Translate

jueves, 29 de octubre de 2015

Exposició del pintor cubà Pierre Bernet Ferrand, a la Sala Lluis d'Icard de Torredembarra





PIERRE  BERNET  FERRAND, 
Guantánamo, Cuba, 1950  Resideix a l'Havana, Cuba. Poeta i pintor Llicenciat en Llengua i Literatura Hispàniques, Universitat de l'Havana, 1978.  

Membre, entre altres institucions i organitzacions artístiques de:                                                        Unió d'Escriptors i Artistes de Cuba (UNEAC)                                                                                       Comitè Organitzador del Festival Internacional de Poesia de l'Havana des de la seva  fundació       Integrant del Col·lectiu d'Arts Plàstiques "d'Octubre"                                                                          Registre Nacional del Creador Literari                                                                                            Regostre Ncional del Creador d'Arts Plàstiques                                                                                  nXarxa Mundial d'Escriptors en Español (Remes)                                                                                   Vicepresident per a Amèrica de Poetes del Món, entre altres organitzacions                                           artístic-culturals de Cuba i l'estranger  

 Com a escriptor ha publicat els següents títols:                                                                                     Assumpte personal (Poesia); Ed. La barca de paper, Min. De CulturaLa Havana, 1990                      Oracions del caminant (Poesia), Ed. Abril, l'Havana, 1992                                                                 Simple mortal (Poesia), Ed. Abril, l'Havana, 1995                                                                              
La pura realitat i altres poemes (Poesia), Buenos Aires, 1995                                                                  Identitat Nacional i poesia a Cuba (Conferències); Ed. La Horda, Universitat Nacional de la Plata, Buenos Aires, 1995                                                                                                                                  Ona de mi poesia (Poesia), Diputació de Còrdova, Espanya-Col·lecció Sud, Cuba, 2006                  Nirar profundo, Col·lecció Sud, l'Havana, 2014.                                                                                     Bona part de la seva obra poètica ha estat recopilada en unes 16 antologies en    Cuba, Espanya, Argentina, Brasil, Canadà Itàlia, Veneçuela i publicada en  diversos mitjans digitals i publicacions periòdiques d'aquests i altres països.                        
La seva poesia ha estat traduïda al francès, català, anglès, italià i portuguès. 

* Com a pintor ha realitzat al voltant de 25 mostres personals a Cuba, Itàlia, Espanya, Brasil, Argentina, Canadà i França (privada), i participat en unes 55 exposicions col·lectives en els països esmentats més a Mèxic i Panamà. 
   Pierre Bernet s'ha exercit com a jurat en concursos i curador de diverses exposicions d'artistes cubans i estrangers en diversos projectes. Igualment va escriure les paraules d'alguns dels seus catàlegs i comentaris crítics. 
    Diverses de les seves obres es troben situades en museus, centres culturals, galeries             i col·leccions privades de Cuba, França, Brasil, Suïssa, Alemanya, Itàlia, Espanya, Argentina, Brasil, Canadà, Estats Units, Panamà, Mèxic, entre altres països.                     
       Pel conjunt de la seva tasca creadora ha rebut premis i reconeixements a Cuba i l'estranger.

lunes, 26 de octubre de 2015

EL RIU DE LES ÀNIMES 1er.. Premi poesia Escales que pugen al Cel - Martí Callau .



