Translate

jueves, 31 de octubre de 2013

Hotel California , versio espectacular

HOTEL CALIFORNIA por Vocal Sampling

Uploaded by Rene BanosPascual
Concierto hecho en el Teatro del Museo Nacional de Bellas Artes de la Habana el 15 de Marzo de 2012.

Els guants blancs




Els guants blancs

  1. l Josep estava exultant. Mai havia participat en un obra de teatre tot i que ja no tenia l'edat d'un galant jove, aquesta nit tenia la possibilitat de debutar fent un paper adequat a la seva edat: El pare del nuvi de l'obra el casament de...ls petits burgesos. del Bertotlt Brecht.
    Estava nerviós, era el dia de l'estrena i de la seva primera vegada com actor. El seu paper era curt , quatre paraules, interpretant a un personatge un xic especial, petit burgés, amb excessos en el comportament i la vestimenta....guants blancs que no s'havia de treure ni per menjar, etc.
    Tots ela actors estàvem ja vestits esperant l'ordre del director per començar l'actuació. Vaig fer-me el nus de la corbata i em vaig enfundar els guants blancs immaculats, quant degut als nervis, la meva bufeta em va demanar per se alleugerada. Corre cuita vaig anar al lavabo i allí va ser on va sortir el cagadubtes que sempre he sigut: que faig, a qui dono el tracte preferent a la meva mustela que sigui ajudada per una ma enguantada, o bé defugint del personatge que ja interioritzava em trec els guants fen l'operació d'alliberament més higiènica?. Vaig optar per desgracia per la segona solució.
    Ja consumat el riu i quant anava a prémer el botó per alliberar l'aigua per fer la corresponent neteja, un dels guants em va caure a la tassa,. Amb gest ràpid però poc precís, vaig recuperar el guant que regalimava un líquid d'un color més aviat indefinit ( no vull entrar en detalls).
    ¡ Va tothom al seu lloc, va Josep que la Carme i tu entreu els primers a escena ! I Jo amb el guant mullat a la ma sense saber que fer. Que faig me'l poso?, si? No?, que faig?. Me'l vaig posar tot just quan ja trepitjava l'escenari.
    Jo era l'amfitrió i rebia als convidats, el primer a saludar va ser el pare de la núvia que tot i no haver-ho assajat abans em va encaixar la ma d'una forma molt efusiva, tant, que del guant es van despendre algunes gotes de el que no era precisament suor. Va quedar un xic sorprès però va continuar amb la seva actuació. Com el meu paper era curt podia observar les reaccions dels companys i especialment la del meu consogre en la ficció, que de tant en tant s'olorava la ma fent un gest de sorpresa i fàstic.
    La propera vegada si em trobo en la mateixa situació i necessitat, alliberaré la bufeta acaronant la meva mustela amb els meus guants blancs, immaculats.

    Fifo 11-7-2011.

miércoles, 30 de octubre de 2013

Remeis pel Botellon


A veure com enfoco el tema per no ser mal interpretat.

Un bon amic que viatja per tot el mon, em comentava les diferents formes que tenen les ciutats de resoldre els seus problemes del dia a dia. Últimament ha estat a Berlín i entre altres coses em va parlar de la neteja dels carrers en quant llaunes i botelles de refrescos,.

Aquesta és la conclusió que he tret jo, ell ha exposat la situació i jo faig el meu anàlisi.

La forma capitalista de tindre nets els carrers de les esmentats envasos, consisteix en cobrar per cada un d'ells i retornar l'import al retorn. Resultat no hi ha cap envàs al carrer,.Uns els retira el mateix consumidor per recobrar la despesa, els altre com tenen un preu sempre hi ha algú que fa uns cale-rons. Això fa que la Hisenda pública per aquest servei el seu cost sigui “Zero”.

La segona opció molt utilitzada al mon Medi terrà. Tenim que donar servei al poble, per això necessitem una bona plantilla d'empleats que tingui cura de tindre nets els carrers d'aquestos envasos Això significa un cost elevat que al final repercuteix amb el contribuent.

Dugues coses (segur que mes ) que son negatives, el contribuent diu “jo pago, per tant brossa en forma de vidre o llaunes al carrer” . Cap lliçó positiva de comportament ciutadà, Tant si embruto con si no, continuaré pagant igual !!.Vinga que això és xauxa!!!..

L'altre reflexió que podrien fer els empleats de la neteja (segur que no ho fan) : Si ho deixem net i polit, o bé ens donen mes espai per netejar, o ens paguen menys perquè utilitzem la meitat de temps.

Els que em coneixeu, sabeu ven be de quin peu calço. No soc gens sospitós...... Peró ......



Fifo -Josep Lleixà 30-10-13

miércoles, 2 de octubre de 2013

La vaca de Soroa



El primer viatge que vaig fer a Cuba, anant d'excursió cap a Viñales lloc paradisíac, l'autocar va fer una parada al trencall de carretera que va cap a Soroa (lloc preciós) on hi ha una benzinera i uns serveis de bar , restaurant i d'altres,

Un lloc preciós, prats verds, arbres amb fruits de color vermellós, gallines buscant gra pel terra, i una vaca, si, si, si una vaca lligada pasturant tranquil·la gaudint de l'entorn i l'herba..

Jo ho reconec soc un xic massa agosserat, massa atrevit. No em va passar pel cap un altra cosa que fer el “numeret” apropant-me a la tranquil·la vaca, agenollar-me davant d'ella i cridar-li l'atenció.

La vaca no em fa fotre ni cas, ella seguia rebuscant aliment. Però la dona del amic que compartíem viatge va dir-li al espòs “Enrique por que no me haces una foto al lado de la vaca”. El marit : no te arriesgues que aunque esta atada puede embestir, “no a Josep no le ha hecho nada”.

Dit i fet s'apropa a la vaca d'espatlles i el marit a punt amb la càmera, de sobte la vaca que encara estava emprenyada amb mi li va fotre una "rebrincada" que la va aixecar del terra i quan va aterrar allò era un espectacle, la faldilla la portava com si fos una mantellina, com una ceba o escarxofa que li tapava el cap. Riure? Aleshores no podia fer-ho ara,

Conclusió de la parella manifestada amb queixa al guia de l'excursió “LA CULPA LA TIENE FIDEL POR NO TENERLA ATADA MAS CORTO” .

Fidel tot t'ho carreguen a tu. Va acabar el viatge, ella m'agullada i jo des de aquell dia recordant a la vaca de Soroa i rient jajajajajajajajajaja.