Translate

jueves, 31 de marzo de 2016

Primavera lluent





Primavera lluent
(Sonet acròstic)

Primavera lluent,
roses de perfum penetrant,
imatges de verd esclatant,
mar amb espurnes d’argent.

Arribada no s’ atura.
Vida que remou la natura
esclat de llum i color
rituals de desitjos i amors.

Acarona-la, gaudeix-la.
Lluu el millor vestit de festa
ufana com una deessa.

És la primavera que riu
neix amb força abans l’estiu,
tot és un esclat de joia . Tot és viu.

Fifo - Josep Lleixà


lunes, 28 de marzo de 2016

M'ha enamorat.





M'ha enamorat.

M'ha enamorat.
M'he enamorat.
Mes que paraules senzilles i tendres
han sigut mirades i sospirs a cau d'orella.
Hem parlat poc, i estimat molt
Moments màgics, llums en la nit
i les pessigolles al cor que encara duren.

T'estimo


Josep 27-3-3016

jueves, 24 de marzo de 2016

Setmana Santa 2016 (Crist de la Tere Navarro).






Era ja cap a migdia quan tapat el sol, les tenebres s'estengueren sobre tota la terra fins les tres de la tarda i el vel del temple s'esgarrà   pel mig. Jesús fent un gran clam digué “Pare a les vostres mans encomano el meu esperit” i havent dit això va expirar.
El vel del temple s'esgarrà, però la vena del cor i dels ulls dels homes, passats el segles segueix sense deixar passar un punt de claror i adonar-se que Crist va morir per donar-nos Vida.
Què ha de succeí perquè l’home es torni Home? Quin exemple necessitem per aprendre la lliçó?
Dia rere dia la figura de Crist es fa present, compartint humiliacions, injustícies, fam,  morts d'aquesta part de la humanitat que ho pateix i que no acabem de reconèixer com a germans.
Quants Calvaris, quantes creus s'hauran d'aixecar? Quants innocents han de patir i morir perquè la vena del cor i dels ulls de la humanitat s'esguinzi  per poder gaudir de la llum de la Veritat?.
Jo sóc el camí. La veritat i la Vida”- va dir.
El camí que està fent la humanitat no és pas el que va transitar Jesús i el que ens convida a fer. La veritat, cada dia, l’adulteren a conveniència, la vida la maten tant en el sentit espiritual com material.
Com diu la cançó del Serrat “Pare digueu-me què li han fet al riu que ja no canta”.
A jesús no li fem companyia a prop de la seva creu ni el vetllem. Ni tan sols això, ans li demanem proves de que és fill de Deu. Com va fer Tomàs.

D'entre la multitud va sortir una veu: Dóna'ns una prova que ets Fill de Déu i jo et seguiré
Tu em seguiries sempre si el teu cor et portés a mi però el teu cor està empresonat en un pit tancat, per això em demanes una prova que donarà satisfacció als teus sentits, però que el teu cap rebutjarà, i, estant tu dividit entre el cap i els teus sentits, no tindràs més remei que venir a mi pel teu cor. Qui pugui entendre que entengui
Jo no entenc, va dir l'home .
Com et dius?
Tomàs
Vine aquí Tomás. Vine amb mi fins la vora de l'aigua, vine a veure com faig uns ocells amb aquest fang que agafo a mans plenes, mira és molt fàcil, mollejo el cos i les ales, dono forma al cap i al pic, enganxo aquestes pedretes que són els ulls, ajusto les llargues plomes de la cua, també les potes i els dits i, havent-ho fet, en faig onze més, aquí els tens, un, dos, tres, quatre , cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze ocellets de fang, imagina fins puguis, si vols donar-lis noms. Aquest és Simó, aquest és Tiago, aquest és Andrés, aquest és Joan, i aquest si no t'importa, es dirà Tomàs. Quant als altres esperarem que apareguin els noms, que els noms moltes vegades es retarden en el camí, arriben més tard, i mira ara el que faig, llanço aquesta xarxa per sobre perquè els ocells no puguin fugir.
Vols dir amb això que si aquesta xarxa fos aixecada els ocells fugirien?, va preguntar incrèdul Tomàs,
I aquesta és la prova amb la que volies convèncer-me?
 i no
Com... sí i no?
La millor prova i, aquesta no depèn de mi, seria que no aixequessis tu la xarxa i creguessis, que els ocells fugirien al aixecar-la. Són de fang no poden fugir.També Adam, el nostre primer pare, era de fang i tu descendeixes d'ell. A Adam li va donar vida Déu, no dubtis, Tomás, i aixeca la xarxa, jo sóc el fill de Déu. Així ho vas voler i així ho tindràs, aquests ocells no volaran.
Amb un moviment ràpid Tomás va aixecar la xarxa, i els ocells lliures van alçar el vol, van donar entre refilets dues voltes sobre la multitud meravellada i van desaparèixer en l'espai.
Va dir Jesús : Mira Tomàs, el teu ocell s'ha anat-
I Tomàs va respondre- No Senyor , està aquí agenollat ​​als teus peus, sóc jo.

