Translate

jueves, 26 de febrero de 2015

La caseta dels mils sons


La caseta dels mils sons. 

 La caseta aïllada, lluny del bullici dels sorolls impertinents dels humans, endinsada entre la natura que com un amant l'acarona, és un lloc per sentir, viure el silenci i els sons naturals de la natura. La veu alegre del rierol que et dona el bon dia. El piular dels moixons delerosos frisant per trobar parella. El frec suau de l'aire a les branques dels garrofers , que fa que les garrofes xocant entre si facin un concert de castanyoles. 
 Doncs si això i molt més , pots viure i escoltar apropant-te a la caseta dels mil sons. La poesia es torna sons o els sons poesia, quan has viscut en el seu interior, el regal que cada dia ens fa la Natura. Avui plou, ahir va fer vent, aviat farà fred...
 Casa de pedra gruixuda, segura, que els elements no poden vèncer. Però la taulada ja està malmesa. El vent , la pluja, han fet estralls entre les teules. Algunes volen viure la seva vida lliures. Dia de vent: la taulada sembla un orgue monumental. Les bufades del vent ferint les teules, les fan emetre sons, cantar com ploraneres, que competeix-en entre elles, per fer els son mes esgarrifosos o tendres.
 Ara es el plor d'un xiquet que demana pit, ara el crit d'un difunt que vol tornar, ara......... doncs si tots els sons imaginables.
 Dia de pluja: Les teules sostovades, deixen passar gotes d'aigua que baixen disposades a fer música. El pis ja preparat amb “Povals” Palanganes” “Bacines” “pericos” i pots vuits de conserves de tomàquet i altres, les acullen i comença el concert.
 Cauen gotes gruixudes, altres mes fines, la seva cadència es desigual però rítmica. I Jo de director, fabulós. De tant en tant buido els recipients i els i canvio l'ordre , per tant els sons ja fan un altra melodia, la mateixa pluja, el mateix director i música per encàrrec.
 I així mentre la pluja amiga em regala les seves llàgrimes de goig. He de sortir al carrer amarar-me el rostre amb la seva frescor, i donar-li les gracies. Fins quan vulguis!!!!!. I li dic, cuida't de la humitat.
 Dia de fred: Foc al terra, flama de mil colors i formes, i brasa que escalfa el meu cos, amb molts hiverns viscuts.
 Alimento la llar amb branques d'olivera, que la flama agraeix fent un ball sinuós, provocatiu. Ja pressa afegeixo troncs per fer brasa. Son de diferent grossor, uns ressecs per les hores al sol, altres humits per la rosada matinera.
 I comença el concert, com si fossin esclafits de pedra foguera. Espurnes que s'escapen al cel, flama que continua el seu ball i sons que ajuden a fer més meravellós l'espectacle. 
 És hivern i no fa fred. Es hivern i escolto música. Avui està plovent. 

Fifo – Josep Lleixá

miércoles, 25 de febrero de 2015

Going Home - Mark Knopfler


Sé que tornaré a casa, és aquest el motiu de perque m'agrada tant aquesta cançó i que cada vegada que l'escolto m'emociono. Going Home - Mark Knopfler Going Home (Local Hero) Music by : Mark Knopfler (Dire Straits) Create by : Maverick

domingo, 22 de febrero de 2015

Dia emboirat i el vent no bufa


Dia emboirat i el vent no bufa 

 Els darrers temps estic encuriosit al observar petjades deixades per caminants anònims que no son sempre d'éssers humans.
 A la platja ,vora l'aigua, petjades a la sorra que les onades esborra. Pots intuir el lloc d'anada, però no el de tornada. Les pots resseguir, però acaben desapareixent engolides per l'aigua i la sorra que no les volen compartir ni mesclar amb les d'altres caminants.
 Son com records difusos, que com nosaltres, no volen, no volem confiar a ningú.
 Records de tendresa, de melangia, de somnis impossibles que al compartir-los, deixarien de ser nostres. com les petjades que la sorra guarda ,per mostrar algun dia al caminant desorientat.
 I son, mils i mils de petjades que s'han creuat en el temps, que han compartit il·lusions i potser algun dia es trobaran.
 Si algun dia busqueu i no trobeu, Us teniu que despendre del calçat que no ens deixa sentir la vibració de la terra de la Natura, de les coses que no percebi'm per no viure el Present.
 Descalços propers a la Vida segur que posareu els peus a les petjades que encara que no visibles, estan per acompanyar-vos en el viatge a un lloc segur en el camí que havíeu començat.

