Translate

sábado, 31 de agosto de 2019

Un llampec, un tro, un record - Un relámpago, un trueno, un recuerdo





Un llampec, un tro, un record
L'he vist com un llampec, un tro de curta durada, 
si, si a tornat per un moment, ha sigut curta la conversa. Alguns records de fa anys algun plor i alguna rialla.
Quan hi han records amagats d'aquells amb gent estimada,
brollen i tornen per dir-te estem amb tu ,
no deixis de viure i riure que la VIDA mai s'acaba.
Ha tornat per un moment, quin goig la seva abraçada
He seguit dormint feliç fins la matinada.


Un relámpago, un trueno, un recuerdo

Lo he visto como un relámpago, un trueno de corta duración,
si, si a vuelto por un momento, ha sido corta la conversación. Algunos recuerdos de hace años algún llanto y alguna risa.

Cuando hay recuerdos escondidos de aquellos con gente querida,
brotan y vuelven para decirte, no andamos lejos,
no nos ves, pero en silencio estamos viviendo en ti,
no dejes de vivir y reír que la VIDA nunca termina.

Ha vuelto por un momento, qué rayo de luz su abrazo.

He seguido durmiendo feliz hasta la madrugada. 
el gallo  me ha despertado

Fifo – Josep Lleixà

viernes, 30 de agosto de 2019

Eduardo Galeano





Tiempo que dice

De tiempo somos.
Somos sus pies y sus bocas.
Los pies del tiempo caminan en nuestros pies.
A la corta o a la larga, ya se sabe, los vientos del tiempo borrarán las huellas.
¿Travesía de la nada, pasos de nadie? Las bocas del tiempo cuentan el viaje

Temps que diu

De temps som.
Som els seus peus i les seves boques.
Els peus del temps caminen als nostres peus.
Mes aviat o mes tard, ja se sap, els vents del temps esborraran les petjades.
Travessia del no-res, passos de ningú? Les boques del temps compten el viatge



Cesar Vallejo






Bordas de hielo

Vengo a verte pasar todos los días,
vaporcito encantado siempre lejos…
Tus ojos son dos rubios capitanes;
tu labio es un brevísimo pañuelo
rojo que ondea ¡en un adiós de sangre!
Vengo a verte pasar; hasta que un día,
embriagada de tiempo y de crueldad,
vaporcito encantado siempre lejos,
la estrella de la tarde partirá!
Las jarcias; vientos que traicionan; vientos de mujer que pasó!
Tus fríos capitanes darán orden;
y quien habrá partido seré yo.


Baranes de gel
Vinc a veure't passar tots els dies, 
 petit vaixell de vapor encantat sempre lluny…
Els teus ulls són dos rossos capitans;
 el teu llavi és un brevíssim mocador vermell 
que oneja en un adéu de sang!
Vinc a veure't passar;
 fins que un dia, embriagada de temps i de crueltat
, petit vaixell de vapor encantat sempre lluny,
 l'estrella de la tarda partirà!
Les eixàrcies; vents que traeixen; 
 vents de dona que va passar! 
 Els teus freds capitans donaran ordre;
 i seré jo qui haurà sarpat.


jueves, 29 de agosto de 2019

Jaime Sabines






«Se ha vuelto llanto este dolor ahora» – Jaime Sabines

Se ha vuelto llanto este dolor ahora
y es bueno que así sea.
Bailemos, amemos, Melibea.
Flor de este viento dulce que me tiene,
rama de mi congoja:
desátame, amor mío, hoja por hoja,
mécete aquí en mis sueños,
te arropo con mi sangre, ésta es tu cuna:
déjame que te bese una por una,
mujeres tú, mujer, coral de espuma.
Rosario, sí, Dolores cuando Andrea,
déjame que te llore y que te vea.
Me he vuelto llanto nada más ahora
y te arrullo, mujer, llora que llora.

«S'ha tornat plor aquest dolor ara» – Jaime Sabines

S'ha tornat plor aquest dolor ara
i és bo que així sigui.
Ballem, estimem, Melibea.
Flor d'aquest vent dolç que em té atrapat,
branca de la meva angoixa:
deslliga'm, amor meu, fulla per fulla,
bressola't aquí en els meus somnis,
t'abrigallo amb la meva sang, aquesta és el teu bressol:
deixa'm que et besi una per una,
dones tu, dona, coral d'escuma.
Rosario, sí, Dolors i també Andrea,
deixa'm que et plori i que et vegi.
M'he tornat plor ara
i t'amanyago, dona, plora que plora.

miércoles, 28 de agosto de 2019

Walt Whitman





Con estrépitos de músicas vengo

Con estrépitos de músicas vengo,
con cornetas y tambores.
Mis marchas no suenan solo para los victoriosos,
sino para los derrotados y los muertos también.
Todos dicen: es glorioso ganar una batalla.
Pues yo digo que es tan glorioso perderla.
¡Las batallas se pierden con el mismo espíritu que se ganan!
¡Hurra por los muertos!
Dejadme soplar en las trompas, recio y alegre, por ellos.
¡Hurra por los que cayeron,
por los barcos que se hundieron el la mar,
y por los que perecieron ahogados!
¡Hurra por los generales que perdieron el combate y por todos los héroes
vencidos!
Los infinitos héroes desconocidos valen tanto como los héroes mas
grandes de la Historia.


