Translate

jueves, 19 de febrero de 2015

La Pell Bruna - Violant Barquet


DESERTOR (Uns dels relats de la Pell Bruna)
Violant Barquet

 L’home del poble m’ho explicà de viva veu i se li negaren els ulls de llàgrimes. A la seva memòria.

 Nano, d’aquesta nit no passa, vaig dir-me. Coneixeu el Montsant? Què n’és, de feréstec i hostil! Tot cingles i rocam. I vessants esqueixats. 
Vaig trescar tot sol fins a les muntanyes de Prades, però d’elles no en sabia sortir, ans caminava en cercle, esverat, atemorit. De ben segur que m’hagués engolit un barranc si no hagués estat pel xerric d’aquell carro. Aquell bon home deixà el seu camí i em guià fins a Rojals; mai ho oblidaré. I quina joia, quan des del turó albiro la plana i el mar! 
Al poble, el meu pare cavava l’hort amb aquella parsimònia. Dempeus al tros, alça la testa i em clissa amb tristesa, sense dir res, i amb les dues mans m’ofereix uns tomacons del seu hort.
Pare, si sóc jo, el vostre fill! Que no em reconeixeu?, li crido esgarrifat.
 Ell, que arranca a plorar i s’afanya a dur-me cap a casa. Muts i a la gàbia!... Jo, l’únic? Ai, xiqueta! Set, n’hi havia d’amagats! Set, en un poble tan menut! Ah... tenia disset anys, i encara jugava a atrapar sargantanes! Disset anys, i mai havia matat ni una perdiueta... Quin infern, l’Ebre!

No hay comentarios: