Translate

lunes, 18 de julio de 2011

M'agrada comparti-ho


"La llibertat suposa l'absència de coacció per part dels nostres instints, de la nostra herència genètica i de la societat que ens envolta".
Em pregunto: podem ser lliures?.

lunes, 11 de julio de 2011

Guants blancs


El Josep estava exultant. Mai havia participat en un obra de teatre tot i que ja no tenia l'edat d'un galant jove, aquesta nit tenia la possibilitat de debutar fent un paper adequat a la seva edat: El pare del nuvi de l'obra el casament dels petits burgesos. del Bertotlt Brecht.
Estava nerviós, era el dia de l'estrena i de la seva primera vegada com actor. El seu paper era curt , quatre paraules interpretant a un personatge un xic especial, un petit burgés, amb excessos en el comportament i la vestimenta....guants blancs que no s'havia de treure ni per menjar, etc.
Tots els actors estàvem ja vestits esperant l'ordre del director per començar l'actuació. Vaig fer-me el nus de la corbata i em vaig enfundar els guants blancs immaculats, quant degut als nervis, la meva bufeta em va demanar per se alleugerada. Corre cuita vaig anar al lavabo i allí va ser on va sortir el cagadubtes que sempre he sigut: que faig, a qui dono el tracte preferent a la meva mustela que sigui ajudada per una ma enguantada, o bé defugint del personatge que ja interioritzava em trec els guants fen l'operació d'alliberament més higiènica?. Vaig optar per desgracia per la segona solució.
Ja consumat el riu i quant anava a prémer el botó per alliberar l'aigua per fer la corresponent neteja, un dels guants em va caure a la tassa,. Amb gest ràpid però poc precís, vaig recuperar el guant que regalimava un liquid d'un color més aviat indefinit ( no vull entrar en detalls).
¡ Va tothom al seu lloc, va Josep que la Carme i tu entreu els primers a escena ! I Jo amb el guant mullat a la ma sense saber que fer. Que faig me'l poso?, si? no?, que faig?. Me'l vaig posar tot just quan ja trepitjava l'escenari.
Jo era l'amfitrió i rebia als convidats, el primer a saludar va ser el pare de la núvia que tot i no haver-ho assajat abans em va encaixar la ma d'una forma molt efusiva, tant, que del guant es van despendre algunes gotes de el que no era precisament suor. Va quedar un xic sorprès però va continuar amb la seva actuació. Com el meu paper era curt podia observar les reaccions dels companys i especialment la del meu consogre en la ficció, que de tant en tant s'olorava la ma fent un gest de sorpresa i fàstic.
La propera vegada si em trobo en la mateixa situació i necessitat, alliberaré la bufeta acaronant la meva mustela amb els meus guants blancs, immaculats.

Fifo 11-7-2011