Translate

sábado, 10 de julio de 2010

Efectes de la sententencia del TC?

Voldria creure que el fet que explicaré no te res que veure ni amba la sentencia del TC ni en les victories de la Roja. Per cert per mi la roja era la Dolores Ibarruri "La pasionaria".
Anem al grà: Dissabte 10 de Juliol a les 12 migdia, junt a uns amics entrem a un establiment molt conegut del carrer Antoni Roig. Demanem les nostres connsumicions, ens atenent correctament com sempre, i com sempre la dependenta es dirigeix a mi parlant el nostre idioma el català. Fins aquí tot com sempre. Ah fins l'hora de demanar el compte, que és quan la dependenta em pregunta "que he de cobrar lo cobro todo". Jo estranyat em quedo un momento dubtant, i la noia continua dient-me "que no me entiendes?". Jo contesto doncs si que t'entenc peró si meu dius en català t'entendré més bé. Resposta " es que yo tengo mis derechos y quiero hablar así" i jo contesto: I jo tinc el meus i per tant continuaré parlan-te en català. La cosa no anat a més perque em marxat havent-li dit a la noia que acabava de perdre uns quant clients. Desitjo que sigui sols una anecdota. Josep

9 comentarios:

Anónimo dijo...

Cal dir que estic de tot d'acord amb la teva actitut, només faltaria,a casa nostra i cautius i desarmats. Un conflicte que no era personal (el de la llengua) el tribunal constitucional dels espanyols l'ha convertit en personal, be veurem fins on arriba. Ha arribat l'hora de que ens mullem que passem d'actituts passives a actives. I la que esta per venir en el sector de l'ensenyament. Jo crec que acabarem com al pais valencià amb dues línees d'ensenyament una en espanyol i un altra en català. Estem preparats per triar un col·legi o un institut o altre en funció de la llengua vehicular????, amb tot lo que axiò significa, separar amics, entre d'altres i la tria d'un col·legi o un institut o altre esdevindrà una opció política. Les conseqüències de la sentència perdurarant durant anys si no hi posem remei. El remei es diu independència.

Anónimo dijo...

Tens raó Josep,

Avui he anat a comprar pa al caprabo i totes les dependentes (menys una) lluien al braç i la cara la bandera espanyola pintada. Calia que fos avui? era una provocació per la manifestació? Pot ser no m'hi veuran més pel Caprabo. Una vegada vaig sentir una dita que deia els espanyols dels catalans els hi fa fàstic la llengua, però no els diners. Pensem-hi i sapiguem-ho utilitzar.

Anónimo dijo...

Hòstia Josep, almenys hauríes de tenir la decència d'escriure correctament el català. I no serveix el que no te'n van ensenyar a l'escola. Després de més de trenta anys de democràcia i Generalitat, no tens excusa. No en vols aprendre!. Aquestes actituds són les qu fan molt mal a la nostra nació. Gent com tú que no tenen decència ètica i que actúen amb prepotència calculada, no ens calen. Si poses cura en entende't amb la gent potser tindriem una oportunitat. Aquesta noia potser acabarà sabent més català que tú. Però difícilment tú acabis tenint més civisme.

Josep Lleixà dijo...

Doncs no suprimiré el teu comentari
"decent" perqupe tu sols et retrates. Si ets decent, fes el proper, posant en teu nom. Dius coses molt gruixudes que evidenment no pots provar. Jo equivocat o no, dono la cara i no enganyo a ningú. tu ets un covard utilit-zant l'anonimat. En cuant millorar el català ho estic procurabt fer cada dia, aceptant consells i critíques. De català poder men pots ensenyar de decencia i ètica ben segur que no. Salut i que la calor no et faci més mal. Com evidenment em coneixes tot aixó ho pots dir-ho personalment. Jo és el que faig. es el meu estl de practicar la decendia, laq ética i la coherencia. Josep

Anónimo dijo...

No has entés res anònim covard.El senyor Lleixà planteja una qüestió de drets, fins abans de la sentència no qüestionats. Son la gent com el Sr.Lleixà la que fa avançar la societat fent valer els nostres drets. No els covards que deixen que els seus drets nacionals siguin trepitjats, la societat catalana està com esta, per que molta gent com ell ha fet valdre els seus drets, cosa que la gent que ha vingut darrera ha aprofitat en benefici de tots. En cap moment es una qüestió personal si no una qüestió de drets. Repeteixo (malgrat que no s'enten, o si que una persona que sempre havia utilitzat el català, a partir d'un determinat dia, pot ser influida per una sentencia, deixi de parlar-ho)

Anónimo dijo...

No, no ens coneixem personalmemt, ens coneixem intelectualment. Jo et llegeixo al teu bloc, i tú permets la interacció. Jo em mantinc en l'anonimat com qualsevol espectador d'un mitjà públic. Tú ets l'emissor. Penso que es pot ser radical sense caure en la barroeria de forma constant com habitualment tú fas. Visc a Auckland temporalment, encara que he estat visquent a Torredembarra els últims anys. Veig que no comentes una cosa que he vist en els mitjans que m'arriben: l'ús indiscrimitat de la bandera espanyoles amb un toro brau serigrafiat, en territori catala, tot celebrant el campionat de futbol mundial. El toro representa els jugadors catalans?, o et segueixen interessant les cambreres mileuristes de la plaça de la Font?.

Josep Lleixà dijo...

Em deixes parat, barreges naps i cols posant-ho tot a una mateixa olla. Bé ara ja sé que em coneixes i no solament del blog. A mi m’interessen totes les persones que tinguin quelcom que aportar-me siguin o mileuristes o gent acomodada, i de tots aprenc, dels que fan discursos confusos com tu i dels que tenen les idees clares siguin o no coincidents amb les meves, L’anàlisi simbòlic de la bandera i el toro tel deixo a tu perquè et mullis. Si has llegit el meu blog ja saps el que en penso Sempre jugues a la contra, has de ser valent sortir de l’anonimat i et sentiràs reconfortat. !Ah! Tu no has arribat en aquest viatge de ficció més enllà de Mollerussa.

Anónimo dijo...

Ara soc jo qui barreja naps i cols? quan ets tú qui barreja la Pasionària amb el futbol. Mira no ens coneixem personalment, ni tampoc m'intereses gens, no tornaré a entrar en el teu bloc, per avorrit!.

Anónimo dijo...

Friend of Auckland. In any moment have people spoken about mileuristes waitresses of “la plaça de la Font”. If not a very known establishment of the street “Antoni Roig”. I say again that him a question of rights. Not log Mr. Lleixà.