 Estem en ple hivern, i un escrit d'un amic m'ha suggerit la fantàstica estampa d'una planura nevada, i un gat negre passejant sense destí fixe, enlluentat per la blancor de la neu immaculada, tant immaculada que ni el vent s'atrevit a despentinar-la.
 És una visió que cal guardar a dins del cor, perquè es poesia.
 Segur que la sorra de la platja, també guarda algun sospir i més d'una llàgrima, per tant l'origen de molts poemes.

 Fifo- Josep Lleixà 22-2-2015
 (Dia emboirat i el vent no bufa)

jueves, 19 de febrero de 2015

La Pell Bruna - Violant Barquet


DESERTOR (Uns dels relats de la Pell Bruna)
Violant Barquet

 L’home del poble m’ho explicà de viva veu i se li negaren els ulls de llàgrimes. A la seva memòria.

 Nano, d’aquesta nit no passa, vaig dir-me. Coneixeu el Montsant? Què n’és, de feréstec i hostil! Tot cingles i rocam. I vessants esqueixats. 
Vaig trescar tot sol fins a les muntanyes de Prades, però d’elles no en sabia sortir, ans caminava en cercle, esverat, atemorit. De ben segur que m’hagués engolit un barranc si no hagués estat pel xerric d’aquell carro. Aquell bon home deixà el seu camí i em guià fins a Rojals; mai ho oblidaré. I quina joia, quan des del turó albiro la plana i el mar! 
Al poble, el meu pare cavava l’hort amb aquella parsimònia. Dempeus al tros, alça la testa i em clissa amb tristesa, sense dir res, i amb les dues mans m’ofereix uns tomacons del seu hort.
Pare, si sóc jo, el vostre fill! Que no em reconeixeu?, li crido esgarrifat.
 Ell, que arranca a plorar i s’afanya a dur-me cap a casa. Muts i a la gàbia!... Jo, l’únic? Ai, xiqueta! Set, n’hi havia d’amagats! Set, en un poble tan menut! Ah... tenia disset anys, i encara jugava a atrapar sargantanes! Disset anys, i mai havia matat ni una perdiueta... Quin infern, l’Ebre!

lunes, 16 de febrero de 2015

Julia ( o no? )


