Translate

sábado, 31 de marzo de 2018

Diumenge de Rams - Records d'infantesa -



































Diumenge de Rams - Records d'infantesa - (Amb alguna llicencia literaria)


Els records són confusos, una mica enterbolits, però poc a poc s'esvaeix la boira i podré


recordar i explicar com eren els actes que anaven des del Diumenge de Rams, Divendres 


Sant, Diumenge de Resurreció i Dilluns de Pascua al meu poble als principis dels anys 



cinquanta. Ja ha plogut bastant des d’aleshores.



Per a un grup de xiquets la preparació il.lusionada del Diumenge de Rams començava uns



 dies abans, quan, formant un grup organitzat, anàvem a la recerca de llorer per fer els



rams per lluir el diumenge

Era un costum que es repetia any rere any, temps durant el qual el llorer, despullat, 


saquejat, profanat , tenia temps de refer-se.


El lloc on estava el llorer frondós era un secret molt ben guardat. La resta de xiquets del


 poble es sentien gelosos, doncs ells no tenien més remei que fer-se el ram amb rama


 d'olivera
.

Un quants , molt pocs , dos o tres que eren de cases benestants (era l'època de l'estraperlo)


 , ja estaven avançats en el temps i els rams eren de pauma blanca trenada amb adorns de


colors i llaminadures. Jo els hi tenia una certa malvolença

.
Ja el diumenge, al repic de campanes, mudats, encara amb pantaló curt, els xiquets


omplíem els carrers del poble de rams, i més rams, d'olivera , de llorer i els de pauma que


 portaven els estirats amb el seu posat de superioritat
.

La plaça del davant de l'eglésia plena de gom a gom. El mossèn que sortia a fer la


 benedicció i, si no recordo malament, tots brandint i colpejant els rams al terra en senyal


d'alegria de benvinguda a Crist que arribava montat en un burret molt assustat.


Un curt paréntesi per explicar un fet no massa agradable que va succeir, i va ser que es va


 organitzar un verdader ball de rams , un enfrentament entre els portadors de rams


d'olivera i natros, els que els portàvem de llorer. Els de pauma, no van voler participar


d'aquell desori. I es van escapolir.


Es diu, es comenta, (ja fa tants anys...) que tot va començar quan un portador d'un ram de


 llorer entusiasmat , estaba tant trasbalsat, content, quasi en èxtasi, que sense voler va


 trepitjar amb el seu ram el peu d'un que el portava d'olivera, que es va sentir agredit. Bé ja


 sabeu què passa , diguem-ne corporativisme, sentiment de pertinença a un grup..... El


resultat ? Quasi tots els rams desfullats, llorer contra olivera, olivera contra llorer i el


mossèn amb molt d'esforç posant pau en aquell acte que havia de ser d'homenatge i de


benvinguda a qui poc dies després seria clavat a la Creu. Va ser un any especial.


Segueixo:


A continuació d'una curta processó donant voltes per la mateixa plaça, el mossèn amb el


seu ram gros de rama d'olivera colpejava la porta de l'església fins que s'obria

.
D’aquells temps recordo les misses cantades i, d’una forma especial, una veu que


destacava per sobre de de les “cantores”, la del tio Pere. Era una veu de baríton, forta,


 greu, ben timbrada, que arribava a tots els indrets de l’església. Sembla que l’estic veint i


 sentint: es situava a la dreta del cor, i sobre la barana col·locava un llibre molt gros escrit


 en llatí que anava llegint tal com anava cantant amb la seva veu tant potent.


Un altre record especial és el mossèn d’aquella època, d’una personalitat singular, però


 bé,això serà un altre dia

.........................

Segur que el pas del temps fa que els records s'idealitzin,


que pensem que les coses agradables que vam viure van ser millor de lo que van ser en


 realitat, en tot cas, jo crec que això no és dolent.



Josep Lleixà Fernández – Setmana Santa del 2018. 


