Translate

viernes, 25 de diciembre de 2015

La vida i el temps ( Quatre estacions)














La vida i el temps

El temps, rellotge de sorra
ple d'éssers, matèria i sentiments
tots barrejats, conformen la vida,
res improvisen tot està escrit
fins i tot els esdeveniments.
Poc a poc escapant pel forat negre
cap l'altre espai buit i fosc,
la vida es transforma en NO vida
i gra a gra va omplint el Desconegut.

Quant l'últim gra s'esmuny
engolit pel Kronos i Saturn a la vegada,.
tot s'acaba, Tot s'acaba?
No ! La matèria no mor es transforma.
L'essència de les coses perdura.

Que passa al cap dels segles
quan una força, consciencia o casualitat
dona la volta al rellotge de sorra
i el temps i la vida tornen a començar?

Temps , vida , o creació mental.
Quan la sorra del rellotge es mulli
perquè algun Deu s'hi ha pixat,
hauran de passar milers d'anys per que s'eixugui  
i tornarem a començar.

I mentre que? serem consciencia d'una Deïtat  
que ens fa creure que som homes,
o serem éssers en llibertat,
per decidir la tornada?.

El esser humà i la Creació
podent ser-ho Tot
van voler ser alguna cosa
i així ens anat.

Big Bang i abans que?
El forat negre esmentat.
Jo ja estic cansat !!!!!!


Fifo - Josep Lleixà 26-12-2015

Mas de Barberans (Acròstic)






Mas de Barberans (Acròstic)

Alçades albirant la plana,

Sons que s’escolten propers,


Del refrec de les fulles d’olivera,

En dies de vent furient

.
Balconada d’una terra ufana

A prop i quasi tocant el cel

Rames de boix , llorer i argelaga

Bategen en aquella alçada.

Escales que pugen al cel.

Rima la cançó a la matinada

Al fons del delta l`albada.

No hi ha núvols, la llum és clara,


Somnis de terra estimada.



