Aquest blog personal, m’agradaria sigues eclèctic, una espècie de calaix de sastre per poder encabir-hi, comentaris, reflexions, sobre els temes que normalment ens interesen i comentem quan estem junts. Evidentment ha de ser un punt trobada d’amics actuals i futurs. Els suggeriments, critiques seran benvinguts i contestats. Josep
Translate
viernes, 30 de octubre de 2015
jueves, 29 de octubre de 2015
Exposició del pintor cubà Pierre Bernet Ferrand, a la Sala Lluis d'Icard de Torredembarra
PIERRE
BERNET FERRAND,
Guantánamo, Cuba,
1950 Resideix a l'Havana, Cuba. Poeta i pintor Llicenciat en Llengua i Literatura Hispàniques, Universitat de l'Havana,
1978.
Membre, entre altres institucions i organitzacions
artístiques de: Unió d'Escriptors i Artistes de Cuba (UNEAC) Comitè Organitzador del Festival Internacional de Poesia de l'Havana des de la
seva fundació Integrant del
Col·lectiu d'Arts Plàstiques "d'Octubre" Registre Nacional del Creador Literari Regostre Ncional del Creador d'Arts Plàstiques nXarxa Mundial d'Escriptors en Español (Remes) Vicepresident
per a Amèrica de Poetes del Món, entre altres organitzacions artístic-culturals de Cuba i l'estranger
Com a
escriptor ha publicat els següents títols: Assumpte personal (Poesia); Ed. La barca de paper, Min. De CulturaLa
Havana, 1990 Oracions del caminant (Poesia), Ed. Abril, l'Havana, 1992 Simple mortal (Poesia), Ed. Abril, l'Havana, 1995
La pura realitat i altres poemes (Poesia), Buenos Aires, 1995 Identitat Nacional i poesia a Cuba (Conferències); Ed. La Horda, Universitat Nacional de la Plata, Buenos Aires, 1995 Ona de mi poesia (Poesia), Diputació de Còrdova, Espanya-Col·lecció Sud, Cuba, 2006 Nirar profundo, Col·lecció Sud, l'Havana, 2014. Bona part de la seva obra poètica ha estat recopilada en unes 16 antologies en Cuba, Espanya, Argentina, Brasil, Canadà Itàlia, Veneçuela i publicada en diversos mitjans digitals i publicacions periòdiques d'aquests i altres països.
La seva poesia ha estat traduïda al francès, català, anglès, italià i portuguès.
La pura realitat i altres poemes (Poesia), Buenos Aires, 1995 Identitat Nacional i poesia a Cuba (Conferències); Ed. La Horda, Universitat Nacional de la Plata, Buenos Aires, 1995 Ona de mi poesia (Poesia), Diputació de Còrdova, Espanya-Col·lecció Sud, Cuba, 2006 Nirar profundo, Col·lecció Sud, l'Havana, 2014. Bona part de la seva obra poètica ha estat recopilada en unes 16 antologies en Cuba, Espanya, Argentina, Brasil, Canadà Itàlia, Veneçuela i publicada en diversos mitjans digitals i publicacions periòdiques d'aquests i altres països.
La seva poesia ha estat traduïda al francès, català, anglès, italià i portuguès.
* Com a pintor ha realitzat al voltant de 25 mostres
personals a Cuba, Itàlia, Espanya, Brasil, Argentina, Canadà i França
(privada), i participat en unes 55 exposicions col·lectives en els països
esmentats més a Mèxic i Panamà.
Pierre Bernet s'ha exercit com a jurat en concursos i curador de diverses exposicions d'artistes cubans i estrangers en diversos projectes. Igualment va escriure les paraules d'alguns dels seus catàlegs i comentaris crítics.
Diverses de les seves obres es troben situades en museus, centres culturals, galeries i col·leccions privades de Cuba, França, Brasil, Suïssa, Alemanya, Itàlia, Espanya, Argentina, Brasil, Canadà, Estats Units, Panamà, Mèxic, entre altres països.
Pel conjunt de la seva tasca creadora ha rebut premis i reconeixements a Cuba i l'estranger.
