Translate

viernes, 26 de julio de 2019

Dia emboirat i el vent no bufa




Dia emboirat i el vent no bufa

Es darrers temps estic encuriosit al observar petjades deixades per caminants anònims que no son sempre d'éssers humans.
A la platja ,vora l'aigua, petjades a la sorra que les onades esborra. Pots intuir el lloc d'anada, però no el de tornada. Les pots resseguir, però acaben desapareixent engolides per l'aigua i la sorra que no les volen compartir ni mesclar amb les d'altres caminants.
Son com records difusos, que com nosaltres, no volen, no volem confiar a ningú.
Records de tendresa, de melangia, de somnis impossibles que al compartir-los, deixarien de ser nostres. Com les petjades que la sorra guarda ,per mostrar algun dia al caminant desorientat.
I son, mils i mils de petjades que s'han creuat en el temps, que han compartit il·lusions i potser algun dia es trobaran.
Si algun dia busqueu i no trobeu, Us teniu que despendre del calçat que no ens deixa sentir la vibració de la terra de la Natura, de les coses que no percebi'm per no viure el Present. Descalços propers a la Vida segur que posareu els peus a les petjades que encara que no visibles, estan per acompanyar-vos en el viatge a un lloc segur. El camí que havíeu començat.
Estem en ple hivern, i un escrit d'un amic m'ha suggerit la fantàstica estampa d'una planura nevada, i un gat negre passejant sense destí fixe, enlluentat per la blancor de la neu immaculada, tant immaculada que ni el vent s'atrevix a despentinar-la , es una visió que cal guardar a dins del cor, perquè es poesia.
Segur que la sorra de la platja, també guarda algun sospir i més d'una llàgrima, per tant l'origen de molts poemes.

Fifo- Josep Lleixà
(Dia emboirat i el vent no bufa)

viernes, 19 de julio de 2019

Haiku






Haiku

Entre els núvols

La lluna em cluca l’ull

Sap que soc feliç

Fifo - Josep Lleixà

lunes, 15 de julio de 2019

ABSÈNCIA







With my irrefenable need to write and deiar not stand my writings and poems. But with all due respect, I wanted to deepen your poem, and I believe that the best Nabera was translated into my language, Catalan, Sanaa Uppal forgive my boldness. Fifo - Josep Lleixà.

ABSÈNCIA
--------------------
(ART PER Pr Rajan)
Estimat
La bellesa és on no puc trobar-te.
Quan tu no ests allà
jo i sóc
I quan estic
tu ests a tot arreu.
On no hi ha camps
I tot està emblanquinat sense esquirols ni llebres
On en reclusió, els olors dolços d'oci són infinits
Només en aquest moment et puc rastrejar
Vindre a tu lliurement
amb el més tranquil escoltar
Com mai ho havia fet abans
Ara aquesta vegada serà per sempre.
No sóc la mateixa d'abans,
més pacient ,indulgent i preparada
El més interessant és l'impactant i poderosa passió
El meu somriure és el resultat més natural de la seva desaparició
I la meva veritat s'infla en un amplia mort
Llavors estic molt conscient de la majoria dels sentiments
Aquesta distància ens separa
On els traços galants de disseny de destí
comencen impressionar sense saber-ho
I la ment és l'únic que queda.
On hi ha la més estranya i meravellosa llum l'interior
de les òrbites, meteors i galàxies
que descuidadament surant dins nostre
el mateix que en algun lloc de l'espai exterior.
Llavors sé que existeixo com el temps
igual que el canvi periòdic de les estacions
Igual que les papallones que volen d'un pensament a un altre
i alimenten i omplen la buidor de meva ànima.
Igual que les converses curtes dels ocells en una sola branca
escolto la seva absència com la música i agitar de les fulles on no hi ha herba
Cels es reuneixen al voltant meu
I em portem al més profund
dels avencs de memòria girant
on es pot volar més enllà de qualsevol estat
Sense necessitat de confessar o ser coherent.
Sóc l'única cosa esplèndida que està succeint
en aquest moment d'esperança i alegria.

Sóc la superfície,
la més ferma a continuació.
Quan la teva veu ja no es sent
M'arriba com una galleda al pou buit
Alt i clar
Es fa ressò i crida el meu nom en els prats persistents
Igual que milions de tempestes canta en la meva oïda.
Estimada
La bellesa fa que en la teva absència sóc el límit
Retirant i refusant
c
ada vegada,
Perquè al final del temps
sempre està el començament de l'eternitat
Sanaa Uppal  Traducció al català Josep Lleixà

sábado, 13 de julio de 2019

I tu i jo indiferents








I tu i jo indiferents (Josep Lleixà)

Quin horror, quina vergonya,
moren ofegats engolits pel mar
i tu i jo indiferents.

El que poden arribar a terra
arraulits en una flassada per mitigar el fred,
busquen una ma que els i doni pa
un mirada d'estima per sadollar sa set,
i tu i jo indiferents.

Gana i set de comprensió
buscaven un mon millor,
molts han desaparegut
on estan son lliures o esclaus.
i tu i jo indiferents.

Quin horror, quina vergonya.
La culpa es del capital
o que res ja ens fa mal?