Crec que publicant el poema guanyador del Concurs de poesia Escales que pugen l Cel, ja puc donar per finalitzada la Trobada de l'any 2015.
El poeta Angel Martí Callau va ser amb el seu poema el premiat.
La meva felicitació a ell i al Antoni Nomen i al Emili Gil així com a la resta de participants.
Fins el 15 d'Octubre de 2016.que la 3a. Trobada poètica Escales que pugen al Cel de Mas de Barberans ens esperen-
EL RIU DE LES ÀNIMES
Trulls de sang i mil cors perduts en guerra,
lleres de fang defensant lleialtat,
trets a les fosques, un poble indignat
i una curta esperança que s'aferra.
Estiu de dones que moren en vida,
fills que recerquen pares, que no hi són,
veus que s'ofeguen, misèries de mon,
i l'Ebre que desesperat s'ho mira.
Eren mil i una escales al cel,
són mil i una escales a l'infern;
trossos de terra veient morir el verd,
trets que amunteguen ulls tapats amb vel.
Baules trencades vora els canyissars,
coves perdudes on alletaren somnis,
xiulets al vent que no deixen que dormis...
Cauen vinyes i cauen arrossars.
Fosses comunes que viuen l'oblit,
panteix sostingut de lleves que creixent,
haurien de ser joves i no els deixen...
Guerreres roges
tacades al pit.
Un puny alçat per resguardar la llengua,
un puny alçat per defensar un País,
un poble que no vol ser mai submís
i la veu de la gent del riu que es trenca.
Temps de pa negre mullat amb vi i sucre,
temps de lliscons i de rossegar l’os,
temps de plats de farinetes i arròs,
temps d'estraperlo volent sobreviure.
Un territori que mostra força
en la frontera d'un poble fidel,
cerca la nit l'Ebre, en un estel
veient en fosc com una gent s'esforça.
Cents de rossinyols que deixen el niu
ales obertes camí cap a França,
buscant refugi i nova esperança,
fugint porucs d'aquest obscur estiu.
De Mequinensa fins al sud d'Amposta
volien amarrar la Llibertat
i amb la penombra del cordó trencat
el nostre Ebre va perdent l'aposta.
Escales que havien de pujar al cel...
I van ser escales per baixar a l'infern.
Un temps de llàgrimes, un temps incert,
un temps amb regust amargant del vel.
I passen els anys i no mort la memòria,
que es va assolant en el fons del record
i de tant en tant va sonant l'acord
del cant d'un riu i de la nostra història.
Andreu Martí Callau.

domingo, 25 de octubre de 2015

LA FALDA DELS PORTS - Antoni Nomen






Amb el pseudònim de Mònica Vidal , el poeta Antoni Nomen va presentar el següent poema al Concurs Escales que pugen al Cel patrocinat per l'ajuntament de Mas de Barberans. El seu poema va quedar finalista. i va ser premiat amb el segon lloc.   

LA FALDA DELS PORTS
Mònica Vidal (pseudònim)
RIUADA
Al cap de poca estona, l'aire es va apesantir, el cel va
tornar-se fosc, un aiguat fortíssim començà a clivellar la
pell de l'Ebre i el riu es va entreviar de filagarses terroses.
JESÚS MONCADA: Camí de sirga


La masovera
el petoneja.
Ai, masover,
llepa'm els ulls.

Del vent plou sang,
dels vidres, fang.

Foc ofegat
omple els barrancs.
I com la vida
salta pendents,
enrabiat.

L’Ebre arrossega
boires al cap
de poca estona.


ESCALES QUE PUGEN AL CEL
La tarda es feia eterna. El pare, sempre enfilat a la punta
més alta del banc, collia el cap dels olivers, i la tieta feia
de reforç des d'un parell d'escalons més avall.

MARTA ROJALS: Primavera, estiu, etcètera.

Muntanya amunt,
graons de pauma
pugen als Ports
d'on baixa el cel,
dient: au va,
ja se n'ha anat
l'oli del sol
i el dia fuig.
I un estel s'alça,
volent ser el far
ençà del mar
de fulles quan
la suor sacsa
les oliveres.


TEMPORAL DE LLEVANT AL MAS DE BARBERANS
No tem de les cinc boques de l'Ebre els glops enormes.
JACINT VERDAGUER: L'Atlàntida

Al nas jeien tranquil·les les olors tardorenques,
mossecs a una garrofa i el nard tapant el pit,
la llet de les ametlles, el most a l'entrecuix.
L'oli cru fregava la carn encara crua.
Dugué la llevantada la ira que al cel nia,
la tinta que no escriu, el desguàs dels arcàngels.
Sofriren tots els marges, la terra arreplegada,
els bancals escanyats, el fruit de cavar molt.
Veient el fang al riu sospira un terrissaire,
es planyen els pintors i plora una pagesa.
Només la mar altiva no tem de les cinc boques
de l'Ebre els glops enormes. Demà faran les paus!