Josep Lleixà Setmana Santa 2016







miércoles, 23 de marzo de 2016

Divuit és bona mida




El últim poema escrit per mi, reflectia un gran emprenya-ment per part meva i no vull anar a dormir amb mal gust de boca. Fifo


Divuit és bona mida

Divuit és bona mida
el ample mai el mesuren
que no seguin flonjos és un requisit
han de ser llustrosos , eixerits.
Diuen que els mes foscs son mes llargs,
però també menys suc-ossos.
Els de pell rugosa son mes preuats
encara que el pelar-los suposa dificultats.

Es millor siguin tocats per mans fines
mans amb experiència, a poder ser femenines
El bon tracte és essencial, pel seu bon rendiment
d'ells es pot treure bon suc, i algun gemec ardent.
No es gens estrany lo del gemec
tot te vida en la Natura,
sigui carn, peix ,o verdura.
Tot a sigut i serà creat, per fer volar la imaginació.
I d'un humil cogombre , fer-ne exaltació.

Nacho el poema no parlava de tu.


Fifo . Josep Lleixà 14-3-2016

Quant de dolor fingit



Quant de dolor fingit

Quant de dolor fingit,
quantes paraules una i altra vegada repetides
sense cap sentit
Calleu d'una puta vegada,
no us fa vergonya any rere any
parlar, parlar i no fer res?.
I mentre l'infern de sang continua
matant de gana o amb armes de foc
als de sempre als innocents i desvalguts.
Hipòcrites venuts al deu or
Vosaltres obteniu el guanys repartint dolor.

Qui fabrica i ven les armes que produeixen tantes morts?
Vosaltres Malparits.
I mentre a la Tele ens voleu influir
mostrant les morts que us interessa,
les properes les de aquí.
I les altres ? Jo dic vosaltres les heu produït. !!!!
Res no és mesquí ni cap hora és isarda,

Deia el poeta i jo us dic Malparits.


Fifo – Josep Lleixà 16-3-2016



jueves, 17 de marzo de 2016

Solo en el fondo del mar





Solo en el fondo del mar

Estoy solo en el fondo de un mar hostil,
con mucho miedo, he bajado a la negritud
de mi alma a encontrame.
Silencio, ningún ruido, ni las algas se mueven
todo quieto solo muerte.

Angustia, pasa un pez, un recuerdo
lo quiero coger se escapa, se escurre
Tan cerca y a la vez tan lejos.
Lo he vivido, o ha sido un sueño?

Las burbujas de mi respirar
se rompen como los recuerdos
y se convierten en nada, como yo.

Nada, como el aire, una ficción
que ha durado un tiempo, para hacerme la ilusión
de ser y no ser nada
como las burbujas del pensamiento.

Subo a la luz?
La luz es verdad?
Quién soy?

Quiero salir vencedor
para recibir el maná escondido
y la piedrecita blanca
en la que está escrito un nombre nuevo
que sólo conoce el que lo recibe.

Quiero saber si solo soy un recuerdo,
Quiero saber quién soy, para subir y quedarme.


Fifo - Josep Lleixà 16-6-2016

miércoles, 16 de marzo de 2016

Sol al fons del mar (Imatge de Perecoll)



Sol al fons del mar

Estic sol al fons d'un mar hostil,
amb molta por, he baixat a la negror
de la meva ànima buscant-me.
Silenci, cap soroll, ni cap alga es mou,
tot es mort,

Angoixa, passa un peix , un record
el vull agafar s'esmuny
es a prop i a la vegada lluny.
Ho he viscut, sentit o és un somni?

