Translate

martes, 27 de julio de 2010

Europa ja no vol pagar més. Queda vostè.

Ahir, "Le Monde" dedicava la totalitat de la seva pàgina 3 a un reportatge, demolidor, sobre l'aeroport de Ciudad Real. Es tracta d'un equipament d'última generació, amb una de les pistes més llargues d'Europa (4 Km), capaç fins i tot de permetre l'aterratge de l'Airbus A380, l'avió comercial més gran del món. Les instal·lacions estan dimensionades per acollir un volum de dos milions i mig de passatgers l'any. Per gestionar-lo hi ha 91 treballadors directes, més uns 200 de les diverses empreses concessionàries.

"Avui, un silenci de catedral regna en l'immens hall de les sortides", escriu el reporter del diari parisenc. El cas és que l'aeroport de Ciudad Real només té tres vols setmanals, que gestiona Ryanair gràcies a una subvenció pública. La cafeteria pràcticament només serveix esmorzars als mateixos treballadors, que dilluns, dimecres, dijous i dissabte són les úniques persones que volten pels passadissos en tot el dia.

Una obra d'aquesta magnitud ha necessitat invertir-hi, d'entrada, 500 milions d'euros. Bona part els va posar Caja Castilla-La Mancha, que ha estat invervinguda pel Banc d'Espanya i ha hagut d'avalar 9.000 milions d'euros amb diner públic. Ara, la Junta de Castella-La Manxa ha injectat en l'aeroport 140 milions més, que aniran a compensar les pèrdues, enormes i constants.

Ciudad Real té 75.000 habitants, més o menys les dimensions de Rubí. Disposa d'estació de TGV i aeroport internacional. Europa ja no vol pagar més. Queda vostè.

viernes, 23 de julio de 2010

Kosovo un precedent

Salut compatriotes !

Notícia d'avui.

La Haia (ACN).- El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), màxim òrgan judicial de Nacions Unides, ha dictaminat aquest dijous que la declaració unilateral d'independència de Kosovo 'no viola la llei internacional'. Malgrat que el fallo no és vinculant, és la primera vegada que un tribunal decideix sobre un cas de secessió i crearà un precedent per altres regions i nacions sense estat en situacions polítiques similars. Kosovo, antiga província sèrbia, va declarar unilateralment la independència de Belgrad el mes de febrer de 2008. Actualment, 69 dels 192 membres de Nacions Unides i la majoria dels estats de la UE han reconegut Kosovo com a estat. Entre els països que donen suport a Sèrbia es troba l'estat espanyol.

Si sumem, guanyarem !

miércoles, 21 de julio de 2010

Catalunya misteriosa

Hi ha misteris insondables que no tenen aparent explicaciò i per tant solució; Catalunya es misteriosa.
Si les enquestes apunten a un creixement molt important del Independentisme a Catalunya i la pujada del partit autonomista per excel•lència i a la vegada el Partit que per antonomàsia és independentista i així ho proclama perd pistonada, és que hi ha coses que no segueixen la lògica normal, o si.
Repassant una Enciclopèdia – Dalmau Carles - en la vaig fer els meus primers estudis , trobo la formula de l’interés, la recordeu?

100 : C :: % : I

Fen una mica de trampa he adaptat les variables a un nom diferent a fi de trobar també un resultat que expliqui la situació actual del independentisme:

C = Catalunya
% = Credibilitat Independentista del partit
I = Independència o resultat final

Doncs poso valor numèric a les variables, i després de feta l’operació quedo més confús que abans.
El dilluns proper trucaré a Torredembarra Misteriosa – un programa de radio – a veure si la vident, es capaç de resoldre’m aquest problema.

martes, 20 de julio de 2010

L'any 2029 Independencia

Alexandre Deulofeu i Torres
(L’armentera 1903- Figueres 1977)


La matemàtica de la historia és el nom de la teoria amb què explica les civilitzacions com processos biològics amb cicles que es repeteixen, en el quals la demografia, els imperis i les onades i/o morts imperials donen encertades previsions des de la unificació d’Alemanya, la caiguda de l’imperi soviètic, l’evolució de l’imperi nord-americà, el principi de desintegració de la Xina, o la fi imminent de l’imperi espanyol i l’alliberament de Catalunya, mara i origen de la cultura europea..