Reflexiò de Semana Santa





Una reflexiò feta a partir de veure desfilar als Armats en les processons de Setmana Santa:
La Natura o els Essers Superiors son savis y han creat a dones i homes amb uns atributs fisiologics diferents per moltes raons .
En la meva teoría es pot estar o no d'acord ,pot ser corregida, pero observacions a partir del métode cientific, o confirmen.
Imagineu un camp de batalla amb els guerrers armats de llances i espases , els dos bandols preparats per començar la lluita, A uns els i entra la necessitat de migcionar (pixar) . Imgineu el desgavell si ho tingessin que fer amb el cul a l'aire en posició de la cadireta les llances per terra els escuts també..... la riota de l'nemic . Es per aixó, per puguessin pixar d'enpeus, que varen ser dotats d'una sortida diferent per les seves necessitats urinaries. per res més.”
Si no esteu d'acord , accepto noves teories , feu-me-les saber.
Torredembarra - Setmana Santa 2018.
Fifo – Josep Lleixà Fernández

Una reflexiòn hecha a partir de ver desfilar a los -Armats - en las procesiones de Semana Santa:
"La Naturaleza o los Seres Superiores son sabios y han creado a mujeres y hombres con unos atributos fisiológicos diferentes por muchas razones.
En mi teoría se puede estar o no de acuerdo, puede ser corregida, pero observaciones a partir del método científico, lo confirman
Imagínaos un campo de batalla con los guerreros armados de lanzas y espadas, los dos bandos preparados para empezar la lucha, A unos les entra la necesidad de migcionar (mear). Imginat el desbarajuste si lo tuviesen que hacer con el culo al aire en posición de la sillita las lanzas por tierra los escudos también ..... el hazmerreír del enemigo..
Es por ello, para que pudieran mear de pie, que fueron dotados de una salida diferente para sus necesidades urinarias. por nada más.
Si no estáis de acuerdo, acepto nuevas teorías, Hacedme-las saber.
Torredembarra - Semana Santa 2018.
Fifo - Josep Lleixà Fernández

lunes, 19 de marzo de 2018

Somnis de raïm (titol robat)





Somnis de raïm (titol robat)

Una ex-amiga meva deia:
Somnis de raïm.

I joc dic, glop a glop
raig a raig del porró,
modelo una realitat efímera,
que esdevé nova creació.

S'ha de ser pacient
Poc a poc,
oferint-li al paladar
poesia feta vi,
i que el somni et faci entrar
quedar-te o sortir.

Plaers de Deus
al abast dels mortals,
ara blanc , negre o rosat
(això no rima oi?, el vi)
I com premi et fan somniar.
Gracies ex-amiga.
El teu record i el vi,
fan que un poeta frustrat
després d'un trago de priorat
ara ja pugi somniar.

Amb que o qui?

Fifo - Josep lleixà Fernández

miércoles, 14 de marzo de 2018

Ave Violeta






Allá voy
a ese lugar
en dónde
jamás
podré
pronunciar tu nombre.....
solo dos palabras
te dirán ....
esa soy.....
Ave Violeta

Ave Violeta
Sin palabras te conoceré,
en ese lugar de encuentro,
sólo habrá miradas y suspiros,
caricias de manos y besos.
Tu nombre es AMOR.
El mío también es DESEO


Vilma Stella Castillo -  Josep Lleixà

lunes, 12 de marzo de 2018

Libros en Amazón de Josep Lleixà Fernández - Fifo -




                              8,32 Euros - Quatre estacions 














7,91 Euros - Fifolosofoerotics      6,24 Euros - La silenciosa                                                                               sombra del hombre
                                 
5,96 Euros - Poemes d'hivern          8,08 Euros - Haikus Tankas i                                                                                 colors



   

4,92  Euros - Contes del Follet          4,24 Euros - Escampa la boira        
         
5,35  Euros - A la Tardor                        12,14 Euros - Haikus                                                                                    Tankas y Colores






















4.24 Euros - Poemas de Otoño               4,87 Euros - Les preguntes

domingo, 11 de marzo de 2018

MARILUCIER. (A Luz María López – Juan Cu )



Con mucho respeto y cariño a mis Maestros Luz Maria López y Juán Cu. 

MARILUCIER.
(A Luz María López – Juan Cu )
Es a su piel la seda tibia y alada,
un tantéo a sus hombros la escultura,
una forma que haciéndose la hartura
da la línea formándose encarnada.

