Translate

viernes, 31 de marzo de 2017

Remor de paraules



Fent la lectura d'una obra de teatre, m'he trobat aquestes perles meravelloses. que vull compartir a valtros. Josep Lleixà


Remor de paraules

M'aquietes,
m'asserenes,
m'enamores.

Ets el meu complement ,
el meu ritme interior,
la meva mitja llum.

Ets la molsa
el degoteix suau
el ventijol que resa.....

Ets un desmai.....
i em desmaies ,
de tant que em fas feliç.


Eladi Crehuet Serra

jueves, 30 de marzo de 2017

Drac Blau



         El dimecres 19 d'Abril a les 19 hores a la llibreria 
                               El Drac Blau 
                               de Torredembarra 

                                        Esclat de Poesia

Mónica Socias Güell i Josep Lleixà 
Presenten:
Poetes a la carta       a petició del públic, una selecció de poemes dels següents poetes

1.- Joan Maragall                               10.- Maria-Merçe Marsal
2.- Miguel Hernandez                        11.- Rosa Laveroni
3.- Salvador Espriu                            12.- Joan Vinyoli
4.- Miquel Martí Pol                           13.- Rafael Alberti
5.- VicentAndrés Estellés                   14.- Marius Torres
6.- Pablo Neruda                                 15.- Nicolás Guillen
7.- Joan Margarit                                16.- Antonio Machado
8.- Octavio Paz
9.- Juan Salvat Papasseit



jueves, 16 de marzo de 2017

El Malecón














El Malecón

Yo se que me esperas
en el Malecón,
para revivir los recuerdos .

Y yo volveré
al Malecón habanero,
para beber de tu risa
enredarme en tu pelo,
besar tus labios rojos
y vivir nuestro sueño.

En el Malecón,
dejaremos que las olas nos mojen
y juntaremos nuestros cuerpos,

Cerraré lo ojos
veré las estrellas,
y junto a ti subiré al Cielo,
en el Malecón.

Compartire contigo
un largo silencio,
que hablará de amores,
en el Malecón

Entrelazadas nuestras manos
nos comeremos a besos,
cabalgaremos sobre las olas
en el Malecón habanero.

Trenza larga
negro pelo
labios rojos
eres mi sueño.

Yo se que me esperas
en el Malecón,
para revivir los recuerdos.

Fifo – Josep Lleixà 16-3-2017


jueves, 9 de marzo de 2017

Tot s'ha enfosquit



Tot s'ha enfosquit

Tot s'ha enfosquit
no hi ha dia ni nit.
Nuvols densos carregats de llàgrimes de despit
trons que ofegen el meu plor adolorit
llampecs de escenes que fereixen la meva anima trasbalsada.
Negra ferida per tant neguit.
Perque no vull posar-me al aixopluc de la tronada ?
Massa rima poeta em diu l'amic
mes que un poema es un desesperat crit.
Tornarà a sortir el sol una matinada ,
i el teu plor es convertirà en fresca rosada.
Aixo i axi es la vida.
Ensopegar un cop i un altre cop amb la mateixa pedra.
Per anar fent cami cap un incert desti.


Fifo – Josep Lleixà 

viernes, 3 de marzo de 2017

Sempre.... res




Sempre.... res 

Sempre buscant estrelles,
entre núvols de tempesta
Sempre transitant camins,
que al final ningú m'espera.
Sempre trepitjant gotims
de raïms que no fan vi.
Sempre desitjant escoltar en el desert,
una veu i no un crit.
Sempre perseguint entre dunes,
una imatge que no fugi.

El vent xaloc les transforma i les allunya,
jo recullo un grapat de sorra per recordar la teva pell bruna,
I vaig seguint al vent esperant que modeli una nova duna,
on el Sol o la Lluna reflecteixin la teva imatge, la teva figura.

En el proper oasi les llàgrimes de sal,
aplegaré amb el grapat de sorra del teu record,
amb els meus sospirs d'enamorat, 
acaronant-lo per donar-li vida.
Però has fugit amb el vent,
el vent t'ha enamorat

Sempre buscant estrelles,
Sempre transitant camins,
Sempre trepitjant raïms,
Sempre desitjant escoltar en el desert,
Sempre perseguint entre dunes.............

Res, res, res...... com sempre.


Fifo - Josep Lleixà 2-03-2017

jueves, 2 de marzo de 2017

Siempre, Nada


Siempre, Nada

Siempre buscando estrellas,
entre nubes de tormenta
Siempre andando caminos,
que al final nadie me espera.
Siempre hollando racimos,
de uvas que no hacen vino.
Siempre deseando oír en el desierto,
una voz y no un grito.
Siempre persiguiendo entre dunas,
una imagen que no huya.

El viento siroco las transforma y las aleja,
yo recojo un puñado de arena que recuerde tu figura.
Y voy siguiendo al viento esperando que moldee una nueva duna,
donde el Sol o la Luna reflejen tu imagen,  tu figura.

 En el próximo oasis lágrimas de sal,
juntaré con el puñado de arena de tu recuerdo,
Intentaré amasarlo, acariciarlo para darle vida,
Pero el viento te ha enamorado
Y has huido con el viento,


Siempre buscando estrellas,
Siempre andando caminos,
Siempre hollando racimos,
Siempre deseando oír en el desierto,
Siempre persiguiendo entre dunas,


Nada, nada, nada como siempre.


Fifo . Josep Lleixá 2-3-2017