El primer viatge que vaig
fer a Cuba, anant d'excursió cap a Viñales lloc paradisíac,
l'autocar va fer una parada al trencall de carretera que va cap a
Soroa (lloc preciós) on hi ha una benzinera i uns serveis de bar ,
restaurant i d'altres,
Un lloc preciós,
prats verds, arbres amb fruits de color vermellós, gallines buscant
gra pel terra, i una vaca, si, si, si una vaca lligada pasturant
tranquil·la gaudint de l'entorn i l'herba..
Jo ho reconec soc un
xic massa agosserat, massa atrevit. No em va passar pel cap un altra
cosa que fer el “numeret” apropant-me a la tranquil·la vaca,
agenollar-me davant d'ella i cridar-li l'atenció.
La vaca no em fa fotre
ni cas, ella seguia rebuscant aliment. Però la dona del amic que
compartíem viatge va dir-li al espòs “Enrique por que no me haces
una foto al lado de la vaca”. El marit : no te arriesgues que
aunque esta atada puede embestir, “no a Josep no le ha hecho nada”.
Dit i fet s'apropa a
la vaca d'espatlles i el marit a punt amb la càmera, de sobte la
vaca que encara estava emprenyada amb mi li va fotre una "rebrincada"
que la va aixecar del terra i quan va aterrar allò era un
espectacle, la faldilla la portava com si fos una mantellina, com una
ceba o escarxofa que li tapava el cap. Riure? Aleshores no podia
fer-ho ara,
Conclusió de la
parella manifestada amb queixa al guia de l'excursió “LA CULPA LA
TIENE FIDEL POR NO TENERLA ATADA MAS CORTO” .
Fidel tot t'ho
carreguen a tu. Va acabar el viatge, ella m'agullada i jo des de
aquell dia recordant a la vaca de Soroa i rient jajajajajajajajajaja.
No hay comentarios:
Publicar un comentario