Les bombolles del meu respirar
es trenquen com els records
i es converteixen en res, com jo.

Res com l'aire, una ficció
que ha durat un temps, per fer-me il'lusio
de ser i no ser res
com les bombolles del pensament.

Pujo a la llum?
La llum es veritat?
Qui soc ?

Vull sortir vencedor
per rebre el mannà amagat
i la pedreta blanca
en la qual està escrit un nom nou
que només coneix el que el rep.

Vull saber si només
soc un record
Vull saber qui soc, per pujar i quedar-me.


Fifo – Josep Lleixà 16-3-2016

Brindis (Dos Tankas)








Brindis (Dos Tankas)

Mirant-nos al ulls,
vàrem brindar amb cava.
Un glop de passió
dels nostres llavis humits,
compartirem amb delit.

Varem refregar
les copes per la taula
somniant un desig
el somni es complirà?
Podrem compartir el llit?

Fifo – Josep Lleixà 16-3-2016
(dia fred, l'ànima plora)´



domingo, 13 de marzo de 2016

TAO TE CHING






El
Tao
savi
va dir
deixeu
a les coses
fer el seu camí
sense cap drecera
seguint el curs de la raó,
així està escrit, no les porteu
fins l´últim extrem, és perillós,
la navalla massa vegades esmolada
perd el seu tall, es un ferro sense utilitat.

Lao Tsé - Fifo - Josep Lleixà 13-3-2016



viernes, 11 de marzo de 2016

FESTIVAL MUNDIAL DE POESIA POETIC READINGS AROUND THE WORLD.





"LA POESIA ES EPIDEMICA Y DEMANDA PAZ ALREDEDOR DEL MUNDO"
FESTIVAL MUNDIAL DE POESIA POETIC READINGS AROUND THE WORLD.




Per commemorar el dia Mundial de la Poesia , un nombrós grup de poetes , ens reunirem el dia 20 de Març a les 19.30 a la Cafeteria el Sabó de Torredembarra (Montsià – Catalunya) per juntar la nostra veu, a la dels poetes de tot el mon, que amb la seva poesia , volen fer arribar arreu , un missatge d'esperança, a fi de conquerir aquesta pau tant desitjada que per interessos bastards s'allunya cada vegada mes.







"

martes, 8 de marzo de 2016

Calçot vora la flama - I-lustració Antonia Mora Vigas

La Antonia Mora Vigas te una gran sensibilitat  i cada composició artística que realitza es supera. El maridatge que ha fet amb el present poema, la convertit  en una obra d'art. Gracias estimada Antonia, es un plaer i honor .



miércoles, 2 de marzo de 2016

Lavis humits closos - I-lustració Antonia Morra Vigas




La Antonia Mora Vigas és una gran artista i amb la seva sensibilitat  converteix un humil poema en una  en un obra d'art. Gracies benvolguda Antonia, és un plaer i honor que t'hagis fixat en aquest poema

Gra Vermell de magrana - i-lustració de Antonia Mora Vigas


La Antonia Mora Vigas amb la seva sensibilitat  a fet que aquest poema s'hagi convertit en un obra d'art. Gracies benvolguda Antonia, és un plaer i honor que t'hagis fixat en un poema meu.







martes, 1 de marzo de 2016

Llavis humits closos





Llavis humits closos 

Llavis humits closos  amb força
apropo els meus delerosos,
xuclo i intercanvio la nostra saliva
no cedeixes, no comparteixes. esta'a esquiva.

Deixo anar la meva ma tremolosa
per teu cabell despentinat
la acaricio suaument amb tendresa
crec escoltar un gemec excitat.

Ressegueixo llepant el teu coll de cigne
miro de reüll i veig els teus llavis entre-oberts
decideixo seguir amb les carícies.
El teu cos desperta . Convulsions , s'apropa el plaer.

De sobte t'ha abraones sobre mi amb la boca oberta
amb ganes de ser part activa en el joc.
Ens barallem, ens mosseguem,ens estimem
en el pacte fet amb silenci tots dos guanyarem.

Ho reconec soc "facilòn."

Fifo -Josep Lleixà 1-3-2016