Júlia
 Des de que la conec sempre m’ha agrada’t. Rossa, ulls blaus, mirada trista, somriure tímid. Té uns quants anys més que jo - pocs – però una figura d’una noia de vint anys. Té parella. La meva timidesa i la seva situació personal han estat el motiu de que l’hagi mirat sempre com quelcom inaccessible però molt, molt desitjat. 
Tot i que freqüentem llocs i amics comuns, les converses amb ella sempre havien estat curtes, les salutacions breus però cordials, fins que un dia, traient forces de no sé on, vaig dir-li – Perdona l’atreviment, però et veig trista, capficada - . Va contestar. últimament les coses no em van tal com voldria, cada bugada perdo un llençol. I ara - vaig dir posant cara de sorpresa -, una dona com tu, atractiva, amb parella..... Sí, sí, tot el que tu vulguis, va dir, però no sempre les coses són com aparenten ser. Això va bé, vaig pensar tot excitat pel avenços aconseguits.
 De moment donava peu per continuar la conversa pel camí que a mi m’interessava transitar, el dels sentiments, dels afectes, de l’estimació, de la passió o de la seva carència. Tot té solució en aquesta vida, menys la salut. - Vaig dir amb cara de comprensió .i vaig afegir, quasi preguntant -, que són problemes econòmics? Perdona, si no vols no contestis, sentimentals?.
 No va contestar amb paraules, ho va fer posant cara d’assentiment, de tristor. De cop em va vindre al cap una idea descabellada i li vaig dir: Jo tiro les cartes, les cartes del Tarot, saps? Ho faig únicament als amics, i la veritat les cartes mostren el camí a seguir, quan nosaltres sols no podem esbrinar-lo degut a la confusió mental que tenim.! Quina barra que tens vaig pensar! I per sorpresa meva, em va dir bocabadada, - de veritat que això funciona? faries això per mi? - I tant que ho faria.
 Varem quedar pel dia següent a la tarda a casa meva. En quin embolic m’havia posat. Les úniques cartes que havia tingut a les mans eren les de jugar a la botifarra. Però de cop es va encendre una bombeta mig fosa dins del meu cervell i em va recordar que en una fira de medecines alternatives, esoterisme etc, havia comprat un joc de cartes del Tarot de Marsella. Vaig respirar alleugerat. Quines coses s’han de fer per apropar-se a la persona que voldries tenir sempre al teu costat.
 A la tarda següent vaig preparar l’escenari: poca llum a la saleta, unes quantes espelmes que donaven una sensació de caliu, una música suau que ajudava a fer més acollidor l’ambient..., I ella va arribar. Una salutació cordial i a la vegada tímida. Li vaig fer un petó a la galta i varem seure un enfront de l‘altre a la taula preparada a l‘efecte.
 El meus ulls mirant el mall de cartes, els d’ella, fixos al tapet que cobria la taula d’on no gosava aixecar-los. Que estaria pensant?. Li vaig donar el mall de cartes i li vaig dir: - baralla -. Així ho va fer, - talla - i me les va tornar.
 El meu cor estava disparat, les mans em tremolaven. Seria capaç de fer que la representació fos convincent? Quan un està enamorat treu forces ocultes que l’ajuden en moments complicats com aquell. -He de dir-te que el sistema que utilitzo per fer les tirades de cartes potser et resulti estrany, diferent als emprats normalment.
 La veritat mai me les havien tirat, així que per mi és nou – va contestar-.
 Vaig agafar la primera carta resultant del tall i va sortir la número XI.La Força – vaig dir – ens diu com ets tu en situacions normals, una dona forta, capaç de lluitar contra les adversitats – Allò començava bé – vaig pensar-.
 La segona va ser la VII , el Carro. Aquesta carta explica la teva situació actual en l’aspecte sentimental. Dos cavalls, dos forces oposades que tiren del carro – la parella – però que lluiten entre si, sense posar-se d’acord. Per una banda la por a ser infidel, per l’altra els pensaments de desig que et turmenten pensant en un altre home. Va moure el cap assentint. Havia agafat bon camí, ara feien falta bones cartes que em portessin a la drecera. 
La tercera a sortir va ser la número XVI . La Torre. – A veure si era capaç de portar l’aigua cap el meu molí. La Torre, com veus, – vaig dir - ens assenyala destrucció, una cosa sòlida que s’ha d’enderrocar, això es el que aconsella, destruir per construir de nou. Ella no aixecava el cap però el movia com dient: estàs encertant tot. 
La quarta carta va ser la VI. Els enamorats. La sort em seguia acompanyant. Aquesta carta es positiva, senyala el teu futur i ens diu que a curt termini tindràs un encontre sentimental amb la persona que tu estimes. Per primera vegada va aixecar el cap i va somriure tímidament.
 La cinquena a sortir va ser la XVIIII. El Sol. Ja estava arriscant massa, ja era difícil seguir tenint la sort de cara durant tant de temps.
Vaig fer una interpretació completament interessada – com les altres – i vaig gosar dir-li: El Sol és sinònim de força, de vitalitat, d’energia. Vol dir-te que la persona que a tu t’agrada i per la que has de lluitar, es mes jove que tu. A mi em tremolaven les mans, estava completament embriagat, la mirava i ella no va aixecar els ulls.
 Aquell joc era molt arriscat. Una petita relliscada i tots els avenços podien anar-se’n a orris.
 Vaig decidir agafar l’ultima carta.
 Va sortir la I . El Mag. Em vaig sentir feliç, em vaig tranquil·litzar, doncs aquella carta donava peu a fer una bona predicció. El Mag vol dir que, tu com ell, teniu a les vostres mans la resolució de tots els problemes. Tens tots els elements necessaris per conquerir el que desitges, es tracta de saber-los combinar d’una forma adient. Tu saps el que vols, saps a qui estimes i saps que ell te està esperant. Ara ja depèn de tu i això no es màgia. Sigues valenta.
 Ara si va aixecar el cap. Els seus ulls tenien una brillantor especial; mirant-los fit a fit traspuaven una determinació, una força que mai jo havia vist.
 Vaig dir-li: jo crec que d’aquestes coses hauríem de seguir parlant, però d’una forma assossegada , sense cartes al davant. Que et sembla, acceptes la invitació?
 Si, va dir amb veu forta i segura. Demà a la tarda tornaré. 

Fifo - Josep Lleixà

domingo, 15 de febrero de 2015

Ens hem retrobat

Ens hem retrobat

 La flama estava encesa. 
Estava esmortida, entre cendra i brasa
 li feia falta una mica de brisa amorosa,
 per escampar la boira de la cendra
 I avivar la flama de la passió.

 Ara ja crema brillant segura,
 amb un gran foc d'estima i desig,
 T'estimo

 Fifo – Josep Lleixà 15-2-2015

Records ente boires


http://youtu.be/x1YptPzd7GI

Somni o realitat


Hi han moments que em sembla viure dos vides en paral·lel. Quan estic en una no tinc consciencia de l'altra. 
No obstant quan em poso a dormir i estic entrant en aquella situació en que ja no controlo els meus pensaments, que veig que entren personatges que tenen vida pròpia, aquella situació de aiguabarreig de somni i realitat, em deixo anar i interpreto o visc el paper que en aquella obra tinc assignat. Somni o realitat? O dos realitats que viatgen juntes i en moments s'entrellacen? 

