Mirada perduda

Mirada perduda

Mirada perduda no veus el que mires

Vius en un mon en que busques un lloc

on no hi ha res per tu ser compres.

Segur que en teu interior hi ha resposta

De tant en tant quelcom albires

i els teus ulls mig clucs encenen guspires.

Ara no sabem si el vius en ombra o llum,

si vius en foscor, penombra o estels.

Si pugues-is explicar com es el teu mon

podríem saber qui ets i copsar el teus anhels.

Sigui com sigui és teu, no somrius

vull estar al teu costat i ajudar-te

Peró com fer-ho si res em dius?.

Fifo – Josep Lleixà 22-12-13