Translate

lunes, 27 de abril de 2020

Cuando yo deje esta tierra

 


Cundo yo deje esta vida, 
No quiero podrirme en la tierra
 quiero estar acompañado de cantos de sirena 
de música de caracolas de mar y rodeado de burbujas como  suspiros de perlas
Con amor con mucho amor, dejadme en el fondo silencioso del mar
 lejos, muy lejos de la luz que me ciega.  
Cerca muy cerca de la quietud de la penumbra eterna. 

Josep Lleixà Fernández. 

domingo, 26 de abril de 2020

FLORA PUTISKI








FLORA PUTISKI


Autora ISIDRA DE LA VEGA LAFAURIE

Flora Putiski cerca rajos de claror
figures lluminoses en les estrelles,
per a reinventar la seva vida,
juga a ser l'heroïna de la història per sadollar
l'instint morbós dels malparits grollers.
Li importa poc, i se'n riu dels fariseus
que la titllen de puta, boja, cínica, deslleial.

La Putiski es banya en la mar,
per a curar les seves ferides amb l'atzarosa sal,
jura per les seves mamelles que tant estima,
que no perdrà el grau de respecte que li queda,
per aquests gossos que la volen sempre prop d'ells,
com la mala olor dels seus peus
i el seu maleït mal alè.

Diu que creu en el Déu
sense sacerdots testimonis de pecats ni religions.

Que necessita un confessionari universal,
per cridar amb un dolorós crit de dona
que ella no és un himen de color rosat ni el sexe feble
ni molt menys un manoll de virtuts ,
simplement es una morta en vida,
vestida de prostitució i luxúria,
fugint com ànima en pena del fastigós univers
que l'omplí de fem i brutícia.

Traducció feta per Fifo - Josep Lleixà

domingo, 19 de abril de 2020

Si SI






SÍ, SÍ
Charles Bukwoski

quan Déu va crear l'amor no ens va ajudar
quan Déu va crear als gossos, no va ajudar als gossos
quan Déu va crear a les plantes això va ser ordinari
quan Déu va crear l'odi adquirim una utilitat estàndard
quan Déu em va crear ell em va crear
quan Déu va crear al mico estava ensopit
quan ell va crear a la girafa estava borratxo
quan ell va crear els narcòtics estava drogat
i quan ell va crear el suïcidi va caure baix

quan ell et va crear a tu recolzada en el llit
ell sabia el que estava fent
estava borratxo i estava drogat
i va crear les muntanyes i la mar i el foc al mateix temps

va cometre alguns errors
però quan et va crear recolzada en el llit
ho va fer aprofitant sobretot el seu beneït univers

A l'albir de vents


A l'albir de vents
A l'albir de vents de força desconeguda que udolen, en un estremidor crit
que bufen fent perillar el rumb incert de la nau en el viatge , les onades del mar enfurismat del que en som hostatge colpegen sense pietat , el casc del buc ja molt ferit.
Les veles inflades, tenses, a punt d'esquinçar-se
resisteixen els embats del vent i la seva la bogeria. amb la temença que cada escomesa del fort onatge faci perillar l'arribada al incert destí de la travessia.
Som esclaus dels vents que udolen missatges de por que ens tenen confinats sense poder fer cap viatge tancats a casa envoltats d'un mar de foscor.
Hem d'enfortir i reforçar les veles de les nostres naus i sense obrir portes i finestres de casa, començar la travessia al nostre mon incert ,si no volem ser per sempre esclaus.
COVID19

Fifo – Josep Lleixà 

jueves, 16 de abril de 2020

ABRAÇA LA FOSCOR Charles Bukowski





ABRAÇA LA FOSCOR
Charles Bukowski

La confusió és el déu
la bogeria és el déu,
la pau permanent de la vida,
és la pau permanent de la mort.

L'agonia pot matar o pot sustentar la vida
però la pau és sempre horrible
la pau és la pitjor cosa
caminant
parlant
somrient
semblant ser.

No oblidis les voreres,
les putes,
la traïció,
el cuc en la poma,
els bars, les presons
els suïcidis dels amants.

Aquí als Estats Units
hem assassinat a un president i al seu germà,
un altre president ha hagut de deixar el càrrec.

La gent que creu en la política
és com la gent que creu en déu:
xarrupen aire amb palletes tortes
no hi ha déu
no hi ha política
no hi ha pau
no hi ha amor
no hi ha control
no hi ha plans
has de mantenir-te allunyat de déu
roman angoixat arrossegant-te

Traducció Fifo _ Josep Lleixà

Vull parlar amb les flors

Vull parlar amb les flors
Ara en la meva solitud forçada, vull parlar amb les flors. Elles em diuen que estic foll,
doncs després de tant de temps de tenir-les oblidades,
no entendré el seu llenguatge.

Em diuen que agraeixen les paraules
però que hi han moltes maneres d'estimar.

Mirar-les amb tendresa
acariciar-les com es fa a un amant
bufar suaument les seves fulles
per espargir la rosada matinera
i ajudar-les a començar el dia radiant.

Estic coneixen especies del bosc
en les que mai havia reparat.
Hi han flors de tots colors
i totes volen ser amigues.

Les d'un rogle de lliris es barallen per fer-se notar,
criden s'esvaloten tots ells volen parlar.

En hi han unes de color grog,
una d'elles mig pansida
que em diu que per elles la vida
es morir i tornar a començar.

Unes humils de color violeta
menudes, però amb molta i gran saviesa
em, fan aquesta reflexió,
després d'un final sempre hi ha un principi,
ara estem a punt del final.