Igual en liviandad,artero el dorso
que viaja en plenitud de su largura,
y un paisaje de cántaros augura
los íntimos murmuros de su escorzo.

Serán sus ojos hábito y sibila,
prodigio de la noche aún más obscura;
luz en la ceguedad que se deshila.

Serán deseos que su voz conjura,
de sus labios un beso ofrenda y afila
su daga y lengua, su cabalgadura.


MARILUCIER.
(A Luz María López de Juan Cu)

És a la seva pell la seda tèbia i alada, 
 un tempteig a les seves espatlles l'escultura,
 una forma de curulla d'hermosura 
 dóna la línia formant-se encarnada.

Igual en lleugeresa, astut el dors 
que viatja en plenitud de la seva llargada, 
i un paisatge de càntirs plens de mel dorada 
els íntims murmuris del seu escorç.

Seran els seus ulls hàbit i sibil·la, 
prodigi de la nit encara més obscura; 
llum en la ceguesa que es desfila.

Seran desitjos que la seva veu conjura,
dels seus llavis un petó ofrena i esmola 
la seva daga i llengua, la seva cavalcadura.


miércoles, 7 de marzo de 2018

A Colombia (Con mucho respeto)





A Colombia


Golpea el mar el casco del navío
que me aleja de ti, patria adorada.
Es medianoche; el cielo está sombrío;
negra la inmensidad alborotada.

Desde la yerta proa, la mirada
hundo en las grandes sombras del vacío;
mis húmedas pupilas no ven nada.
Qué ardiente el aire; el corazón qué frío.

Y pienso, oh patria, en tu aflicción, y pienso
en que ya no he de verte. Y un gemido
profundo exhalo entre el negror inmenso.

Un marino despierta... se incorpora...
aguza en las tinieblas el oído
y oigo que dice a media voz ¿Quién llora?


A Colòmbia
(Amb molt de respecte)

Colpeja el mar el casc de la nau que fuig de l'oblit,
vaixell que m'allunya de tu, pàtria adorada.
És mitjanit; el cel està enterbolit
negra la immensitat esvalotada.

Des de l'eixecada proa, el meu otejar
enfonso a les grans ombres de la nit;
els meus humides ulls no veuen res. Quin neguit,
Què ardent l'aire; el cor què fred. Es fa dificil respirar,

I penso, oh pàtria, amb la teva, aflicció
què ja no he de veure't. I un gemec
profund exhalo, entre la immensa negror.

Un marí desperta ... s'incorpora ...
esmola en les tenebres l'oïda
i sento que diu a mitja veu Qui plora?

Julio Florez (poeta colombià)








martes, 6 de marzo de 2018

La muerte es el invierno?



La muerte es el invierno?

Las flores pisadas por botas de cuero,
ya no crecerán nunca mas.
Los campos abonados con pólvora y metralla,
sólo producirán odio, muerte.

Los surcos dejados por las orugas de los tanques,
han dañado la tierra, la han dejado yerma,
como si mil caballos desbocados,
la hubiesen pisado y hundido sus raíces
en un infierno quemado.

Nunca mas verás margaritas,
 nunca beberás de los charcos
que entre lluvias saciaban ta sed.
El infierno a llegado, es invierno, pero hace calor,
El fuego y la humareda espesa,
que entra por la nariz,
los relámpagos de guerra
que de vez en cuando acompañan
el trueno de la muerte que llega,
han acabado con la primavera,
verano y otoño.
Olor de muerte, de carne podrida,
de desesperación.

De lágrimas derramadas de rabia, de dolor,
de miedo. de miedo de morir y también de seguir viviendo
en medio de tanta destrucción.
  
Como se puede ser cómplice de tanto crimen.?
Gritos angustiados hacen preguntas
Porqué la guerra, Para hacer morir a nuestros hijos?

Hay unos hilos invisibles
que deciden sentados en butacas de cuero
y copa de vino en la mano,
qué País, qué mujeres, hombres y niños
Deben morir mañana.

No quieren salvar la Tierra
Harían llegar agua a los sedientos.
No quieren mitigar el hambre
quieren millones de esclavos hambrientos.