Pierre Bernet s'ha exercit com a jurat en concursos i curador de diverses exposicions d'artistes cubans i estrangers en diversos projectes. Igualment va escriure les paraules d'alguns dels seus catàlegs i comentaris crítics.
Diverses de les seves obres es troben situades en museus, centres culturals, galeries i col·leccions privades de Cuba, França, Brasil, Suïssa, Alemanya, Itàlia, Espanya, Argentina, Brasil, Canadà, Estats Units, Panamà, Mèxic, entre altres països.
Pel conjunt de la seva tasca creadora ha rebut premis i reconeixements a Cuba i l'estranger.
lunes, 26 de octubre de 2015
EL RIU DE LES ÀNIMES 1er.. Premi poesia Escales que pugen al Cel - Martí Callau .
Crec que publicant el poema guanyador del Concurs de poesia Escales que pugen l Cel, ja puc donar per finalitzada la Trobada de l'any 2015.
El poeta Angel Martí Callau va ser amb el seu poema el premiat.
La meva felicitació a ell i al Antoni Nomen i al Emili Gil així com a la resta de participants.
Fins el 15 d'Octubre de 2016.que la 3a. Trobada poètica Escales que pugen al Cel de Mas de Barberans ens esperen-
El poeta Angel Martí Callau va ser amb el seu poema el premiat.
La meva felicitació a ell i al Antoni Nomen i al Emili Gil així com a la resta de participants.
Fins el 15 d'Octubre de 2016.que la 3a. Trobada poètica Escales que pugen al Cel de Mas de Barberans ens esperen-
EL RIU DE LES ÀNIMES
Trulls de sang i mil cors perduts en guerra,
lleres de fang defensant lleialtat,
trets a les fosques, un poble indignat
i una curta esperança que s'aferra.
Estiu de dones que moren en vida,
fills que recerquen pares, que no hi són,
veus que s'ofeguen, misèries de mon,
i l'Ebre que desesperat s'ho mira.
lleres de fang defensant lleialtat,
trets a les fosques, un poble indignat
i una curta esperança que s'aferra.
Estiu de dones que moren en vida,
fills que recerquen pares, que no hi són,
veus que s'ofeguen, misèries de mon,
i l'Ebre que desesperat s'ho mira.
Eren mil i una escales al cel,
són mil i una escales a l'infern;
trossos de terra veient morir el verd,
trets que amunteguen ulls tapats amb vel.
Baules trencades vora els canyissars,
coves perdudes on alletaren somnis,
xiulets al vent que no deixen que dormis...
Cauen vinyes i cauen arrossars.
són mil i una escales a l'infern;
trossos de terra veient morir el verd,
trets que amunteguen ulls tapats amb vel.
Baules trencades vora els canyissars,
coves perdudes on alletaren somnis,
xiulets al vent que no deixen que dormis...
Cauen vinyes i cauen arrossars.
Fosses comunes que viuen l'oblit,
panteix sostingut de lleves que creixent,
haurien de ser joves i no els deixen...
Guerreres roges
tacades al pit.
Un puny alçat per resguardar la llengua,
un puny alçat per defensar un País,
un poble que no vol ser mai submís
i la veu de la gent del riu que es trenca.
panteix sostingut de lleves que creixent,
haurien de ser joves i no els deixen...
Guerreres roges
tacades al pit.
Un puny alçat per resguardar la llengua,
un puny alçat per defensar un País,
un poble que no vol ser mai submís
i la veu de la gent del riu que es trenca.
Temps de pa negre mullat amb vi i sucre,
temps de lliscons i de rossegar l’os,
temps de plats de farinetes i arròs,
temps d'estraperlo volent sobreviure.
Un territori que mostra força
en la frontera d'un poble fidel,
cerca la nit l'Ebre, en un estel
veient en fosc com una gent s'esforça.
temps de lliscons i de rossegar l’os,
temps de plats de farinetes i arròs,
temps d'estraperlo volent sobreviure.
Un territori que mostra força
en la frontera d'un poble fidel,
cerca la nit l'Ebre, en un estel
veient en fosc com una gent s'esforça.
Cents de rossinyols que deixen el niu
ales obertes camí cap a França,
buscant refugi i nova esperança,
fugint porucs d'aquest obscur estiu.