Fifo - Josep Lleixà

sábado, 14 de febrero de 2015

Haikus mariners - Pemari Haikus Tankas i Colors


Haikus mariners 

 Suaus onades 
desperten el cor dormit 
de l’enamorat

 Llàgrimes dolces 
rodolen pel seu rostre.
 Ha vist part del cel.

 El vent bufa fort 
arribat el temporal. 
S’enfonsa l’amor. 

Tu vent de migjorn. 
L’amor, barca sotsobrant.
  Jo el mariner´.

 No ens hem entès.
 Jo remava contra vent
 Era massa l’esforç.

 Vent enfurismat.
 Vam enfonsar la barca
 I l’amor conclòs. 

Fortes onades
 adormiren el cor trist 
del desenganyat.

 Onades blaves
 deixen escuma blanca
 i ni un sospir. 

Fifo - Josep Lleixà
Poemari Haikus Tankas i Colors

sábado, 7 de febrero de 2015

Un petit homenatge


Un petit homenatge

 Mirada tendra
 somrís d'àngel sense ales
 no us fan falta per volar.

 Innocència en estat pur
 capacitat immensa per estimar.
 No ho dubto, sou uns nous escollits 
que porteu al mon un missatge
 difícil de comprendre i esbrinar.

Bondat, bondat, bondat 
No creixeu 
no desféu el vostre encant.

Fifo – Josep Lleixà 5-2-2015

viernes, 6 de febrero de 2015

Haikus de tarda de diumenge - de Haikus Tankas I Colors


Haikus de tarda de diumenge

 T’envio un bes
 també un raspall de dents. 
Després vindré jo.

 Ho poden predir
 però no modificar. 
Sols pots fer-ho tu. 

Dos poden ser un.
Tot és la suma de tot. 
Un pot ser-ho Tot.

 M’ha fet mal el vi 
m’ha enterbolit el cap
 ara ho veig tot clar.

 Sols arribarem 
cadascú pel seu camí,.
al mateix destí. 

Fifo - Josep Lleixà
Poemari Haikus Tankas i Colors

martes, 3 de febrero de 2015


CONSTITUCIÓ PROVISIONAL DE LA REPÚBLICA CATALANA
 Aprovada per l'assemblea Constituïen del Separatisme Català reunida a l'Havana durant els dies 30 de Setembre , 1 i 2 d'octubre de 1928.

 Les delegacions del Separatisme Català de dintre i fora de Catalunya, convocades a la ciutat de l'Havana, sota la presidència del senyor Francesc Macià, per la reorganització de les seves forces i per definir cívicament els seus principis i els seus ideals patriòtics, proclamen davant del món la unitat espiritual indestructibles de Catalunya, ratifiquen i declaren la voluntat i la decisió ferems de valer-se dels mitjans revolucionaris per independitzar-se de l'Estat espanyol, i acorden la següent Constitució, en nom del poble català, perquè aquest s'hi regeixi amb caràcter provisori, mentre no estigui en condicions de poder-se fixar i d'atorgar-se la seva llei fonamental definitiva.

 Títol I DEL REGIM POLÍTIC DE CATALUNYA

Article 1. El poble de Catalunya, en exercici del dret immanent que li correspon, de donar-se per voluntat pròpia i sense ingerències estranyes la seva organització política , es constitueix en Estat independent i sobirà, i adopta, com a forma de govern, la República técnico-democratico-representativa.

 Títol II IDIOMA, BANDERA I ESCUT 

Article 2. L'única llengua oficial, a Catalunya, és la catalana. 
Article 3. La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons grog; amb la addició, en la part superior, d'un triangle blau i amb una estrella blanca de cinc puntes al centre.
 Article 4. L'escut nacional de Catalunya és anàleg a la bandera anterior.

domingo, 1 de febrero de 2015

Haikus retrocedint en el temps - de Haikus Tankas i Colors


Haikus retrocedint en el temps 

Vaig estar aquí 
portava armadura.
 O és un somni? 

Mirada tendra 
m’estimaves, t’estimo. 
O és un somni? 

Cançons de joglar
 escala empinada.
 O és un somni? 

Petons desitjats
 luxúria satisfeta. 
O és un somni?

Oblit de l’amor 
daga clavada al cor. 
O és un somni?

 Presó i dolor
 forca que allibera. 
O és un somni? 

No ets un somni
 Passat el temps t'he trobat
 Quants anys buscant-te. 
O ets un somni? 

Fifo- Josep Lleixà
Poemari Haikus Tankas i Colors