Fifo - Josep Lleixà

lunes, 21 de diciembre de 2015

El Follet està emprenyat





El Follet està emprenyat


















Feia dies que no em topava amb el Follet Paco. Això és una cosa normal. Com sabeu fem una vida totalment independent, ens respectem els espais i convivim amb molta harmonia. Quan ens necessitem, - més aviat quan jo el necessito - no fa falta cridar-lo, intueix que la seva presencia i consell em són indispensables i apareix per art de màgia – ja sabeu que és màgic oi? –
Així doncs els dies transcorrien normals fen les meves rutines diàries. La passejada per la platja al matí, mirar el correu d’Internet, intentar escriure més o menys inspirat segons tingués d'enterbolit el cap, i llegir. Per cert estic a punt d’acabar el llibre “Dewey” , que parla d’un gatet de biblioteca.
El meu racó preferit per fer aquestes tres coses és un despatx petit, recollit on hi ha una prestatgeria plena de llibres i una butaca vella però còmoda on em sento abraçat , protegit.... La prestatgeria està al front cosa que dóna una sensació de confort a la petita estança. En la part alta de la mateixa, hi han posats un barret de palla a la dreta, i una gorra de plat de militar soviètic a l’esquerra – dic soviètic perquè quan me la van regalar encara existia l’URSS -.
Quan estic allí assegut de tant en tant deixo anar la vista sense fixar-li cap objectiu. Viatjo mirant els colors dels lloms dels llibres i intento moltes vegades en va, esbrinar el títol d’algun d’ells. Quan la mirada es posa en el barret de palla, penso en dies de calor, en personatges que l’han utilitzat com en la pel·lícula Mort a Venècia del Visconti on Gustav Aschenbach, el protagonista, entrat en anys i un tant decadent es venta amb el barret tot suant,  mentre contempla la bellesa de Tadzio, un efeb de pell blanca, catorze anys, rostre perfecte i cabells arrissats que condensa tot l'esplendor de la joventut i del qual s'enamora  perdudament.
Quan els ulls es paren en la gorra de plat de militar soviètic, en vénen al cap imatges de guerra, de camps plens de neu, o de fred molt de fred com l’escena de Kaputt de Curzio Malaparte on descriu un horrible i meravellós espectacle degut a l’arribada de sobte del fred i del glaç que va deixar el llac Làdoga com una immensa llosa de marbre blanc , damunt del qual hi havia centenars i centenars de caps de cavall que semblaven estar tallats per un cop de destral ben esmolada. Quina esgarrifança. Del calor passo al fred.
Seia a al butaca mig endormiscat pensant en les musaranyes, quan vaig veure com la gorra es movia en la part alta de la prestatgeria. Em vaig refregar els ulls, i sí, es movia no hi havia dubte. En un d’aquests moviments va quedar al descobert el bigoti del Follet, bé un bigoti poc poblat tot sigui dit, dos brins fins com dos blens de pèl per banda. Paco - vaig cridar – res cap resposta, Paco - vaig insistir -, no va contestar però la gorra es va moure i va aparèixer el seu nas rodó ja sabeu com un gra de raïm.  
Paco – vaig dir-li – fa temps que no coincidim i fem petar la xerrada, que no et trobes bé?.
Si que em trobo bé gamarús – va contestar – però estic emprenyat amb tu, emprenyat i decebut que encara és pitjor.
Doncs jo quan he tingut que dir-te quelcom no he esperat molt de temps perquè no es podrís la situació vaig dir-li -.
Es va moure la gorra i va aparèixer ell, pelut, amb les seves orelles grosses i en punxa, els ulls rodons de color marró com la seva pell, ulls que estaven humits. Era evident que havia plorat. – Em va trencar el cor -.
Em va dir - potser sí que esperat massa a comunicar-te el meu malestar, però ara ho abocaré tot de cop, per tant et prego que fins que no hagi acabat no m’interrompis. - D’acord? – .
Quin remei em quedava – d’acord vaig dir-li.
- I va començar - Està vist que els personatges que tu valores, no són els normals com jo. De tant normal que sóc ni em fas cas. Poques vegades he sentit un comentari als teus amics en que fessis referència a la nostra amistat. Que estàs avergonyit o potser acomplexat perquè sóc diferent a tu?. Sigui com sigui, sóc una realitat si més no per tu, i tu per mi també ets una realitat, però amb una personalitat molt complexa i així t’accepto.
Que estic gelós i decebut ? doncs sí. – Una llàgrima rodolava dels seus ulls rodons quan deia això - . Potser que encara que petit i pelut , sóc un sentimental.
Ara sols et sento parlar del Dewey, sí , el gatet de biblioteca que diuen ha commogut el món. El que és cert és que ha entabanat a la bibliotecària i a tu també. Quan et miro de reüll i estàs llegint aquesta història, veig un mig somriure de complaença. Mira que n’és de murri aquest gatet deus pensar, com sap “engatussar” - mai millor dit – a la gent. I jo afegeixo, ell ha organitzat la seva vida, i els altres ballen al so que toca. Que si tinc gana, demano menjar, que si vull estar sol, m’amago entre els prestatges de llibres, que si vull que m'arrauleixin a les seves faldes, faig un salt m’acomodo tanco els ulls i a dormir. Es això que t’agradaria que fes?.
Està vist que tot el de fora de casa sempre és millor. Mai es valora el que un té, fins que ho perd. – la llàgrima mentrestant,  se li esmunyia bigoti avall -.
Ara és un gat, temps enrere va ser un ratolí. Sempre vas d’un extrem a l’altre.
L’ època del Firmin – que si el Firmin això, que si el Firmin allò – també va ser dura per mi, encara que veia el personatge tan allunyat del que creia era la teva forma de ser i pensar que no em vaig preocupar massa – ara ja ho dubto tot - Però que t’hagués agradat, que m’hagués empassolat part del llibres de les teves (nostres) prestatgeries a fi d’adquirir cultura? Aquí rau part del problema jo sóc un follet cultivat .
O és que estàs avergonyit dels meus avantpassats quan la mare del Firmin era una alcohòlica i mai es va responsabilitzar de l’educació de la seva mainada. Els meus són imaginaris com jo, d’acord,  precisament per això sempre els he tingut al costat, per cert, com tu em tens a mi.
Els meus avantpassats em van inculcar uns valors no com el teu admirat, Firmin que no sap on és la mida de les coses. Ja saps que va estar a punt de violar a la seva germana?. Quina barra.
He portat sempre una vida ordenada, molts de cops he tingut temptacions: que si femelles de la meva espècie, que si vi, que si festes desenfrenades, i sempre me n’he estat amb sacrifici, fi de no perjudicar la teva reputació. Jo no he fet com el teu admirat Firmin d’anar a la nit d’amagatotis al cine a les sessions golfes a veure pelis porno, no.
I vols que et digui una cosa?, t’aprecio, ets – o creia que eres - el meu amic. Però d’això a estar enamorat platònicament de tu, com el Firmin  del llibreter – ai! quina esgarrifança - , hi ha un gran pas. No som de la mateixa espècie però si del mateix gènere, així que has equivocat el tret si pensaves el contrari.
-Tot això ho deia xuclant-se els mocs i les llàgrimes barrejades -
Mocs i llàgrimes que vaig compartir. I entre sanglotada d’un i de l’altre, els ulls vermells, irritats, la veu entretallada, també vaig compartir quelcom més que una escena de reconciliació, va ser un aprofundiment un acoblament entre dues personalitats que tot i sent diferents es necessiten es complementen. Que faria jo sense el Follet, em tornaria foll.
Ara quan surto de copes, me’l enduc en mi. I la veritat sigui dita lliga ell més que jo. Però no es vanta. Això sí, em mira amb els seus ulls rodons de color marró humits per l’alegria i em somriu. Gràcies Paco.