El Oro es su Dios,
y cada día en su altar pestilente
le ofrecen fuego y muerte .
Que ganarían entonces sin la esclavitud
trata de personas, de droga, y armamento?
malnacidos,
malnacidos.


Fifo - Josep Lleixà Fernández





domingo, 4 de marzo de 2018

Cartas de amor de Nayanika Dey Traducciones al castellano y al catalán





CARTAS DE AMOR

Nayanika Dey Traducción de Josep Juarez

Tenía ganas de decir
lo que quería,
así que planteé mi amor,
Y te lo envíe a ti
no importa si,
Si nunca nos entregamos
pero me sentí
como si hubiera alguien
Que me estuviera hablando.
Ahora, que mi papel
Ya está jugado
Mi partida
No debe retrasarse
Es hora de irme
Déjame alegrarme a mi manera
Antes de que la noche
Supere el día
Yo tendré que decir " adiós "

De Nayanika Dey, Traducción de Josep Juarez


CARTES D'AMOR

Nayanika Dey Traducción de Josep Lleixà Fernández – Fifo -

Tenia ganes de dir-te
el que volia, com t'estimaba
així que et vaig fer saber
el meu amor per tu,
ara ja ho saps.
No importa
si mai ens entregarem
però vaig sentir com si algú
m'estigues parlant.
i em manes fer-ho.
Ara què el meu paper ja està jugat, he d'emprende viatge,
la meva partida
no s'ha de retrasar,
éa hora de marxar.
Deixa'm alegrar a la mevs manera.
Abans que la nit
enfosqueixi el dia,
Jo tindré que dir-te "adéu"

De Nayanika Dey, Traducción de Josep Lleixà Fernández – Fifo -


sábado, 3 de marzo de 2018

En las horas del sueño (Ada Zapata Arriaran - Traducción Josep Lleixà)






En las horas del sueño
donde se reúnen
el aire que se consume
el espejo
donde
descansa
la habitación
en las paredes
en el blanco
de las sábanas
donde bebes
la sangre
que corre por tu cuerpo
y no alcanza

********

En les hores del son
on es reuneixen
l'aire que es consumeix
el mirall
on
descansa
l'habitació
a les parets
en el blanc
dels llençols
on beus
la sang
que corre pel teu cos
i no arriba.
Ada Zapata Arriarán



DESPERTAR (Ada Zapata Arriaza - Traducción Josep Lleixà





DESPERTAR

Despertar
Y contar una historia
como si se tratase
de una invención del infierno

En la desnudez del tiempo
Saber que la mirada en el espejo no es tuya
Que le pertenece
a la brillante oscuridad del mundo perdido

Despertar y contar una historia
Sobre el hombre que se levanta
y sacude la ingravidez de sus cenizas

Despertar
En una casa desconocida
Hablar con los olvidados
Con los heridos del miedo
Los que sin saberlo murieron en un sueño

Y besar el cuerpo desaparecido
Contar
Es un milagro estar vivo”
Y caminar sobre los muertos de la tierra
ennegrecida por el silencio de sus bocas
Y sus cuerpos florecidos en piedras
Despertar y contar una historia fabulosa

Mientras tus pies se hunden
en la niebla

Y las aves perdidas en el viento
regresan al jardín deshabitado


DESPERTAR

Despertar
I explicar una història
com si es tractés
d'una invenció de l'infern

A la nuesa del temps
Saber que la mirada al mirall no és teva
Que li pertany
a la brillant foscor del món perdut

Despertar i explicar una història
Sobre l'home que s'aixeca
i sacseja la ingravidesa de les seves cendres

despertar
En una casa desconeguda
Parlar amb els oblidats
Amb els ferits de la por
Els que sense saber-ho van morir en un somni

I besar el cos desaparegut
comptar
"És un miracle estar viu"
I caminar sobre els morts de la terra
ennegrida pel silenci de les seves boques
I els seus cossos florits en pedres
Despertar i explicar una història fabulosa

Mentre els teus peus s'enfonsen
en la boira

I les aus perdudes en el vent
tornen al jardí deshabitat

Ada Zapata