“Una descentralització gradual, segons el grau d’evolució i els desitjos de les nacionalitats hispàniques pot transformar un estat centralitzat en una comunitat de pobles lliures i al temps que arribarem a una federació s’evitarien les lluites fratricides i els odis, i s’estendria contràriament un sentiment de germanor entres els pobles hispànics. En qualsevol cas l’any 2029 l’imperi espanyol, el cos del mateix, de la mateixa manera que va passar amb l’imperi de Moscú, es desfarà com un bolado i Catalunya aconseguirà la seva Independència, per grat o per força., tot això abans d’entrar sota l’orbita del IV Reich.“.
Nota meva: Deulofeu va morir l’any 1977 per tant no podia saber el nom de la futura UE.

lunes, 19 de julio de 2010

10-J sense cap profit

No hi ha que ser un politòleg per adonar-se que per canalitzar el sentiment cada cop més gran del catalans envers la Independència del País, passa per la aparició en l’escena política d’un líder creïble carismàtic, honest en tots els sentits, provinent d’aquest SOCIETAT CIVIL que tants i tants noms pot aportar. Un home de prestigi en el seu camp, que no tingui necessitat de l’adulació perquè ja es prou important. Un home que tingui el compromís de portar el País a l’Independència i després torni a les seves activitats siguin les que siguin. Per tant un home NO de partit..
En el partits PSC, CIU, ERC poder hi són aquests líders , però sols són creïbles pels votants i militants dels seu partit i no de tots. Els últimament apareguts de RCAT i el que vol liderar una opció política aprofitant el seu “tiron” mediatic com ex president d’un club de futbol - molt estimat - crec que no reuneixen les condicions d’acceptació per part del indepentistes catalans.
Un bon amic em deia: Aquest líder, sortirà quan es generi el conflicte polític i els independentistes tinguem necessitat d’un lideratge. I jo li pregunto, i qui serà el que generi i canalitzi aquest conflicte? Els politics actuals que fan política de partit?.
No fa falta posar cap exemple, de tots son conegudes les desavinences. En el si dels tres partits esmentats està la corrent independentista., però a la vegada comparteixen : espai uns, en els que es diuen federalistes, els altres en autonomistes – peix al cova – i els altres que, ara si, es diuen independentistes però sols ho diuen.
Referent això últim un amic preguntava: Perquè el PSC no fa valer la seva força al Congres de l’Estat espanyol.?
Un altre deia, bé, perquè CIU no fa el mateix i deixa de donar suport al Govern Socialista – como razón de estado - ?
I el tercer afegia, i perquè ERC no trenca amb el Psc per forçar noves politiques favorables a l ‘Independencia? I aquí no hi ha l’excusa de que ara no toca, això ja ho havia d’haver fet fa anys. – deia l’amic -.
Jo crec que tots tenen part de raó Ara fitxarem a Cesc i tornarem a somniar amb el Barça. Ens fotrem amb el Florentino, ens emprenyarem si ens “piten” un penal i després de les eleccions al Parlament quan tots els partits ja estiguin ocupant els seus seients – tots ben agafats - tornaran a marejar la perdiu de l’Independència. I tornem-hi.

martes, 13 de julio de 2010

Era molt bonic per ser veritat - s'acabat el somni

Benvolgut President,

Les decisions preses per la direcció del partit de votar en contra de l'admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular per convocar una Consulta Popular sobre la Independència (el pla B perquè el poble català pogués votar sobre la independència després que la sentència del TC bloquegés l’anterior IP presentada), palesen que no compto ni amb la confiança ni amb el suport de la direcció, que opta per limitar la democràcia a votar cada quatre anys llistes tancades i bloquejades, i no permet que el poble pugui votar directament i decidir, sinó només manifestar-se al carrer i votar representants perquè decideixin per ell.

No puc formar part de la direcció d'un partit -del màxim òrgan entre congressos com és el Consell Nacional- que bloqueja la democràcia i no permet l’expressió del nostre poble.

Amb molta tristesa et presento la meva dimissió com a Conseller Nacional.