El Follet Paco i el senyor Roca.






El Follet Paco i el senyor Roca.


El Follet Paco tot encuriosit i estranyat, em pregunta a què és 
degut tanta quantitat de paper higiènic emmagatzemat a una 
habitació de casa.
És cert , paquets i paquets de rotllos de paper higiènic de tots colors, textures i grossors estan ocupant quasi tota una habitació.
Follet – li dic – el màrqueting (segons la meva opinió) crea necessitats i després les intenta satisfer i per això engega campanyes de publicitat per recomanar la utilitat d'un producte.
Abans però fan que aquest producte sigui provat i avaluat per consumidors/es, que amb un criteri objecti , diguin segons el seu parer, avantatges , inconvenients, del producte a fi de poder-lo millorar, o fer-lo més atractiu pel consumidor/a.
El departament de màrqueting d'una empresa fabricant de paper higiènic, es va posar en contacte amb mi , per ser un del provadors d'aquest producte. Es veu que tinc el perfil adequat i alguna cosa més, que fan que el meu criteri sigui ponderat i equànime.
M'explico , per la meva edat , he viscut i participat en els grans canvis que s'han produït des de la meitat del segle passat al que portem del actual.
No entenc res – em diu el Follet -
Li dic – Als anys de postguerra hi havia manca de tot. Especialment les instal·lacions sanitàries , no reunien el confort i la presència de les actuals. El Sr. Roca no estava massa present, especialment en les cases de poble.
El Follet em pregunta – I com i on feies les teves necessitats?
Doncs a la comuna
La comuna ? Pregunta el Follet estranyat -
Sí un rectangle normalment de fusta, amb un cercle al mig per on transitava la matèria orgànica que el nostre cos hi rebutjava. Abans que ho preguntis et diré que era un lloc semi-tancat per mantenir la intimitat, proper al corral del garrí o l'estable del matxo o la mula de la casa, on anava a parar el que al nostre cos sobrava. Entens?
El Follet em diu – No acabo de lligar aquest passat amb el teu 
present de provador.
Escolta – li dic – per entendreu , t'has de situar en aquell context. No hi havia el que ara coneixem com paper de vàter, normalment en la petita estança hi havia un ganxo d'aram on havien enganxats retalls de paper de diari, que ja pots suposar per a que servien. - El Follet em mira somrient -
Doncs sí i a més, concretament en el meu cas, va ser on vaig aprendre a llegir texts i notícies que no tenien a veure amb els continguts de l'escola. Dit d'una manera poètica des de la comuna de casa meva, vaig viatjar pel món somniant històries, veient paisatges, imaginant rius, mars i muntanyes. És cert, la postura no era massa adequada per a la introspecció. Però va ser el principi de la meva curiositat per conèixer coses noves.
Doncs com et deia, he tingut moltes experiències pràctiques durant molts anys, en l'aspecte d'un cop finalitzar l'acte de defecar, procurar ser el més net i polit possible. Sabedors de la meva dilatada experiència, el departament de màrqueting i també el de Control de Qualitat de l'empresa fabricant , han demanat els meus consells.
El Follet em diu - Sense entrar en, massa detalls escatològics- fes-me una petita explicació de com organitzes la teva tasca.
El fabricant vol saber qüestions de tipus tant econòmiques, higièniques, com estètiques. No és el mateix utilitzar un paper senzill que un de capa doble, de prim o més gruixut. Amb dibuixos que el facin més atractiu o amb publicitat , que per cert és el que jo els recomano.
Com entendràs he d'improvisar sovint. Tot i així , ja tinc fet un pla  d'actuació. Segons com jo em sento , em decideixo per un o altre. Entens?.
He de ser objectiu i valorar tots els aspectes que he esmentat abans: Si és d'una capa fina ........ potser he de fer un doblec. Si és poc resistent...... perill. Si hi ha publicitat ....... pot ser contraproduent i propiciar estrenyiment. En fi l'important és que estan contents de les meves valoracions i consells per millorar els producte i em paguen bé.