Tots en tenim la culpa
per acció u omissió.
I tu i jo indiferents..


And you and I indifferent (Josep Lleixà)

What a horror, what a shame,
they die drowned swallowed by the sea
and you and I indifferent.
Those who can reach land
huddled in a blanket to mitigate the chill,
look for a hand to give them bread
a compassionate look, of love to quench their thirst,
and you and I indifferent.
Hunger and thirst for understanding
seeking out a better world,
many have disappeared
where they are, are they free or slaves?
and you and I indifferent.
What a horror, what a shame.
Guilt is on capital
or is it that nothing pains us already?
All of us are at fault
by action or omission.
And you and I indifferent…

Traducción de Luz María López


E tu ed io indifferenti di Josep Lleixà Fernández (Catalogna)
(Poesia di denuncia)
Che orrore, che vergogna
muoiono affogati ingurgitati dal mare
e tu ed io indifferenti.
Quelli che possono arrivare a terra
avvolti in una coperta per mitigare il freddo,
cercano una mano che gli dia pane
uno sguardo d’amore per saziare la loro sete,
e tu ed io indifferenti.
Fame e sete di comprensione
cercano un mondo migliore.
molti sono spariti
dove sono i liberi o gli schiavi?
e tu ed io indifferenti.
Che orrore, che vergogna
la colpa é del capitalismo
o forse che già nulla ci fa male?
Tutti abbiamo la colpa
per azione o omissione
E tu ed io indifferenti.
Traducción Centro Cultural Tina Modotti


Y tú y yo indiferentes de Josep Lleixà Fernández (Cataluña)
(Poemas de denuncia)
Qué horror qué vergüenza,
mueren ahogados tragados por el mar
y tú y yo indiferentes.
Los que pueden llegar a tierra
acurrucados en una manta para mitigar el frio,
buscan una mano que les dé pan
una mirada de amor para saciar su sed,
y tú y yo indiferentes.
Hambre y sed de comprensión
buscan un mundo mejor,
muchos han desaparecido,
¿dónde están son libres o esclavos?
y tú y yo indiferentes.
Qué horror, que vergüenza.
La culpa es del capital,
o ¿qué nada ya nos duele?
Todos tenemos la culpa
por acción u omisión.
Y tú y yo indiferentes.
Traduzione: cctm
Foto: Josep Lleixà Fernández
http://cctm.website/?s=dicono+di+noi
de la Antología del 22° Encuentro Internacional de Poetas de Zamora, México. Selección de Roberto Reséndiz Carmona


jueves, 11 de julio de 2019

Poema irregular











Poema irregular

En paraules masoveres:

Al vermell li diuen roig,

a l’escombra, granera.

El llangardaix un fardatx
o
i el ramat és la rabera.

El cuc és una furga,

el be és un corder,

l’atuell és una engerra

i el xafarder un sorier.


Les patates són pataques,

les mongetes fesols,

el bacallà abadejo

La llum d’oli cresol.


L’arada és la xaruga,

la galleda, un poval,

el càntir, una marraixa,

la rama seca, un tarranc.

I si s’ha quedat dalt de l’abre,

aleshores un burxanc.


Al blat de moro panís,

al cotó fluix cotó-amb-pèl,

i el que està en pilotes,

s’ha quedat de pèl a pèl
.

El malalt està dolent,

el dolent és un ruïn .

Un globus és un bufa,

i el mirall és un espill.



Una persona gran és el tio,

al tio li diuen oncle.

Rentar el plats, és escurar,

i agafar olives del terra

Aquí en diuen plegar.

Les mitges són unes calces,

les calces són els calçons.

El rusc d’abelles és un baso,

i els escorpins són escurçons.

La guineu és la rabosa,

la pendent, una costera,

la poma, una massana,
i dir “almenys” es diu “sis-que-ra”.


Qui no presta atenció és un taboll.

unitat de mida, barcella ,

i vent de dalt amb arabogues,

és la bardissa o doron don.


Una bufetada és una tamborinada,

el que es fa pesat, un corromput,

la mentida, una parallofa,

i per dir doncs, en diuen pus.

Acabem aquest poema

que no ha de fer-se pesat.


En aquest hi ha les paraules

que em burxaven dintre el cap.

Poc a poc en cercarem altres

per anar omplint el sac.


Mira si era corromput

pus per dir una parallofa

una tamborinada ha rebut.

I així acabaria l’estrofa,

I aquest irregular poema.



Fifo  - Josep Lleixà


martes, 2 de julio de 2019

ANGELINA una joven y preciosa sobrina





ANGELINA

Angel de sonrisa bella, contagiosa
No cierres los ojos que todo se vuelve triste si no miras
Grita al mundo para que despierte y comparta tu alegria
Eres una sirena que ha viajado cruzando mares,
Llevando a mi Tierra Catalunya, un bajage de amor y de ternura.
Inspira a quien tu sabes, que ponga letra y música a vuestro romance
No dejes de quererte ni de querer, i si estas triste convierte la tristeza en poesia.
Angel de sorisa bella i contagiosa , Eres una Diosa maravillosa.


Fifo – Josep Lleixà