Atentament,


Uriel Bertran i Arrué

La Naciò - Publicat en aquest mateix blog el Juliol del 2008

M’estic retrobant amb antics treballs que havia fet temps enrere, I veig que hi han coses, definicions, que continuen sen d’actualitat. No tingueu por a la paraula “marxista”, poder la teoria està en desús, però certs plantejaments econòmics i socials per mi encara hores d’ara estan vigents. Els temps evidentment han canviat la Societat no es la mateixa, però hi han conceptes universals. Llegiu i opineu. -


He abreviat el text original per anar directament al moll del os:
Les nacions sorgeixen al desaparèixer la dispersió feudal, en l'època del capitalisme ascensional, sobre la base de comunitat de vida econòmica , relacionada al seu torn amb la creació del mercat nacional. La nació no ha de confondre's amb la raça o la tribu, ni amb la comunitat estatal o religiosa dels pobles, com pretenen fer creure la sociologia i la historiografia burgesa. La nació està formada per individus pertanyents a tribus i races diverses. La comunitat nacional no és tampoc la comunitat de l'Estat. La res, la tribu, la nacionalitat i la nació requereixen una llengua comuna , requisit que no sempre es dóna, en canvi en l'Estat. (El català, el gallec, l'èuscar són un exemple clar en l'Estat espanyol). La llengua nacional és producte de tota la història del poble, plasmat i consolidat com a nació. La llengua nacional es desenrotlla partint de la llengua de la nacionalitat corresponent, i esta prenent com a punt de partida la de les tribus que integren la nacionalitat de què es tracta. Sense la comunitat d'idioma els homes no podrien relacionar-se uns amb altres, ni crear una comunitat gentilícia, tribal, una nacionalitat ni una nació. La comunitat de llengua és per tant, un dels trets essencials de la nació, però no l'únic. A Catalunya i en les Balears per exemple parlem el mateix idioma i no formem una mateixa nació. Per què? Abans que res per que no habitem un territori comú. La nació es forma sempre com resultat d'una convivència prolongada i contínua entre els homes que viuen en el mateix territori. La comunitat de territori, és també per tant un tret de les característiques de la nació. Però tampoc ella, per si sola, basta perquè la nació sorgeixi. Per a això es requereix, a més, que els homes que parlen la mateixa llengua i habiten el mateix territori es troben units per llaços econòmics. I estos llaços sorgeixen amb l'aparició del capitalisme. Les condicions històriques peculiars que es forma i desenvolupa la nació determinen la peculiar fisonomia espiritual d'aquesta. La fisonomia espiritual de la nació reflecteix les condicions de la vida material del poble, la seva forma de vida particular , la seva història, els esdeveniments transcendentals que ha deixat fonda empremta en la seva vida i el desenvolupament ulterior de la nació. La fisonomia espiritual de la nació, o el caràcter nacional com també se li sol dir, és quelcom per si imperceptible, però que pot ser captat per quant es manifesta en la cultura nacional, en les característiques d'aquesta. Sintetitzant el procés històric de formació i desenvolupament de les nacions, va ser creada la teoria marxista de la nació, segons la qual “la nació és una comunitat humana estable, històricament formada i sorgida sobre la base de la comunitat de quatre trets principals , a saber: la comunitat d'idioma, de territori, de vida econòmica i de psicologia, manifestada esta en la comunitat de peculiaritats específiques de la cultura nacional”. Sols la conjunció d'aquets quatre trets essencials formen la nació. Els intents d'afegir a aquets quatre trets un altre, a saber, l'existència d'un Estat nacional són profundament erronis. Això equivaldria a excloure de la categoria de nació a les nacions oprimides per l'imperialisme que no tenen un Estat propi.
(Konstantinov/ Lao Tsé)

lunes, 12 de julio de 2010

Massenprotest in Spanien



Enviat per un bon amic alemany que estima el nostre Pais i parla el català millor que jo. Gracies Mehr als eine Million Katalanen fordern mehr Unabhängigkeit.

Sie wollen mehr Autonomie von Spanien: Hunderttausende Katalanen gingen deswegen in Barcelona auf die Straße. Ihr Protest richtet sich auch gegen ein Urteil des Verfassungsgerichts. Die Richter hatten Katalonien verboten, ein eigenes Justizsystem aufzubauen.

Barcelona - Mehr als eine Million Menschen haben am Samstag in Barcelona für eine größere Autonomie der spanischen Region Katalonien demonstriert. Die Polizei zählte nach Angaben der Stadtverwaltung 1,1 Millionen Demonstranten, die Organisatoren der Kundgebung sprachen gar von 1,5 Millionen Teilnehmern.


Sie protestierten gegen ein Urteil des Verfassungsgerichts, demzufolge Katalonien sich nicht als echte eigenständige Nation verstehen darf. Die Einstufung Kataloniens als eine "Nation" ließen die Richter zwar gelten, sie stuften die Formulierung aber zu einer rhetorischen Formel "ohne rechtliche Bindung" herab.