Fifo – Josep Lleixà 21-12-2015




domingo, 20 de diciembre de 2015

El dia de la marmota del Fifo





El dia de la marmota del Fifo

Cada dia al llevar-me del llit i començar el matí al quarto de bany, tinc la sensació de que els actes son repetitius, no sé si es ahir , avui o demà . Tinc la sensació de estar atrapat en el temps, com si el temps s'hagués aturat, cada dia faig els mateixos rituals.
La mirada complaent que em torna l'espill donant-me el bon dia. (És agraït)
La sensació de benestar que em produeix la tovallola aspra, quan me la refrego per tot el cos. (Beneïda sigui)
L'emprenyament que agafo amb la bàscula de bany perquè sempre marca uns quilos demés (La canviaré).
Hi ha una cosa que em fa baixar del núvol de la incredulitat, en el temps que espero que l'aigua de la dutxa ragi a la temperatura adequada, cada dia començo a tara'l-legar una cançó diferent.
Canto i ric (no soc ric però canto) ric amb l'esperança d'un nou dia, que serà tant diferent del d'ahir como jo vulgui.
Bon dia.


Fifo – Josep Lleixà 

sábado, 19 de diciembre de 2015

Rama que gronxa (Tanka)












Rama que gronxa (Tanka)



Rama que gronxa,

Remor, vent apropant-se,

Rima trista, dol

Rosa , pètals guarnint-lo


Rossinyol mort, no canta.



Fifo - Josep Lleixà

domingo, 13 de diciembre de 2015

Nadal 2015 (Punt i seguit)









Nadal 2015 (Punt i seguit)

Any rere any, Nadal punt i seguit,
any rere any ,ens seguim engayant.
Pau i amor a la terra als essers ..... una merda !!
Quan serem valents i farem un punt i apart ?

El pessebre com fa mils d'anys,
bucolic , bonic, tendresa , un engany !!
Ni aleshores era així, ni res ha canviat.
Quan serem valents i farem un punt i apart ?

Van allotgar-se en una establia.
Quants dormen, viuen i moren al carrer cada dia,
Mancats de la llama del foc de l'estima?.
El vint-i-cinc de Decembre, massa fum, fum, fum.