De Mequinensa fins al sud d'Amposta
volien amarrar la Llibertat
i amb la penombra del cordó trencat
el nostre Ebre va perdent l'aposta.
ales obertes camí cap a França,
buscant refugi i nova esperança,
fugint porucs d'aquest obscur estiu.
De Mequinensa fins al sud d'Amposta
volien amarrar la Llibertat
i amb la penombra del cordó trencat
el nostre Ebre va perdent l'aposta.
Escales que havien de pujar al cel...
I van ser escales per baixar a l'infern.
Un temps de llàgrimes, un temps incert,
un temps amb regust amargant del vel.
I passen els anys i no mort la memòria,
que es va assolant en el fons del record
i de tant en tant va sonant l'acord
del cant d'un riu i de la nostra història.
I van ser escales per baixar a l'infern.
Un temps de llàgrimes, un temps incert,
un temps amb regust amargant del vel.
I passen els anys i no mort la memòria,
que es va assolant en el fons del record
i de tant en tant va sonant l'acord
del cant d'un riu i de la nostra història.
Andreu Martí Callau.
domingo, 25 de octubre de 2015
LA FALDA DELS PORTS - Antoni Nomen
Amb el pseudònim de Mònica Vidal , el poeta Antoni Nomen va presentar el següent poema al Concurs Escales que pugen al Cel patrocinat per l'ajuntament de Mas de Barberans. El seu poema va quedar finalista. i va ser premiat amb el segon lloc.
LA FALDA DELS PORTS
Mònica Vidal (pseudònim)
RIUADA
Al cap de poca estona, l'aire es va apesantir, el
cel va
tornar-se fosc, un aiguat fortíssim començà a
clivellar la
pell de l'Ebre i el riu es va entreviar de
filagarses terroses.
JESÚS MONCADA: Camí de sirga
La masovera
el petoneja.
Ai, masover,
llepa'm els ulls.
Del vent plou sang,
dels vidres, fang.
Foc ofegat
omple els barrancs.
I com la vida
salta pendents,
enrabiat.
L’Ebre arrossega
boires al cap
de poca estona.
ESCALES QUE PUGEN AL CEL
La tarda es feia eterna. El pare, sempre enfilat a
la punta
més alta del banc, collia el cap dels olivers, i la
tieta feia
de reforç des d'un parell d'escalons més avall.
MARTA ROJALS: Primavera, estiu, etcètera.
Muntanya amunt,
graons de pauma
pugen als Ports
d'on baixa el cel,
dient: au va,
ja se n'ha anat
l'oli del sol
i el dia fuig.
I un estel s'alça,
volent ser el far
ençà del mar
de fulles quan
la suor sacsa
les oliveres.
TEMPORAL DE LLEVANT AL MAS DE BARBERANS
No tem de les cinc boques de l'Ebre els glops
enormes.
JACINT VERDAGUER: L'Atlàntida
Al nas jeien tranquil·les les olors tardorenques,
mossecs a una garrofa i el nard tapant el pit,
la llet de les ametlles, el most a l'entrecuix.
L'oli cru fregava la carn encara crua.
Dugué la llevantada la ira que al cel nia,
la tinta que no escriu, el desguàs dels arcàngels.
Sofriren tots els marges, la terra arreplegada,
els bancals escanyats, el fruit de cavar molt.
Veient el fang al riu sospira un terrissaire,
es planyen els pintors i plora una pagesa.
Només la mar altiva no tem de les cinc boques
de l'Ebre els glops enormes. Demà faran les paus!
CAPALTARD ALS ULLALS DE BALTASAR
El llac s'obrí i s'eixamplà per sota la lluna, que
remuntava
encara l'horitzó. La seva llum brillant els
il·luminà i dibuixà
siluetes negres contra l'argent bellugadís de les
aigües.
S. JUAN ARBÓ: Terres de l'Ebre
La llum al tard
fuig de l'ullal
i sota el vidre
s'ennegreix
amb febre i fred,
feta reflex,
la mà palpant
la sang i els pèls.
Burxa l'ullal
dintre la carn
i esquerda l'os.
