Translate

martes, 18 de mayo de 2021

Quan ens costa decidir,


 

Quan ens costa decidir,


Quan ens costa decidir,

tirem la moneda al aire

per veure si cau cara o creu

i deixem la resposta al seu l'albir.

La cara o la creu ens mostraran el camí.


La moneda impulsada per la ma

puja puja, i queda immòbil

tant poc temps que no ens adonem.


Poc temps per nosaltres mortals

una infinitud per la consciencia

que decideix com la ha de retornar.


No hi perd massa temps

per ella aquest es sempre present.

I conclou lliurar la moneda

al llançador que preguntava al cel


Ell convençut que ha obrat en llibertat

ella somriu sorneguera

un altre babau a picat.




L'acció no es pot repetir

algun dia la moneda puja cap els núvols

i no baixa, ell queda estorat

es fa fosc i comença a ploure

es fa la nit, tot es tenebra

el joc ja s'ha acabat


Ni Euros ni pessetes ni punyetes.

No preguntis doncs on et porten

no et farà falta paraigües .



miércoles, 12 de mayo de 2021

El viajes de Jesus N, Saooer

 

¡EL VIAJE!


Perdido en claroscuros

un hombre.

Sonámbulo carga aperos

el lápiz desplumado

sin remendar la hoja de papel.


Poeta dicen...

enajenado de universos

vestido de olvido ambula.


Recoge en morral aserrín

la insomne voz del alba

el maná sospechoso

la sonrisa del ocaso.

Una palabra

merienda si sucede: ¡la metáfora!


Hurta cobijas al sol

arropa su cuerpo

las formas heridas de la intemperie.


En el canto la arenga del colibrí.

Un pájaro funda el paraíso real

bajo el manzano

resucita exiliado cóndor.


Aperos bajo brazo

a la hora de la lluvia

delira, llora, va...

al vacío canta su soledad.








el viatge de Fesus M Stapper

 

EL VIATGE!

Perdut en clarobscurs
un home.Somnàmbul càrrega eines
el llapis desplomat
sense apedaçar el full de paper.

Poeta diuen ...
alienat d'universos
vestit d'oblit camina.

Recull en sarró serradures
la insomne veu de l'alba
el mannà sospitós
el somriure de l'ocàs.
una paraula
berena si succeeix: la metàfora!

Furta embolcalls al sol
protegeix del seu cos
les formes ferides de la intempèrie.

En el cant l'arenga del colibrí.
Un ocell funda el paradís real
sota la pomera
ressuscita l'exiliat còndor.

Eines sota el braç
a l'hora de la pluja
delira, plora, va ...
al buit canta la seva solitud.





lunes, 10 de mayo de 2021

El barranc de lloret

 No es un poema , son records recuperats

 

El barranc de Lloret

 

El barranc nomes sortia amb força 

en èpoques de forts aiguats

quan el Bufadors de capçalera

estaven enfurismats.

 

Poc a poc el cabdal minvava

i baixaven aigües tranquil·les

que jo menut i amb fantasia

resseguia fent el camí de la meva Utopia.  

 

Amb una canya o branca seca

xipollejava l'aigua joiosa.

No amb intenció de ferir-la

era per veure les gotes que fent saltirons 

sota la llum del sol esplendorós

semblaven granisses de molts colors.

 

De tant  en tant posava a l'aigua del barranc 

un tros d'escorça de soca d'olivera.

imaginava que era un vaixell 

que aigua avall arribaria al mar.

I jo com grumet avantatjat amb ell.

 

No sempre plaent era el viatge

còdols i herbassar de la ribera

ens barraven el pas 

o els gorgs plàcids de la travessa

que ens volien aturar.


Jo amb les espardenyes posades, 

peus sense descalçar, 

baixava del meu vaixell imaginari 

per desembarrancar la nau

o donar-li embranzida 

per tornar a navegar.


Xiquet que el menjar esta a taula

era l'avís per dinar.

Mai vaig acabar la singladura.

Ni se si el vaixell a l'Ebre va arribar. 


Viatge començat i no acabat.

Histories i somnis 

que vaig començar a les Clotades  

que quan passo per la Torta 

mes grat rememorar.


No sempre baixa aigua pel barranc.


Fifo - Josep Lleixa