Abans i despres (Ja no ho sé)
Herodes els perseguia,
varen fugir de casa buscant vida millor.
Quant xiquets moren al dia,
quan la patera a vessar s'enfonsa
o la bomba “redentora” esclata
a la llar, on la vida es mort i escapa.
Quina merda , Quin Horror !!

Quan serem valents i farem un punt i apart ?
El vint-i-cinc de Desembre, massa fum, fum, fum.
I els altres dies boira gebradora.

Bon Nadal, bon Nadal? Una merda !!



Fifo – Josep Lleixà 13-12-2015 = 8 Infinit

viernes, 11 de diciembre de 2015

Paso sovint per Santa Bàrbara,







Paso sovint per Santa Bàrbara, de camí cap al meu poble Mas de Barberans.
Cada vegada m'aturo més per qüestions de poesia, radio i amistat. Em trobo a gust a la Plana .
Crec que al poble de Santa Bàrbara se'l coneix per aquelles contrades , com el poble de “Les xiques guapes” (si no ho he dit correctament em corregiu).
És cert, tot i així, he de dir que totes les dones d'aquelles comarques, comarques que jo en dic ebrenques, l'entorn del riu, la ribera , els tarongers i oliveres, les fan especials.
El transitar per la vida tranquiles com ho fa l'Ebre, desprenent una llum que enlluerna, que la Ribera, el mar han volgut compartir amb elles. L'aroma de taronges i mandarines i la força de les arrels d'olivera, profundes a la Terra, fan de les xiques d'aquella terra estimada muses de pintors i poetes.
Com sempre m'he anat per les branques.
Era un altre el motiu d'aquest comentari: Ahir vaig gaudir de Sant Bàrbara dels amics i de seua hospitalitat. Encara que és un camí obligat, no coneixia el poble i ahir junt un grup d'amigues i amics vàrem trransitar pel poble i especialment per la Zona Esportiva que em va deixar enlluernat, corprès, garrativat.
Instal·lacions modernes, on es pot practicar diferents esports i zones verdes d'esbarjo on menuts i grans poden gaudir de sol, aigua i aire pur.
Fins aquí tot podria ser normal, pus no !!! Totes aquestes instal·lacions i altres emblemàtiques del poble, com ajuntament, biblioteca i més, han estat fetes per mà d'obra de planers o sigui per homes residents a Santa Bàrbara que han tret un benefici económic pel seu treball i esforç i per altra banda han fet que el poble pugui gaudir i presumir dels resultats d'una iniciativa que hauria de ser exemple per altres municipis.
Felicitats planers........ bé tornant a alló de les xiques guapes........


Fifo . Josep Lleixà 11-12-2015

sábado, 5 de diciembre de 2015

El dia que sàpiga que vull (Quatre estacions)





I lustració Tere Navarro


El dia que sàpiga que vull,

El dia que sàpiga que vull,
deixaré de buscar i esperaré que arribi
el doll vivificant de la paraula no dita
que regarà el meu aspre mon interior
deixant-lo ple, curull, preparat per la gran cita.

El dia que sàpiga que vull,
deixaré de voler i començaré a estimar.
Estimaré al univers sencer, del que en formo part.
al vent, a la pluja, a la terra, i al foc de les dones
i ja seré lliure per aconseguir volar.

El dia que sàpiga que vull,
podré emprendre el vol sense sortir de casa.
podré viatjar pel mon sense cap rumb,
i fondrem amb suau carícia i tendra besada,
al coll d’una dona, com perla enamorada.

El dia que sàpiga que vull,
seré cel, terra, aigua i llum,
brisa, vent, pluja , neu i granissada
per no estar de tu massa lluny
i fer-te sentir estimada.

El dia que sàpiga que vull,
voldré estimar-te i res més,
com si fossis l’estel ressagat
que s’allunya a trenc d’albada.

El dia que sàpiga que vull,
cridaré fort el teu nom,
deessa somniada.

Vida, Vida, Vida !!!!


Fifo - Josep Lleixà
(Quatre estacions)