Vés-te'n, serpota,
llavis de fang
i ganivets.
Antoni Nomen
Poesia de Cuba
El
dia 3 de Novembre a les 20 hores a la
el poeta cubà Pierre Bernet Ferrand
presentarà
el seu llibre de poesia :
Mirar Profundo
I aprofitarem per fer una tertúlia oberta ,perquè
l’autor ens parli de la de
l’actualitat
literària en general i poètica en particular, en la Illa de Cuba.
miércoles, 21 de octubre de 2015
CONVIT (Finalista premi de poesia Escales que pugen al Cel)
Dins de les activitats que és varen celebrar en el marc de la 2na. Trobada poètica Escales que pugen al Cel, es va convocar un premi de poesia " El primer premi de poesia Escales que pugen al Cel" patrocinat per l'ajuntament de Mas de Barberans (Montsià)
Obertes les pliques , es va desvetllar qui era el moixonet.
Va ser el escriptor i poeta Emili Gil que va quedar finalista del Concurs.
En propers dies publicaré els poemes del l'altre finalista i del guanyador d'aquesta edició.
Des de l'organització , volem felicitar als guanyadors i a la resta de participants.
L'any proper, continuarem pujant i posant esglaons a aquestes Escales, que cada anys oferiran nous al·licients als poetes i visitants.
CONVIT
Pseudònim: Moixonet
És del son profund de la terra,
dels calfreds de les soques,
de la solitud de les pedres,
que prové l’amor viu que exhala
aquest terme on la natura
ressona pura!
De la Fatarella a la Ràpita,
i de la Galera al Perelló,
la suor de milers i milers
d’homes i dones ha configurat
la identitat de la terra aspra;
n’han fet poesia!
Una cançó d’amor
que ha patit guerres i sequeres,
esperances i esglais,
que agafa l’aixada i conrea els solcs
d’on naixen les bajoques i les pataques
que nodreixen l’ànima!
T’invoco, oh País d’Oliveres!
Sé que sense ulls ni orelles
em veus i em
sents,
que les teves arrels són benignes
i les teves branques
bateguen al cervell!
A la Sénia hi ha carrers que no menen
enlloc,
sinó a l’abisme, interior i exterior;
al Ballestar hi ha la màgia;
a Morella, un tros dels Pirineus;
al Mas de Barberans hi ha escales
que pugen al cel.
Emili Gil
martes, 20 de octubre de 2015
Osset de peluix (Sonet de mètrica lliure) Quatre estacions
Osset
de peluix (Sonet de mètrica lliure)
Pintura de Negar Saleh
Feia temps que havies marxat tendresa, vas fer-ho d’improvis.
Pensava que no tornaries però has tornat.
Ho has fet en un dia plujos de llàgrimes i sospirs
on les imatge viscudes m’han enlluernat.
Cara trista de gosset perdut,
mirada al infinit del seu cor vençut,
cap recolzat a l’espatlla acollidora
d’una dona preciosa de mirada tendra , encisadora.
Els dits de les mans fines de l’elegant dama,
recorrent el cabells del nen com si fossin cordes de
guitarra
feien musica que només ell sentia, música que en el
seu cor vibrava.
De tant en
tant, ell movia el cap de xiquet agraït.
Arraulint-se, demanava més arpegis de tendresa,
que donessin un bri de llum al seu cor adolorit.
Fifo – Josep Lleixà 20-10-2015
De Quatre Estacions
domingo, 18 de octubre de 2015
És com un moixonet ( Quatre estacions)
És
com un moixonet
És com un moixonet.
La Piaf de las poesia,
la Grecó de le la cançó
diferent com era la Kalo,
fins ara dins d’una presó.
Vivia entre núvols espessos
anul•lada la raó,
sempre vivint en passat,
el present li feia por.
Ha trencat els
barrots de la gàbia,
ha d’aprendre a volar sense ales,
a viure en present i pujar les escales.
d’un futur prometedor.
Massa rima? Potser si,
Jo no sé dir-ho millor.
Fifo – Josep Lleixà 18-10-2015
Quatre estacions
L’espill (Quatre estacions)
L’espill
Si
el Sol no brilla no ets res,
ets
la ombra d’un gerro de porcellana
que
l’espill retorna amb una imatge confusa.
perquè
no pot endinsar-se a la teva ànima difusa.