Els mòbils desapareixeran,
també els ordinadors,
i us queixa-reu avorrits
sense, programes de la televisió,
l'únic que quedara d'aquesta dissortada historia
es l'aroma nostra,
la de les flors.

Ah! tindrem que començar al principi,
a fer foc fregant llenya seca i branquillons.
Res haurà canviat.

Fifo – Josep Lleixà

No hi ha final sense principi
























No hi ha final sense principi.
roda el món i torna al born
No para de donar voltes la sínia

Ara omple el somni del cadup de la vida , després el buida.
Principi en hi ha hagut?
Només ho sap el Demiürg.

Tu i jo volen entendre amb el nostre cervell de furgues atemorides
reptant a ran de terra i aixecant el cap amb insolència
misteris que potser no ho son tant.

Ara tens por de que?, de morir ?
No has entens encara que aquest es el teu destí?.

No hi ha final sense principi.
roda el món i torna al BORN.
COVID
Continua la
Vida
Fifo - Josep Lleixà

Pa negre





Pa negre

Des de que el món és mon, clar que parlo del meu,
les he vist de tots colors.


El pa negre eixuts de dies
que rosegaven els sense dents,
els que conreaven la terra herma
gens agraïda amb molt d'esforç,
I el blanc de bona menja
deien que oloros i esponjós
només al abast de quatre,
el caporal el botiger i el rector.


Al metge algú de tant en tan li portava,
era l'únic que se'l guanyava.


Es cert que ja han pasat alguns anys,
la mateixa obra al teatre,
els mateixos actors amb diferent ropatge
i com sempre uns menjen el pa blanc,
I els altres engrunes de negre
i de tant en tant li arriba un rossegó del blanc
al abnegat metge.
COVID
COntinúa la
VIDa

Fifo - Josep Lleixá

miércoles, 15 de abril de 2020

Tot sol amb tothom” Charles Bukowski






















"Tot sol amb tothom” Charles Bukowski

La carn cobreix l'os
i dins li posen
un cervell i
a vegades una ànima,
i les dones llancen
gerros contra les parets
i els homes beuen
massa
i ningú troba a l'altre
però continuen
buscant
de llit
en llit.

La carn cobreix
l'os i la
carn busca
alguna cosa més que
carn.

No hi ha cap
possibilitat:
estem tots atrapats
per una destinació
singular.

Ningú troba mai
a l'altre.

Els tuguris s'omplen
els abocadors s'omplen
els manicomis s'omplen
els hospitals s'omplen
les tombes s'omplen

res més
s'omple.

Traducció Fifo – Josep Lleixà

domingo, 5 de abril de 2020

Més enllà d’un canvi de noms


Copiant a un ilustre marçalenc que aprofita per donar a conèixer indrets del seu poble jo faré el mateix en aquest cas oferint alguna informació de Mas de Barberans i dels nuclis propers que varen ser l'inici del actual poble, avui continuem amb el Vilar de Santa Maria,
Més enllà d’un canvi de noms
En el moment d’efectuar-se la donació comtal a la seu s’utilitza el topònim andalusí autòcton, i vuitanta anys després l’indret ha adoptat el nom de la institució que n’ostentava el domini. Tanmateix, no es pot limitar la qüestió a un simple canvi de noms.
Un cop identificat i localitzat el topònim inicial, i comprovada la seva evolució, l’examen del context històric, determinat per la conquesta feudal, ens porta a formular algunes reflexions. Que Favarium és un assentament andalusí és inqüestionable.
Atesa la data del lliurament comtal, l’indret devia ser conquerit al mateix temps que ho fou Tortosa, com la major part de l’actual comarca del Montsià: l’any 1150 foren lliurats els districtes d’Amposta, a l’Hospital, i de la Ràpita, a Sant Cugat; l’any 1153 Ramon Berenguer IV concedí Godall a Guillem de Copons; l’any 1154, Favarium a la Seu de Tortosa. En canvi, el districte d’Ulldecona no fou atorgat fins els anys 1178 i 1180, a través de dos documents, per Alfons el Cast als Hospitalers9.
En produir-se la concessió comtal de Favara a la Seu (anys 1154 i 1155) encara s’empra, i sembla que de manera exclusiva, el topònim andalusí (villarium quod sarraceni vocant Favarium).
Ignorem si el col·lectiu andalusí de l’assentament gaudia de les mateixes condicions expressades en el document de capitulació de Tortosa10. També ignorem quin fou el seu esdevenidor arran de la conquesta. Fos la conseqüència d’un abandonament voluntari de l’assentament, fos la d’una deportació posterior, el cas és que en el moment de redactar-se les cartes pobla del segle XIII, vuitanta anys després de la concessió de districte, no hi ha cap indici de presència de població andalusina que hagi continuat ocupant l’indret.
No hi ha possibilitat, ara per ara, d’esbrinar què ha passat en aquest dilatat interval, però és significatiu que a diferència del sector septentrional del Baix Ebre, que es caracteritza pel manteniment d’importants nuclis de població andalusina11, ben visibles a la documentació, al sector meridional no se’n detecten, almenys en les mateixes circumstàncies.
La població musulmana de l’Aldea, que va rebre carta de població l’any 1258 (CPFC: 303), és conseqüència de la deportació de la comunitat valenciana de Silla aquest mateix any12, per tant, el resultat d’una iniciativa feudal, repressiva, posterior.
Tan sols un document referit a Ulldecona fa referència a un eventual residu de població andalusina1