Translate

martes, 29 de junio de 2010

sábado, 26 de junio de 2010

Del Blog del Duran i Lleida

Aquesta setmana he llegit dues notícies que feien referència a la Generalitat i a l’homosexualitat. La primera deia que el departament de Salut investigarà psiquiatres que “curen” l’homosexualitat. La segona, que la Generalitat prepara una norma única a Europa sobre drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transexuals per l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. És una innovació que continua la línia de ser l’únic govern que pertany a la Internacional gai i lèsbica. També és l’únic lloc on existeix un fiscal per atendre només les denúncies sobre presumptes delictes contra els homosexuals, tot i que són escasses.

Jo mai he dit que l’homosexualitat sigui una malaltia, però em sorprèn que, quan una persona -després d’anys d’estar casada i amb fills- arriba a la conclusió que en realitat és homosexual i vol assolir aquesta tendència i considera que necessita ajuda, la seva demanda és atesa i el fet de “sortir de l’armari” és celebrat. Però en el cas invers, aquesta persona no ho pot fer si acudeix voluntàriament a demanar assistència mèdica i,en canvi, la Generalitat pretén que els metges psiquiatres la puguin atendre .

La lògica final d’aquest plantejament és que l’espècie humana té un estadi normal que és l’homosexualitat, que ningú no pot negar-se a avançar en aquest camí, però que al contrari arribar a l’heterosexualitat complica aquest escenari. Estic en contra de represaliar l’assistència mèdica a les persones que cerquin modificar la seva homosexualitat o controlar-la. Crec que és una contradicció radical que l’ideologia de gènere afirmi que els sexe és una opció mudable, ”transitòria fins i tot “ i que l’important és el gènere, i que aquest principi no s’apliqui quan qui demana fer el trànsit a l’heterosexualitat és un homosexual

Per acabar, no em pot deixar de sorprendre també la celeritat amb que la Generalitat vol investigar els professionals mèdics que tracten homosexuals en els termes que ja he esmentat i que, en canvi, no tinguessin com a objectiu investigar i vetllar perquè no es fessin les practiques d’avortametns que, en contra de la llei, es feien en centres clínics de Barcelona.

Jo crec que el Duran equivoca el plantejament. Si reconeix que la homosexualitat no és una malatia, ha de convindre que el homosexual no es sent malament per la seva opciò sexual, és més haviat per la pressiò del entorn que penalitza aquesta opciò especialment en ambients religiosos i de morals hipocrites.
El que vull dir, és que un psiquiatra no pot curar la homosexualitat perqué no és una malatia, el que si pot és ajudar a la persona que està patint un problema psiquic per que està rebutjat i discriminata per la seva opciò sexual. No s'han de confondre les coses.

Jo no opino

Un bon amic es veu que va veure un programa de televisió – crec que és Catalunya opina - en que una tertuliana - l’única que havia – va fer unes manifestacions feministes tant exagerades i fora de lloc que el amic es va indignar, ja que passa per uns moments complicats en l’aspecte sentimental.
Per això em demana que li publiqui al meu bloc aquestes reflexions, – que a tramès a la tertuliana - que com podreu comprovar daten de milers d’anys, i que per ell són vigents. Jo no opino, faig de missatger que moltes vegades és perillós.

Decepció per causa de la dona
Doncs bé, jo trobo la dona més amarga que la mort el seu cor és un parany i un filat, i les seves mans són llaços. Qui és plaent a Deu se n’escaparà, però el desgraciat i quedarà pres.
Ja ho veus, això he trobat, deia l’Eclesiastès, esbrinant les coses una per una per fer-ne el càlcul; i el que el meu esperit també cercava, però que no he trobat: He trobat un home entre mil, però una dona, no l’he trobada entre totes! Per contra mira que he trobat: que Deu va fer l’home simple,
i que són ells els qui s’han buscat les complicacions.

