Translate

lunes, 21 de abril de 2014

Sant Jordi 2014





Al Mati estaré a la Plaça Mossèn Cinto Boronat de Torredembarra ,venent i dedicant el llibres. als amants de la poesia.







 A la tarde a la 19 hores a Barcelona al Carrer Roselló 152
on ens podrem  retrobar amics que patim la mateixa malaltia 
som amants de la Poesia,.

Angélica

Angélica (Acróstico)

Nacida preciosa niña 
Gracia del cielo ha llegado.
Es perfume Habanero, 
Linda como flor de Abril,
Imagen de angel soñado. 

Cubanita rebonita, 
Alegria, futuro esperanzado. 

Fifo – Josep Lleixà 21-4-2014

Caramelles de la Torre


 Espardenyes blanques betes negres,
 de pana fosca els pantalons 
 camisa blanca faixa roja
 barretina al cap, al coll mocador.
 Naltros som naltros. Així som. 

 L'alegria de la Pasqua
 al carrer la fem sortir
 cançons de joia, de festa!
 El sol comença a lluir.
 La setmana de tristor, 
ja ha passat està oblidada,
 ara toca viure amb goig 
la Resurrecció del Senyor

.Dediquem a xics i grans
 les nostres cançons festives
 i a les noies de la Torre
 que no sempre ens són esquives,
 Som el Grup de Caramelles
 del Armats de Torredembarra
 que com cada anys sortim,
 a fer la nostra cantada

Naltros som naltros, naltros naltros 
naltros som naltros, naltros som!
 Som una colla sense solta ni volta
 la saragata mai s'ha d'acabar, d'acabar! 

 Jo conec una noia del “trémpoli” si,si, si,
 una noia bonica i simpàtica, si, si, si, 
que ens ensenya una part de gramàtica
 que ens intrueix i en fa patir, això sí!.

 Perdoneu no puc seguir.!!!!!

 Fifo – Josep Lleixà Pasqua 2014

viernes, 18 de abril de 2014

Tocs de campana



Ara toca la petita dinc, dinc 
Li contesta la més grossa, donc, donc.
Si algun nen a infantat
la petita se’n alegra, 
I amb un toc esbojarrat 
tot el poble ha despertat. 

Tocs de campana. 
Els mateixos sons, i diferents ritmes. 
Ara sons curts i aguts 
Ara son més llargs i profunds
Barreja de combinacions de compassos , 
de cadències d'exaltació, tristor, o repòs. 

Un repic anuncia festa alegria!
 un naixement o casament.
 Si el repica una sola campana
 crida a foc, a malastrugança. 
Si els tocs son pausats lents 
 ara un só agut ara un de greu
, la dalla de la mort és present. 

Ara toca la petita dinc, dinc 
Li contesta la més grossa, donc, donc.

 Fifo – Josep Lleixà

jueves, 17 de abril de 2014

Gabo no t'allunyes molt.


Gabo no t'allunyes molt

 Si alguien llama a tu puerta, amiga mía,
 y algo en tu sangre late y no reposa 
y en su tallo de agua, temblorosa,
 la fuente es una líquida armonía. 

Si alguien llama a tu puerta
 y todavía te sobra tiempo para ser hermosa
 y cabe todo abril en una rosa
 y por la rosa se desangra el día. 

Si alguien llama a tu puerta
 una mañana sonora de palomas
 y campanas y aún crees en el dolor y en la poesía.

 Si aún la vida es verdad y el verso existe
 Si alguien llama a tu puerta y estás triste, 
abre, que es el amor, amiga mía.

lunes, 14 de abril de 2014

El meu modest Homenatge a la Quinta del Biberó


Acròstic – La quinta del biberó -´ 

La quinta del biberó
Actors del final d'un drama 
Que sent joves adolescents,foren 
Urpejats sense esperança , al infern 
Injust, d'una guerra entre germans.
Nois d'una i altra banda. 
Tenien l'edat de somniar, de volar, de viure en pau 
Abjecte, injust, el que tots varen patir

Decisions embogides agafar-se a un ferro roent
En nom de raons, que ja tot perdut no es podien complir, 
Les Llibertats arrabassades a tota la pell de brau.

Biberó de mala llet ,si !
Imaginari buscant l'impossible 
Batalla perduda en aquell moment 
Esbufec de fera ferida 
Raó que tot i ser justa , no es podia fer evident.
Oreig. Que encara perdura . 

La lleva del Biberó Fifo – 
Josep Lleixà 7-4-2014

sábado, 12 de abril de 2014

Ha començat la Setmana Santa a Torredembarra


Arrecerat a un portal 
vora el carrer Freginal
ja sento els tambors que anuncien
l'arribada dels Armats.

El refrec d'espardenyes 
sobre el terra encimentat, 
són com esglais de tristesa,
frec... frec.... frec..
Llàgrimes brollen dels ulls 
de regust salat i amarg.

 Esgarrifança !, d'on venen ? 
Esgarrifança ! On van? 
es senten plors d'una Mare 
que en els anys perduraran.

