa ens agenollem al davant d'aquestos poders especulatius, financers (el bisbe de la faula) oferint-lis encens i mirra, (l'or mol roben) i aquestos no es dignen fer un petit esforç per no cansar-se. Aleshores a nosaltres ens seguixen retallant i retallant per poder acontentar-los, això vol dir que tenim poc assegurat el cos al terra. Ve el Govern (el mossèn) i ens dona una puntada de peu perquè ens desestabilitzem més i caiguem de morros a sobre del senyor bisbe. Que passa? Que aquest s'emprenya, i anuncia que intervindrà la parròquia i que el desgavell el paguem els feligresos.

Tres reis van venir d'orient............ No entenc res m'ha dit el Follet, jo tampoc amic.



Fifo – Josep Lleixà






martes, 24 de diciembre de 2013

Frec a Frec






Frec a frec



M'he tret les ulleres no volia res

entre els teus ulls i el meus,

volia veure el seu color lluminós

prop, a prop, frec a frec.



He tret el carmí dels teus llavis

vermells excitants dolços

no ha pogut ser frec a frec.

Prop a prop, mes, mes, mes.!



M'he tret la corbata,

no portava res mes

però no he tingut fred.

Volia apropar-me a la teva pell

prop, a prop, frec a frec.


Ta brusa deixant veure

insinuant ta pell morena

convidava a ser descordada.

Així ho he fet

poc a poc, frec a frec.



Com acabat l'historia ?



La llum, no feia falta

guspires enceses volaven pel cel

el goig de tindre'ns a portat

una llàgrima a ta galta.



Poc a poc, frec a frec.

Frec a frec, prop a prop.



Fifo – Josep Lleixà 24-12-13

sábado, 21 de diciembre de 2013

Mirada perduda




Mirada perduda

Mirada perduda no veus el que mires

Vius en un mon en que busques un lloc

on no hi ha res per tu ser compres.

Segur que en teu interior hi ha resposta

De tant en tant quelcom albires

i els teus ulls mig clucs encenen guspires.

Ara no sabem si el vius en ombra o llum,

si vius en foscor, penombra o estels.

Si pugues-is explicar com es el teu mon

podríem saber qui ets i copsar el teus anhels.

Sigui com sigui és teu, no somrius

vull estar al teu costat i ajudar-te

Peró com fer-ho si res em dius?.

Fifo – Josep Lleixà 22-12-13

No es això el que jo vull de tu.




No es això el que jo vull de tu.

No és això el que jo vull de tu

no vull nomes satisfer el meu desig

el fogós desig de la carn que tu encès

Vull estimar i ser estimat, entens?

És així com jo et vull, a prop

Vull fon-dir-me amb tu enamorat

No vull després del goig

deixar de estar amb tu abraçat.

El foc del desig s'encén amb facilitat.

El que queda sota la cendra

és caliu, és brasa, o felicitat?

Entens amor quina es la meva por?

Josep Lleixà 21-12-13


jueves, 19 de diciembre de 2013

UN record, una abraçada


    Y DESPUÉS DE CASI 20 AÑOS.... POR FIN PUEDO DECIR CON LA CABEZA BIEN ALTA Y ORGULLOSA DE MÍ MISMA QUE: SOY LICENCIADA EN DERECHO!!!!! :))))).
    A Partir d'aquesta frase dita per l'Olga a Facebook, per tant ja pública, crec que en puc fer us per manifestar el meu goig i admiració per aquesta xicota tant especial i tant estimada.
    Nomes una força de voluntat com la seva podia arribar al cim de una il·lusió ja que el camí ha sigut dur, molt dur. No entraré en massa detalls , pertanyen a la seva intimitat i jo crec que farà bé de no despullar-se davant de tothom, les emocions , sentiments s'han de compartir amb qui sigui capaç de valorar-los.
    Moments de felicitat, vacances a Vinaròs, Recordes com fugies quant em veis arribar? Jajaja. Em tenies por ho mania, i jo faig fer-me el propòsit d'estimar-te i crec que ara tu també ens estimes? Recordes a la teva parella de Jocs la Marina?.
    Nits d'alegria d'estimació, al Burrito, el Jaume tocant el piano, tu aviat anaves a dormir . Dies de records dels que en podria sortir una novel·la. El Schuster disfressat de la Plaça de Sant Jaume , l'Orzowey amb la seva indumentària, la alliberació del Quini el seu segrest, tot això i molt mes viscut amb els teus pares. Un dia ho faré.
    Després algú ens va deixar, va ser un trasbals. Especialment per tu, ho vas passar-ho molt malament anys i anys .i imagino que la seva pèrdua encara la plores. Et diré un cosa Olga aquesta persona estimada sempre ha estat al teu costat , no tant lluny molt aprop no era o no es present físicament però mai t'ha deixat.
    Ara ets llicenciada amb dret, suposo que ja ho has fet i ho fas cada dia, recordat de la Vicenta.
    Ets un exemple a seguir, algunes noies els hi tindries que explicar com ho has fet per sortir del pou , ho entens? ,

    Petons Fifo.

martes, 17 de diciembre de 2013

La figa




                                                                         La figa

                                                        Hi ha moltes classes de figa

per les nostres contrades:

de color, de sabor, de textura

unes de pell suau, les altres dura

i alguna seca i pansida.


Aquestes les recomana el doctor

ja que diu que són les millors

porten calci, ferro, magnesi i fòsfor.

Tot i així a mi no m’anima

la prefereixo tendra i eixerida.

Que al pegar-li mossegada

em quedi la boca escaldada

del suquet que regalima.

Les verdal i de coll de dama,

pajarero i pessonet

blanca negra, i perrruset

són les que tenen més fama.


I de la figa dita Parrús o perruset

que no n’expliques res?

Ara no pesat, després.

La bacora és la primera,

la que un tasta quan comença,

la que li obre l’apetit,

la que encén el primer desig,

del pardalet eixerit,

i fa de molt bona menja.

Si l’obres pel el mig,

veient la ferida vermella,

et convida a esfondrar-hi tot el pic.

I la gana es transforma en desig.

I de la figa dita Parrús o perruset

que no n’expliques res?

Ara no pesat, després.

També hi ha la figa palera.

Aquesta s’ha de menjar amb els dits

no pots abraonar-te a xuclar-la,

per mes que hagis perdut els sentits.

I has de tenir molta cura

d’un bon rentat i polit.

I ha també les figues flor

que tenen molt mala fama.

No donen el to

quan l’ocasió ho demana.

I de la figa dita Parrús o perruset

que no n’expliques res?

Ara sí.


Els versos que continuen

un petit resum faran

explicant la breu historia

que tenien dos amants,

discutint quina de les dues figues

el noi acabaria tastant.

Si la figa del cistell

que aquella noia portava.

O la que entre cames amagava

com un joia preuada,

la que regalaria al donzell

que mà a la bragueta esperava.


Doncs no, no era la del cistell

la figa que el seu amant desitjava,

era la dita Parrús

que se li dona un altre ús.

Quan a la figa la Parrús

el moixó li va clavar el bec

es va sentir un fort gemec.

Ai les cames en fan figa!

i amb molta força tancava

i del amant d'una i altra tacada

el moixonet exprimia.

Ara per recuperar les forces

mengen figues en paella

amb ametlles i nous

ell diu que per enfortir els O……

I de les figues del Parrús o perruset

que no n’expliques res?

Però encara no ho has entès?.



Fifo - Josep Lleixà
































viernes, 13 de diciembre de 2013

Bon Nadal 2013




Nadal 2013

La llum de lluny

s'apropa al foc

encén la brasa

poc a poc...

Els pastors guarden el ramat

El Josep bocabadat.

La Maria dona el pit

al xiquet. Ja ha callat.

Plorava es cert!, pel fred?

No tenia prou escalfor

que li donaven mula i vaca

per fer l'estable acollidor?


No, no era aquest el motiu

tot i no ser estiu, no tenia fred

però faltava escalfor,

escalfor de música , una cançó.

Els pastors que barr-unten

qui es aquell bon minyó

veuen indicis al cel

que ja és nat el Redemptor,

Estels que juguen entre ells

la lluna surt i s'amaga

uns nuvolets jugarrins

i una llum que mai s'apaga.

Els pastors contens , esglaiats

davant de la bona Nova

expressen la seva joia

i li canten a l'infant.

Ara ja queda adormit

demà vindran el Macs

venen de lluny amb camells

un estel els guiat.

Gloria a Deu a les Altures

i Pau a tota la humanitat.


Fifo - Josep Lleixà Nadal 2013

martes, 10 de diciembre de 2013

AMOR, AMOR,


Amor, AMOR amb majúscules. Es una historia verídica per això la vull contar. El gos tan bonic era d'una amiga que per qüestions personals va tenir que deixar-lo un temps a casa d'unes amistats.

Cada dia el gosset (no recordo el nom ) tenia un temps de jocs i esbarjo amb la gosseta de la foto. Cada dia es trobaven al parc del seu poble i jugaven i suposo que a la seva manera parlaven de present i de futur. S'estimaven.

Peró era un amor pur, no consumat amb sexe. Es veien cada dia, es comunicaven, jugaven i eren feliços.

La seva mestressa va tenir que canviar de domicili un temps i el va deixar en acollida com havia esmentat.

Suposo que l'Aitor i l'Ainoa (noms inventats) quant es van adonar que la seva estimació estaria un temps truncada, vàrem decidir sadolla el seu amor com no havien fet mai, però que en aquell moments pels dos era una necessitat.

Amor, AMOR, la Natura creix gracies a l'amor, les plantes els animals, els éssers humans.

NO sigueu animals i mireu la foto com quelcom bonic. Si,! era sexe, però d'estimació, de acomiadament, d'esperança. AMOR...................

Quant torni a Euskalerria al millor veuré juganers els fruits d'aquella trobada.

Guau, Guau, guau. Oi que m'entens Aitor?. Fes-li un beset morret contra morret a l'Ainoa.

Ah , ja em diràs quin nom els hi poseu !.



Fifo - Josep Lleixà 10-12-13


Vaig ser muixo un temps




Vaig ser muixo un temps



Vaig ser muixo un temps

vaig volar per sobre els núvols

per observar per les escletxes

la terra que havia deixat.



Cercava amb la mirada fronteres

punts de referencia on poder-me fixar

i veure alguna marca, punt, fita o molló

On el Països començaven o acabaven,

no en vaig veure cap.



Rius serpentejant, fen solcs a la terra

i dibuixos de color blau brillant

dels quals de tant en tant sortia

un raig de llum enlluernant.



Es veia on començaven,

com creixien i s'ha ajuntaven

i On acabaven , al mar.!,

Per quants Paisos passaven,

no ho vaig poder esbrinar.



No vaig veure cap bandera

ni del Barça ni senyera

ni estelada ni estanquera.



Ni vaig sentir cap paraula

que com muixo no entengués,

El silenci dintre els núvols

embolcallat de suau coto

era un piular i res mes.



No es sentia la cridòria

dels parlaments dels Parlaments

silenci dintre els núvols

un piular i res mes.



He de baixar a la terra

on les muntanyes i els boscos

em encerquin em delimitin

on no pugui veure mes enllà.

On no permetin que voli

no sigui cas que enyori

la llibertat.



Peró si no tinc terra ni País

a que i aquí podré defensar.

Mala-ir o criticar ?



Necessito ser presoner i

i no volar com muixo

necessito aferrar-me a la Terra

perquè ser lliure em fa por.



Fifo – Josep Lleixà 30-11-13

lunes, 9 de diciembre de 2013

Quan em deixaras que et mossegui l'orella


Quan em deixaràs que et mossegui l’orella?.



Començaré apropant-me poc a poc,

dient-te coses insinuants que facin entendrir-te,

Suggerint situacions que tu i jo desitgem.

Fen-te besades dolces, entregades,

acompanyades pel meu alè calent.


El mossos, més que mossos seran llepades,

que amb petites onades de plaer, faran estremir la teva pell,

Des de aquell moment ja no sols sentiràs per l’orella,

tot el teu cos restarà ardent.

Quan em deixaràs que et mossegui l’orella,

el lòbul, l’arracada,

i ja excitat, et masegui el cabell?.




Fifo – Josep Lleixà

llavis que mai he besat


Llavis que mai he besat

Enamorat de la rosa enamorat del mar.
                                Enamorat dels teus llavis ensucrats.                                            
Enamorat d'un llunyà estel.

No se si en somnis el podré gaudir,
                           s'allunya s'apropa em fa patir.                                                           
esta molt lluny jo no arribo al cel.

Enamorat de la Rosa que te espines.
                                              del mar moltes vegades revolt.
        I d'uns llavis que mai he besat.

La rosada del mati no me'ls deixa gaudir.




Fifo - Josep Lleixà 9-12-2013

sábado, 7 de diciembre de 2013


El misteri de La Gornal

- Josep Lleixà -

Tinc necessitat d’explicar un cas que em passa molt sovint i al que no he pogut trobar cap explicació lògica.

Viatjo un cop o dos al mes des de Torredembarra a un poble de l’Anoia. Agafo la N-340 fins a Vilafranca del Panades on em desvio per una carretera comarcal que va a Igualada.. Abans arribo al meu destí.

Doncs el cas es que passo per l’interior de varis pobles, però a l’anada, mai m’adono de haver passat per l’Arboç, en canvi a la tornada ja des de lluny veig l’inconfusible silueta de la Giraldilla i d’altres edificis singulars que té aquest poble.

Que més puc explicar? Doncs que el misteri comença quan arribo a La Gornal. Allí hi ha un semàfor regulant el transit que en passar jo en el meu vehicle, em deixa enlluernat. Una llum difícil de poder definir, blanca, brillant, tal com dic, encegadora.

Quan recobro, podríem dir, la consciencia, estic a la vista de Vilafranca , no recordo haver passat per l’Arboç. El compta quilometres del cotxe no ha variat, les busques del rellotge no s’han mogut, que m’ha passat?. Ha coincidit el meu pas amb la conjunció de les coordenades de temps i espai i he estat transportat? He estat abduït per alguna nau no identificada que s’ha aprofitat d’alguna substancia del meu pobre cos per fer experiments?.

Jo crec que aquesta és la resposta més versemblant, doncs quan torno a l’estat, diríem, normal, em trobo xafat, cansat, però a l’hora relaxat, feliç, amb una sensació de benestar que em recorda el temps immediatament després d’haver gaudit d’un orgasme. No se si m’explico..


  A la tornada com deia tot es normal. Bé normal, normal, tampoc. Hi ha una cosa estranya.. Quan passo per La Gornal a peu de carretera, sempre hi ha una noia rossa, per cert molt bonica, amb un bolso penjat de la espatlla, faldilla curta i botes fins quasi el genoll, que em saluda amb la mà i em pica l’ull amb complicitat, com si em conegués de tota la vida.

De segur que us preguntareu si el viatge el faig sempre sol. Doncs quasi sempre, excepte dues vegades, una que vaig estar acompanyat per un amic i l’altra per una amiga, en el dos cassos varem fer el viatge junts tant d’anada com de tornada. Que va succeir de diferent de quan he viatjat sol?. Doncs també unes coses que em fan que pensar. A l’anada tot igual, arribada a la Gornal, semàfor enlluernador, adonar-me de la proximitat de Vilafranca..... però no. no, en el cas del viatge amb l`amiga, al recobrar la consciencia, a part de totes les sensacions ja esmentades, me’n vaig adonar que tenia el ulls humits, que havia plorat de tanta felicitat.

El més sorprenent va ser a la tornada dels dos viatges En arribar a la Gornal el dia que vaig viatjar amb l’amic, al costat de la noia rossa desconeguda que sempre em saluda, havia un altra noia molt semblant i vestimenta pareguda que va saludar al meu amic. El dia del viatge amb l’amiga, ¡oh sorpresa ! ningú es va adonar del meu pas per la Gornal, la meva amiga desconeguda no va sortir a saludar-me.

Fifo Josep Lleixà




Recull de poemes

Acròstics

Josep Lleixà i Fernández



                                                                                   1

Sonet imperfecte

(Do, Re, Mi,Fa,Sol,La,Si)

na’m la mà, acarona’m la galta;

res m’omple tant com sentir-te a prop meu.

Miro enrere i no hi ha enyorança ,

fa molt de temps que cercava ta pell.

Sols sentir-te a prop i escoltar la teva veu,

la vida s’ofereix plena d’esperança.

Si tu vols sempre seré teu.

La vida s’ofereix plena d’esperança, i
 

sols sentir-te prop i escoltar la teva veu,

fa que aixequi als Déus himnes de lloança, ja que

miro enrere i no hi ha enyorança, i

res m’omple tant com sentir-te a prop meu.

na’m la mà acarona’m la galta.



2

Primavera lluent

(Sonet acròstic)

Primavera lluent,

roses de perfum penetrant,

imatges de verd esclatant,

mar amb espurnes d’argent.


Arribada no s’ atura.

Vida que remou la natura

esclat de llum i color

rituals de desitjos i amors.

Acarona-la, gaudeix-la.

Lluu el millor vestit de festa

ufana com una deessa.

És la primavera que riu

neix amb força abans l’estiu,

tot és un esclat de joia . Tot és viu.



                                                                          3

Estiu, blau el cel

(Sonet acròstic)

 
Estiu, blau el cel,

sorra pel mar besada,

terra pel sol agostada,

imatge de festa i anhel.

Ulls resseguint cossos bells,

barques dins la mar passejant,

les canyes i el fil tiren l’ham,

a l’arena els nens fan castells.

Uns pares que vénen cridant

els nens s’han perdut jugant,

la sorra els estava cobrint.

Calor, calor, molta calor, nit d’estiu,

el cel s’omple de llum, és festiu.

Litúrgia , foc per cremar el passat.

 
 
4

Tardor, melangia

(Sonet acròstic)

 
Tardor, melangia.