miércoles, 23 de junio de 2010

Meditacions a partir de J. J. Rousseau


Dels signes d'un bon govern

Quan es pregunta, en termes absoluts, quin és el millor govern, es planteja una qüestió insoluble per indeterminada, o si es vol té tantes bones solucions com combinacions possibles hi ha a les posicions absolutes i relatives dels pobles.
Però si es preguntés en quin senyal es pot conèixer que un determinat poble està bé o malament governat, seria una altra cosa i la qüestió de fet podria resoldre's.
Però no es resol, perquè cadascú el vol resoldre a la seva manera. Els súbdits lloen la tranquil•litat pública, els ciutadans la llibertat dels particulars: un prefereix la seguretat de les propietats, un altre la de les persones; per un el millor govern és el més sever, un altre sosté que és el més suau; aquest vol que es castiguin els delictes i aquell que es previnguin; un troba molt bé que el país sigui temut pels seus veïns, un altre que sigui ignorat: un està content quan el diners circula, l'altre exigeix que el poble tingui pa. Fins i tot en el cas d'estar d'acord sobre aquests punts i altres semblants, estaríem per això més assabentats del que convé?. Com les quantitats morals no tenen mesura necessària, tot i estar d'acord sobre el signe, com estar-ho sobre l'estimació?
Per part meva, sempre em sorprèn que es desconegui un senyal tan senzilla, o que tingui la mala fe de no reconèixer-la. Quina és la finalitat de l'associació política? La conservació i la prosperitat dels seus membres. (I jo afegeixo i subratllo la de tots els seus membres sense excepció). I quina és la senyal més segura que es conserven i prosperen? El seu nombre i la seva població. No aneu, doncs a buscar en un altre lloc aquest signe ta discutit. En igualtat de condicions, el govern sota el qual, sense mitjans aliens, sense naturalitzats, sense colònies, els ciutadans poblen i es multipliquen més, és infalible el millor; aquell govern sota el qual un poble disminueix i decau, és el pitjor. Calculadors, ara us toca a vosaltres; compteu, Mesureu, compareu.
Part de les conclusions d'aquest escrit de J.J. Rousseau, (extrets d'una obra publicada l'any 1762), han perdut vigència en l'actualitat, per la transformació evident de la nostra societat. No obstant això, la resposta a quina és la finalitat de l'associació política, segueix sent la mateixa malgrat el temps transcorregut.
Quant a la senyal o signe per valorar si un poble està ben governat (en aquest cas el nostre) us convido a reflexionar sobre alguns aspectes del moment actual: entre ells, el futur incert de molts treballadors, a causa dels contractes de treball en precari, les altes taxa de desocupació etc
.
PD. Aquestes reflexions les feia l’any 2003 i res ha cambiat. Josep

sábado, 19 de junio de 2010

Coherencia, compromís i moltes coses més



Nobel de Literatura 1998 (Discurs d'aceptació)

- "El hombre más sabio que he conocido en toda mi vida no sabía leer ni escribir"
- "Conocí gente del pueblo engañada por una Iglesia tan cómplice como beneficiaria del poder del Estado y de los terratenientes latifundistas, gente permanentemente vigilada por la policía, gente que durante innumerables veces fue víctima inocente de las arbitrariedades de una justicia falsa"
- "No he tenido que renunciar al comunismo para llegar al Nobel"

martes, 15 de junio de 2010

Bona feina


El que ensenya aquest senyor és commovedor i un exemple a ser seguit per tots els que estem pels 50 o més .......

L'enginyer Químic Harold Schlumberger és una d'aquelles persones

- "Molts em pregunten, què fan la gent gran després de jubilats?" -

- "Bé, jo tinc la sort de ser graduat en enginyeria química i una de les coses que més m'agrada fer és transformar cerveses, vins i altres begudes alcohòliques en orina"

Harold Hauria de ser un motiu d'inspiració per TOTS NOSALTRES!!

martes, 8 de junio de 2010

El Perich ja ho va dir

L’edifici capitalista està corcat. Semblava que aquesta crisis era una bona oportunitat per fer canvis per fer-lo més just, però no ha estat així, fins i tot els governs que s’anomenen socialistes l’apuntalen per que no s’ensorri. I qui ho paga? Doncs no els que han provocat la crisis, com sempre ho paga “poca roba”. Ara vindrán els del PP i ho arreglarán, ja ja ja.

domingo, 6 de junio de 2010

Embolica que fa fort

Ja no esta clar qui es el poli bo o el dolent. Tot i tenir part de raò !quina barra!

"Maria Dolores de Cospedal presentó al PP como la alternativa a los sindicatos para defender el derecho de los trabajadores y volvió a pedir al Gobierno que lleve a cabo la reforma del mercado laboral."

Aquesta reforma contemplarà l'acomiadament dels treballadors per un preu més baix?.

"Si no hay sindicatos que sepan defender el derecho de los trabajadores, que éstos estén tranquilos, que aquí está el PP para defenderles", sentenció en la clausura de la Escuela de Verano del PP en Coma-Ruga (Tarragona).

I a les SICAPS ni dretes ni esquerres les posen en cintura. Les dretes és normal. i les esquerres......?