I lustració Tere Navarro
El
dia que sàpiga que vull,
El
dia que sàpiga que vull,
deixaré
de buscar i esperaré que arribi
el
doll vivificant de la paraula no dita
que
regarà el meu aspre mon interior
deixant-lo
ple, curull, preparat per la gran cita.
El
dia que sàpiga que vull,
deixaré
de voler i començaré a estimar.
Estimaré
al univers sencer, del que en formo part.
al
vent, a la pluja, a la terra, i al foc de les dones
i
ja seré lliure per aconseguir volar.
El
dia que sàpiga que vull,
podré
emprendre el vol sense sortir de casa.
podré
viatjar pel mon sense cap rumb,
i
fondrem amb suau carícia i tendra besada,
al
coll d’una dona, com perla enamorada.
El
dia que sàpiga que vull,
seré
cel, terra, aigua i llum,
brisa,
vent, pluja , neu i granissada
per
no estar de tu massa lluny
i
fer-te sentir estimada.
El
dia que sàpiga que vull,
voldré
estimar-te i res més,
com
si fossis l’estel ressagat
que
s’allunya a trenc d’albada.
El
dia que sàpiga que vull,
cridaré
fort el teu nom,
deessa
somniada.
Vida,
Vida, Vida !!!!
Fifo - Josep Lleixà
(Quatre estacions)
No hay comentarios:
Publicar un comentario