Aquest blog personal, m’agradaria sigues eclèctic, una espècie de calaix de sastre per poder encabir-hi, comentaris, reflexions, sobre els temes que normalment ens interesen i comentem quan estem junts. Evidentment ha de ser un punt trobada d’amics actuals i futurs. Els suggeriments, critiques seran benvinguts i contestats. Josep
Translate
domingo, 19 de abril de 2009
Carrers tristos que m’han fet plorar
sábado, 18 de abril de 2009
La crua realitat cubana, tots menjen
Grup de nens cubans famèlics i tristos – es nota en les seves carones – Que me estaven dient que el els i manca llibertat per poder sortir del País , per rastrejar i aconseguir aliments escarbant per el abocadors de brossa de les principals ciutats de Centre i Sud-americà.Aniré explicant mes coses del meu viatge a Cuba. He tornat dessolat, trist. Josep
Suscribirse a:
Entradas (Atom)