 Els cops de llança son forts, 
forts, segurs, i compassats.
 Espardenyes , terra, llança,
 frec... frec.... tac.... tac.. 

A la baixada de Sant Antoni
 el capita Manaies apareix,
 el Porta Estendard o Vexi-llum
 I els Porta Signum, després.
 El trompeta i vuit tambors 
els setze Armats , escut i llança
 en un curt tros de carrer
 fan el gir de cantonada.

 Silenci, el capità dona una ordre
 pas del Sastre, amb decisió !!! 

El frec al terra ha canviat,
les capes es mouen pel vent
el ritme del cos balla amb elles
.
Rostres seriosos els Armats
Cascos polits, lluents,
que tornen llum esmorteïda.
Són com espills dels fanals 
Del Carrer Sant Rosalia. 

Ja s'allunyen els Armats
 la mare segueix plorant 
on estarà el meu fill?
 De Herodes a Pilat !!!

 Els cops de llança son forts,
 forts, segurs, compassats.
 Espardenyes , terra, llança, 
frec... frec.... tac.... tac.. 
Esgarrifança !, d'on venen ?
esgarrifança! on van?

Fifo – Josep lleixà. Setmana Santa Torrenca 2014

jueves, 10 de abril de 2014

Del llibre "Haikus Tankas i Colors"




Principi i fi

nàixer viure i morir.

Tornar al repòs.

                                                    Fifo -Josep Lleixà
 

martes, 8 de abril de 2014

El desert particular


Cavalcant sobre el cavall negre de la incertesa, 
he travessat deserts inhòspits de camins plens d’arena,
 buscant l’oasi on trobar l’aigua que sadolli la meva set,
set de saber d’on vinc, qui sóc, on vaig i qui m’espera.. 

Desprès d’anys de transitar per roderes fixades en el sòl,
pel traçat que m’havia enlluernat, del que era presoner,
per roderes que altres havien fet però que a mi no em servien, he decidit obrir una nova ruta i buscar tot sol un camí nou.

Al primer oasis que arribi, em pararé deixant descansar el cavall inquiet. 
Seuré, creuant les cames com fan el savis beduins esperant resposta ,
 les dunes d’arena, no em deixaran veure el meu futur poder desert 

Aprofitaré l’aigua del pou, l’ombra de les palmeres vivint en present.
Els dàtils dolços oferts per mans que saben del pas del temps
em portaran el record de quan vaig ser aigua i vaig regar la palmera.

Esperaré assegut saber d’on vinc, qui sóc, on vaig i qui m’espera. 

Fifo - Josep Lleixà

domingo, 6 de abril de 2014

Campaneta daurada

Campaneta daurada del meu carret de fira,
 cavallet de cartró de mig pam, tot pintat; 
havem caminat tant pels camins sense ira
 que ara ens cal reposar i agrair nostre fat. 
Ja no tornaré més fent osque! osque! osque!
 corrent a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
 Campaneta daurada, tu em sabies content.
 Ara em mena la gent i tothora tinc justa:
 i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.
 Cavallet de cartró, tu em sabies la joia: 
si ara jugués a córrer, què diria la gent... 
Trobaran molt millor que estimi alguna noia 
Tant si és bella com no - cavallet tot pintat, 
campaneta daurada - i que us deixi al terrat.

Haiku primaveral

El romer frescor 
la farigola olor
 l’espígol perfum.

jueves, 3 de abril de 2014

Una polsera de fum

Dos Tankas i un Haiku
 (Polsera de fum)

 Joia bonica,
 com tu, plena de fum blanc.
 Desig d'un somni
 que no pot ni començar
 Futilesa profunda. 

Joia bonica 
El teu somrís enganya 
Ets or, també fum,
tinc desig de tenir-te
Perquè si ets un somni?

 Or,? un miratge.
 Fum del que soc hostatge.
 Vull oblidar-te.

 Fifo – Josep Lleixà 3-4-2014

Basho

Entre los sucesores de Basho hay uno, Kobayashi Issa (1763- 1827), que rompe la reticencia japonesa pero no para caer en la confesión a la occidental sino para descubrir y subrayar una relación punzante, dolorosa, entre la existencia humana y la suerte de animales y plantas; hermandad cósmica en la pena, comunidad en la condena universal, seamos hombres o insectos: 
Para el mosquito
 también la noche es larga,
 larga y sola. 

El regreso al pueblo natal, como siempre, es una nueva herida:  

Mi pueblo: 
todo lo que me sale al paso 
se vuelve zarza.

miércoles, 2 de abril de 2014

Haikus de l'enamorat

Aikus d’enamorat (Els quatre elements) 

Raig de sol lluen
t fa la rosada fulgent.
com tu pel matí. 

Ets com un sospir.
om brisa delicada
que acarona

Ets terra fèrtil 
on el sembrat sempre creix
 amb l’adob d’amor.

 Ets com doll de font
 d’on brolla l’aigua fresca
 que calma ma set

. Fifo -Josep Lleixà