 CAPALTARD ALS ULLALS DE BALTASAR
El llac s'obrí i s'eixamplà per sota la lluna, que remuntava
encara l'horitzó. La seva llum brillant els il·luminà i dibuixà
siluetes negres contra l'argent bellugadís de les aigües.
S. JUAN ARBÓ: Terres de l'Ebre

La llum al tard
fuig de l'ullal
i sota el vidre
s'ennegreix
amb febre i fred,
feta reflex,
la mà palpant
la sang i els pèls.
Burxa l'ullal
dintre la carn
i esquerda l'os.
Vés-te'n, serpota,
llavis de fang
i ganivets.





 Antoni Nomen 

Poesia de Cuba

El dia 3 de Novembre  a les 20 hores a la



el poeta cubà  Pierre Bernet Ferrand
presentarà el seu llibre  de poesia :    
               Mirar Profundo
I aprofitarem per fer una tertúlia oberta ,perquè l’autor ens parli de la de l’actualitat literària en general i poètica en particular, en la Illa de Cuba.




miércoles, 21 de octubre de 2015

CONVIT (Finalista premi de poesia Escales que pugen al Cel)





Dins de les activitats que és varen celebrar en el marc de la 2na. Trobada poètica Escales que pugen al Cel, es va convocar un premi de poesia " El primer premi de poesia Escales que pugen al Cel" patrocinat per l'ajuntament de Mas de Barberans (Montsià) 
   Obertes les pliques , es va desvetllar qui era el moixonet.
   Va ser el escriptor i poeta Emili Gil que va quedar finalista del Concurs.
    En propers dies publicaré els poemes del l'altre finalista i del guanyador d'aquesta edició. 
    Des de l'organització , volem felicitar als guanyadors i a la resta de participants. 
    L'any proper, continuarem pujant i posant esglaons a aquestes Escales, que cada anys oferiran nous al·licients als poetes i visitants.   

CONVIT
Pseudònim:  Moixonet

És del son profund de la terra,
dels calfreds de les soques,
de la solitud de les pedres,
que prové l’amor viu que exhala
aquest terme on la natura
ressona pura!

De la Fatarella a la Ràpita,
i de la Galera al Perelló,
la suor de milers i milers
d’homes i dones ha configurat
la identitat de la terra aspra;
n’han fet poesia!

Una cançó d’amor
que ha patit guerres i sequeres,
esperances i esglais,
que agafa l’aixada i conrea els solcs
d’on naixen les bajoques i les pataques
que nodreixen l’ànima!

T’invoco, oh País d’Oliveres!
Sé que sense ulls ni orelles
em veus i em sents,
que les teves arrels són benignes
i les teves branques
bateguen al cervell!

A la Sénia hi ha carrers que no menen enlloc,
sinó a l’abisme, interior i exterior;
al Ballestar hi ha la màgia;
a Morella, un tros dels Pirineus;
al Mas de Barberans hi ha escales
 que pugen al cel.


Emili Gil

martes, 20 de octubre de 2015

Osset de peluix (Sonet de mètrica lliure) Quatre estacions







Osset de peluix (Sonet de mètrica lliure)

Pintura de Negar Saleh

Feia temps que havies marxat tendresa,  vas fer-ho d’improvis.
Pensava que no tornaries però has tornat.
Ho has fet en un dia plujos de llàgrimes i sospirs
on les imatge viscudes  m’han enlluernat.

Cara trista de gosset perdut,
mirada al infinit del seu cor vençut,
cap recolzat a l’espatlla acollidora
d’una dona preciosa de mirada tendra , encisadora.

Els dits de les mans fines de l’elegant  dama, 
recorrent el cabells del nen com si fossin cordes de guitarra
feien musica que només ell sentia, música que en el seu cor vibrava.