Der Gerichtshof erklärte damit den Passus eines Statuts für ungültig, die die Katalanen 2006 in einer Volksabstimmung mit breiter Mehrheit angenommen hatten. Die Verfassungsrichter hatten außerdem den in der Landesverfassung vorgesehenen Aufbau eines katalanischen Justizsystems abgelehnt. Sie stuften es auch als verfassungswidrig ein, dass die katalanische Sprache in den Schulen und der Verwaltung einen Vorrang vor der spanischen bekommen soll.

Die meisten anderen Artikel der Charta blieben unberührt, dennoch löste das Urteil in Katalonien Empörung aus. Demonstranten trugen katalonische Flaggen, einige schwenkten Transparente mit der Aufschrift: "Wir sind eine Nation." Katalonien errang bereits 1979 einen Autonomiestatus, die Region hat eine eigene Regierung, ein Parlament und eigene Polizeikräfte. Amts- und Unterrichtssprache der Region ist Katalanisch.

sábado, 10 de julio de 2010

Efectes de la sententencia del TC?

Voldria creure que el fet que explicaré no te res que veure ni amba la sentencia del TC ni en les victories de la Roja. Per cert per mi la roja era la Dolores Ibarruri "La pasionaria".
Anem al grà: Dissabte 10 de Juliol a les 12 migdia, junt a uns amics entrem a un establiment molt conegut del carrer Antoni Roig. Demanem les nostres connsumicions, ens atenent correctament com sempre, i com sempre la dependenta es dirigeix a mi parlant el nostre idioma el català. Fins aquí tot com sempre. Ah fins l'hora de demanar el compte, que és quan la dependenta em pregunta "que he de cobrar lo cobro todo". Jo estranyat em quedo un momento dubtant, i la noia continua dient-me "que no me entiendes?". Jo contesto doncs si que t'entenc peró si meu dius en català t'entendré més bé. Resposta " es que yo tengo mis derechos y quiero hablar así" i jo contesto: I jo tinc el meus i per tant continuaré parlan-te en català. La cosa no anat a més perque em marxat havent-li dit a la noia que acabava de perdre uns quant clients. Desitjo que sigui sols una anecdota. Josep

miércoles, 7 de julio de 2010

Constituciò Provisional de la República Catalana


Titol II
IDIOMA, BANDERA I ESCUT
Article 2.- L'única llengua oficila a Catalunya, és la catalana.

Article 3.- La bandera oficial de la República Catalana és l'historica de les quatre barres roges, damunt de fons groc; amb addiciò, en la part superior, d'un triangle blau i amb una estrella blanca de cinc puntes al centre.
Article 4.- L'escut nacional de Catalunya és anàleg a la bandera anterior
.

Aquesta Constituciò va ser aprobada per l'Assamblea Constituient del Separatisme Català reunida a l'Havana durent els dies 30 de Setembre i 1 i 2 d'Octubre de 1928.

Els que vulguin compartir la senyera amb els del PP - diuen que també els representa - evidentment són lliures d fer-ho. Alguns amb aquest gest es volen tapar les vergonyes. Josep

Si no s’han de trobar còmodes que no vinguin

Som una Nació. Si no s’han de trobar còmodes que no vinguin, però que no ens toquin els pebrots. Ja esta bé de marejar la perdiu. Tenen dret a defensar la seva opció però no s’ha de permetre que rebentin i ofeguin les nostres aspiracions de cridar fort i ven fort que Som una Nació i que volem decidir nosaltres el nostre futur. És l'historia de sempre, els uuns organitzen i els altres volen imposar el seu lema. Per mi si es queden a casa em sentiré més comode, perqué no anem a demanr en aquesta mani el mateix. Josep

lunes, 5 de julio de 2010

que no ens manipulin més

El president Montilla "se ha metido en un berenjenal" s'ha fotut en un embolic i ara per sortir-sen vol cambiar ls pancarta de la capsalera de la manifestaciò i aigualir el missatge que la majoria volem donar. "Som una Naciò i nosaltres hem de decidir" , Tant complicat és entendre aixó?. Jo aniré a la "mani" però ni per criticar la sentencia del Constitucional, ni per reclamar la revisiò de l'Estatut. Prou pensar en clau espanyola, prou de pensar en autonomia. ! Vull decidir sobre el meu futur ! Vull ser el que soc, catalá i prou. Us sembla poc?.

Som una Naciò