El
gerro és buit , ple de tristor i mala llet.
Si
el Sol brilla, enlluernes als babaus,
que
tu vols convertir en esclaus,
de
la teva mediocritat trencadissa.
Tant
l’espill com el gerro es poden trencar.
Si
l’espill es trenca no hi ha gerro,
si
el gerro desapareix,
no
quedes ni tu, ni la teva imatge,
no
queda res, que és el que tu ets.
Ho
has entès?.
Fifo-
Josep Lleixà 18-10-2015
Poemari Quatre estacions
lunes, 12 de octubre de 2015
Identidad
José Juan
Tablada (Coyoacán, México, 3 de abril de 1871 - Nueva York, Estados Unidos, 2
de agosto de 1945) fue un poeta, periodista y diplomático mexicano y unos de
los principales poetas de vanguardia literaria
introductor del Haiku
IDENTIDAD
Lágrimas
que vertía
la
prostituta negra,
blancas...,
¡como las mías...!
WORLDFESTIVALOFPOETARI
https://www.facebook.com/WorldFestivalOfPoetry/posts/901281423255129
La 2n.Tobada poética Escales que pugen al Cel ,ja te ressò poètic, gracies als amics entranyables de WORLDFESTIVALOFPOETARI . Gracies
Molts de poetes que connecten amb esta pàgina de Festival de Poetes del Mon ja saben de la 2na, Trobada Escales que pugen al Cel i tenen localitzat geogràficament Mas de Barberans. Ja saben que és un poble "meravellos" al Sud de Catalunya.
La 2n.Tobada poética Escales que pugen al Cel ,ja te ressò poètic, gracies als amics entranyables de WORLDFESTIVALOFPOETARI . Gracies
Molts de poetes que connecten amb esta pàgina de Festival de Poetes del Mon ja saben de la 2na, Trobada Escales que pugen al Cel i tenen localitzat geogràficament Mas de Barberans. Ja saben que és un poble "meravellos" al Sud de Catalunya.
miércoles, 7 de octubre de 2015
2na. Trobada poètica Escales que pugen al Cel
El dia 17 d'octubre un grup d'amics poetes i músics , ens reunirem a Mas de Barberáns (Montsià) de Catalunya. per participar en la " 2na. Trobada poètica Escales que pugen al Cel".
És una Trobada oberta a tothom, qui vingui serà molt ben rebut tant si ve a participar com si ve com públic.
Una cosa està garantida, Poesia, musica i compartirem experiències i projectes. Retrobarem vells amics i en farem de nous.
Hi ha creat un esdeveniment a Facebook , amb tota la informació de la Diada, des de com arribar a Mas de Barberans, cases de turisme rural, restaurants , Indrets d'interès i actes del dia.
El poble és acollidor, els masovers hospitalaris. el que i va una vegada i torna.
És una Trobada oberta a tothom, qui vingui serà molt ben rebut tant si ve a participar com si ve com públic.
Una cosa està garantida, Poesia, musica i compartirem experiències i projectes. Retrobarem vells amics i en farem de nous.
Hi ha creat un esdeveniment a Facebook , amb tota la informació de la Diada, des de com arribar a Mas de Barberans, cases de turisme rural, restaurants , Indrets d'interès i actes del dia.
El poble és acollidor, els masovers hospitalaris. el que i va una vegada i torna.
lunes, 5 de octubre de 2015
ECLIPSE TOTAL
ECLIPSE
TOTAL
A veces camino
y no miro
no distingo una
casa de la otra
tampoco quién
el vecino que saludó
unos buenos
días
ya tan fuera de
lo usual.
A veces miro al
sol y no lo encuentro.
Los árboles de
la avenida parecen fantasmas
sin las
habituales sábanas blancas
cubriéndoles el
tronco
ni cuenta me
doy si han florecido.
A veces camino
sin ser visto
por mí mismo
nada me
pregunto
porque temo las
respuestas.
Pierre
Bernet Ferrand
Suscribirse a:
Entradas (Atom)