Arbres que perden la fulla,

branques que el vent despulla,

daurada es torna la tija.

Olors de terra humida,

raigs de sol sense força,

mata de romaní destenyida,

el toll s’ha tornat una tosca.

Letàrgia en el món animal.

Assossegada la natura

no creix ni un bri de pastura.

Gebrada de bon matí,

imatges a la tarda de tristor,

així és la tardor.
 
 
5

Hivern fred, gris

(Sonet acròstic)

Hivern fred, gris,

insomnis gelats a les nits,

vivint històries vora el foc

el fum embolcalla la mort.

Retornen els vells coneguts,

no sempre han estat benvinguts.

Fan por, millor no escoltar-los,

rebutjar-los, allunyar-los.

Ens diuen que són amics,

defugir-los no podem.

Gemeguem, estem ferits.


Retornen ara amb més força

incendiant la nostra escorça,

silenciant els nostres crits.



                                                                                 6
 
                                                                  Silenci – acròstic


Silenci

Incita al repòs

lamenta el brogit,

escolta els sospirs,

no tinguis neguit.

Capbussat al cel

invita a la pau.


                                                                             7

Agur des de el tren – Acròstic -

Agur Soraia,

gaudir del teu bonic somrís

ulls blaus reflex del cel

rossos cabells color de mel,

sols està al abast de pocs.

Onírics somnis provoques,

rimes que volen fer estrofes

ajuden a no estar trist

i que el comiat no costi esforç.

Adéu Soraia bonica, et mereixes ser feliç.


                                                                             8  


Yaiza bonica (Acrostic)


Yaiza bonica

aroma de flors amarades per la rosada

i brisa suau que em porta el teu somris

zumzeig de la teva veu cantarina

arrel on vull plantar el meu desig.

Brot que neix amb molta força

onada que porta records i resposta

nit amb sol brillant que enlluerna

cal que digui que tot aixó ets tu?

Amiga és fàcil dedicar-te un poema



9



Bruna luna

(Acrostico)

Bruna luna

Recuerdo intenso cercano,

un sueño lejano a conseguir

no cejare en el intento, he de seguir.

Ahora , ya estas dentro de mi pensamiento.

Luna que me guiñaste tus ojos bellos

uu poso de esperanza han dejado en mi,

no quiero verte solo de noche

a pleno dia tambien te quiero vivir.


                                                                         10


                                                Dia de Pluja A Sant Andreu

(Acrostic )

Dia de pluja

incert despertar

A la tarde boira.?

 
De gotes brillants,

el cel ens regala.

Paraigues obert

la pluja ens apropa a

un lloc a aixopluc.

Jo i tu, i ta mirada.

Amistat consolidada. !!!


                                                                             11

Acrostic i dos versos mes per arrodonir.



Teresa

ets la felicitat feta llum

res pot amb el teu somris joios

els picarols de l teva veu

son com la melodia d'un Deu.

Ai ! Del home envejos..

Quin patiment quina creu.

Teresa jo estic gelos.



12

Acrostic de (Paula) Tanka

Paula tímida,

amagues a tothom els

ulls misteriosos.

La llum no pot brillar,

afora les ulleres.!!





13


Paula Tanka acróstic

Paula bonica

angel ros sense ales.

un regal del cel,

La llum mes clara, brillant

arribat a la platja.



14

Acróstico


                                                                           Maylem

Alegre como pájaro feliz

yo quisiera saber más de ella.

La mirada de sus ojos dulces y pardos

en sueños me apararecerán como estrellas.

Mi corazon pendientes de sus labios

los recibirá como luminosos dardos.



15


Acrostico a Sarima

Sarima

Angel de mirada timida

Ronrisa alegre de cascabel,

Iluminas con tu presencia sencilla

Magicos sueños de atardecer.

Angel de mirada tímida? No sé.



16


Acróstico y un verso

Marytere Noriega.

Aunque lejos estas muy cerca

rumores de tu sonrisa me llegan,

yo estoy atento escuchando el viento.

Tengo esperanza de vivir tu aliento

entrar en tu alma y calmar mi sed,

retornar a vivir sueños de añoranza,

espero,espero, se que llegarà el momento.

Ni la distancia ni el mar podran calmar

oleajes de espuma de sueños mirando y no viendo,

retorna a mi tu mirada, alivia mi sufrimento.


Ignotos son los caminos que llevan al amor

esperanza de encontrar el sendero cierto

gracias a tu ojos, y tu mirada se

lo que me dices con el rumor del viento.

Amor, amor, amor !, amor, ya no es viento, es brisa tu aliento.