Amb estrèpits de músiques vinc

Amb estrèpits de músiques vinc,
amb cornetes i tambors.
Les meves marxes no sonen només per als victoriosos,
sinó per als derrotats i també els morts.
Tots diuen: és gloriós guanyar una batalla.
Doncs jo dic que també és gloriós perdre-la.
Les batalles es perden amb el mateix esperit que es guanyen!
Un Visca pels morts!
Deixeu-me bufar en les cornetes, fort i alegre, per ells.
Un visca pels que van caure,
pels vaixells que es van enfonsar al mar,
i pels que van desaparèixer ofegats!
Un Visca pels generals que van perdre el combat i per tots els herois
vençuts!
Els infinits herois desconeguts valen tant com els herois mes
grans de la Història.

viernes, 23 de agosto de 2019

Sóc el meu enemic, Soy mi enemigo




Sóc el meu enemic

 Sóc el meu enemic, 
m'agrada qüestionar la meva felicitat,
No, no són els altres que influeixen ,
sóc jo que de tant en tant em trobo feliç en la merda ,
la meva merda de negativitat.
I construeixo històries, excuses volent convèncer-me ,
que jo sóc perfecte
i Ignorar la meva dualitat.

Sóc, sóc, que sóc home evolucionant,
imatge en construcció d'un ésser,
que no sap d'on be, o ni on va?
El trist és que en el meu present sóc el meu enemic.

Aquest poema pot millorar.


Soy mi enemigo

 Soy mi enemigo,
me gusta cuestionar mi felicidad,
No, no son los otros que influyen ,
soy yo que de tanto en tanto me encuentro feliz en la mierda ,
mi mierda de negatividad.
Y construyo.historias, excusas queriendo convencerme ,
de que yo soy pefecto e Ignorar mi dualidad.

Soy, soy, que soy hombre evolucionando,
imagen en construccion de un ser,
que no sabe.de donde.viene, ni a donde va?
Lo triste es que en mi presente soy mi enemigo.
Este poema puede mejorar

Fifo - Josep Lleixà

lunes, 19 de agosto de 2019

Vull que hagi llum






Vull que hagi llum

Vull que hagi llum al meu voltant,
si m'enlluerna saber tancar els ulls a temps.
Vull escoltar música suau i poder-la taral·larejar,
i saber canviar de cançó a temps.

Vull olorar aromes de flors i onades de mar
i saber canviar de jardí i del meravellós tacte de la sorra
als meus peus nus a temps.

Tu ets llum , musica i olor ,
en tu ho tinc tot i mes,
a tu i de tu, res vull canviar només viure-ho.

Fifo - Josep Lleixà

Quiero que haya luz a mi alrededor





Quiero que haya luz a mi alrededor, 
si me deslumbra saber cerrar los ojos a tiempo, 


Quiero oir musica suave y poderla tararear,

 y saber cambiar de cancion a tiempo.


Quiero oler aromas de flores y de olas de mar

 y saber cambiar de jardin y de cercania 
del maravilloso tacto de la arena en mis pies desnudos a tiempo.


Tu eres luz , musica y olor , 

en ti lo tengo todo y mas,
 a ti y de ti nada quiero cambiar solo vivirlo.

Fifo - josep Lleixà

viernes, 16 de agosto de 2019

Quelle horreur, quelle honte






Quelle horreur, quelle honte
le bateau chavire, disparaît dans la mer,
et toi et moi indifférent.

Ceux qui peuvent atteindre la terre
sous le couvert d'une couverture pour atténuer le froid,
ils cherchent une main qui leur donne du pain
un regard d'amour pour étancher sa soif.

Et toi et moi indifférent.

Faim et soif de compréhension
ils cherchent un monde meilleur
beaucoup ont disparu.
d'où venaient-ils, étaient-ils libres ou esclaves?

Et toi et moi indifférent

Quelle horreur, quelle honte.
Nous les voyons mourir, mais ils sont pauvres,
ils ne sont pas européens.

Nous sommes tous à blâmer
aucun être humain n'est illégal.
Mais toi et moi indifférent.

Roc del Montsià


jueves, 15 de agosto de 2019

Tengo miedo DC









Tengo miedo

Tengo miedo a no saberte querer
y no tener tiempo para aprender.

Tengo miedo de no saber aceptar
que yo marcharé antes de que tú,
y donde yo iré, lugar misterioso y lejano,
tú tardarás mucho de tiempo en llegar.

Y cuando lo hagas no me reconocerás.
Tú serás una estrella luminosa.
Yo no seré ni un recuerdo,
a todo caso una nube gris cargada de lluvia
cansada de ir y venir por un ignoto cielo.

Tengo miedo que un relámpago luminoso
te devuelva al pasado y por instantes efímeros
recuerdes mis miedos a perderte,
mis miedos a que sola empezaras a volar.

Está escrito, tiene que pasar.

Fifo - Josep Lleixà

miércoles, 14 de agosto de 2019

Tinc por












Tinc por de no saber-te estimar
i de no tindre temps per aprendre'n.

Tinc por de no saber acceptar
que jo marxaré abans que tu,
i on jo aniré, lloc misteriós i llunyà,
tu, trigaràs molt de temps a vindre.

I quan ho facis no em reconeixeràs.
Tu seràs un estel lluminós.
Jo no serè ni un record,
a tot cas un núvol gris carregat de pluja
cansat d'anar i tornar.

Tinc por que un llampec lluminós
et retorni al passat i per moments efímers
recordis les meves pors a perdre't,
por a que sola comencis a volar.

Està escrit, ha de passar.

Fifo - Josep lleixà

viernes, 9 de agosto de 2019

AMOR A QUATRE ESTACIONS.








AMOR A QUATRE ESTACIONS.

Jo hivern constant d'amor,
tu tardor de passions.

En aquest planeta de desamors
en aquest canvi d'estacions,
hem coincidit en el camí.

Jo canviant la teva tardor
en ardent estiu de passions,
i tu canviant el meu persistent hivern,
a primavera infinita.

Diana Cruzado de la Vega