 De tant en tant, ell movia el cap de xiquet agraït.
Arraulint-se, demanava més arpegis de tendresa,
que donessin un bri de llum al seu cor adolorit.



Fifo – Josep Lleixà 20-10-2015
De Quatre Estacions 

domingo, 18 de octubre de 2015

És com un moixonet ( Quatre estacions)






És com un moixonet

És com un moixonet.
La Piaf de las poesia,
la Grecó de le la cançó
diferent com era la Kalo,
fins ara dins d’una presó.

Vivia entre núvols espessos
anul•lada la raó,
sempre vivint en passat,
el present li feia por.

Ha trencat els  barrots de la gàbia,
ha d’aprendre a volar sense ales,
a viure en present i pujar les escales.
d’un futur prometedor.

Massa rima? Potser si,
Jo no sé dir-ho millor.



Fifo – Josep Lleixà 18-10-2015
Quatre estacions

L’espill (Quatre estacions)






L’espill

Si el Sol no brilla no ets res,
ets la ombra d’un gerro de porcellana
que l’espill  retorna amb una imatge confusa.
perquè no pot endinsar-se a la teva ànima difusa.
El gerro és buit , ple de tristor i mala llet.

Si el Sol brilla, enlluernes als babaus,
que tu vols convertir en esclaus,
de la teva mediocritat trencadissa.

Tant l’espill com el gerro es poden trencar.
Si l’espill es  trenca no hi ha gerro,
si el gerro  desapareix,
no quedes ni tu, ni la teva imatge,
no queda  res, que és el que tu ets.
Ho has entès?.



Fifo- Josep Lleixà 18-10-2015
Poemari Quatre estacions

lunes, 12 de octubre de 2015

Identidad

 José Juan Tablada (Coyoacán, México, 3 de abril de 1871 - Nueva York, Estados Unidos, 2 de agosto de 1945) fue un poeta, periodista y diplomático mexicano y unos de los principales poetas de vanguardia literaria  introductor del Haiku


IDENTIDAD

Lágrimas que vertía

la prostituta negra,

blancas..., ¡como las mías...!

WORLDFESTIVALOFPOETARI

https://www.facebook.com/WorldFestivalOfPoetry/posts/901281423255129

La 2n.Tobada poética Escales que pugen al Cel ,ja te ressò poètic, gracies als amics entranyables de WORLDFESTIVALOFPOETARI . Gracies

Molts de poetes que connecten amb esta pàgina de Festival de Poetes del Mon ja saben de la 2na, Trobada Escales que pugen al Cel i tenen localitzat geogràficament Mas de Barberans. Ja saben que és un poble "meravellos" al Sud de Catalunya.








miércoles, 7 de octubre de 2015

2na. Trobada poètica Escales que pugen al Cel

El dia 17 d'octubre un grup d'amics poetes i músics , ens reunirem a Mas de Barberáns (Montsià) de Catalunya. per participar en la " 2na. Trobada poètica Escales que pugen al Cel".
   És una Trobada oberta a tothom, qui vingui serà molt ben rebut tant si ve a participar com si ve com públic.
   Una cosa està garantida, Poesia, musica i compartirem experiències i projectes. Retrobarem vells amics i en farem de nous.
   Hi ha creat un esdeveniment a Facebook , amb tota  la informació de la Diada, des de com arribar a Mas de Barberans, cases de turisme rural, restaurants , Indrets d'interès i actes del dia.
   El poble és acollidor, els masovers hospitalaris. el que i va una vegada  i torna.



lunes, 5 de octubre de 2015

ECLIPSE TOTAL









ECLIPSE TOTAL

A veces camino y no miro
no distingo una casa de la otra
tampoco quién el vecino que saludó
unos buenos días
ya tan fuera de lo usual.
A veces miro al sol y no lo encuentro.
Los árboles de la avenida  parecen fantasmas
sin las habituales sábanas blancas
cubriéndoles el tronco
ni cuenta me doy si han florecido.
A veces camino sin ser visto
por mí mismo
nada me pregunto
porque temo las respuestas.



Pierre Bernet Ferrand