Com madeixa de fil.....

Madeixa que tibant del fil mai s'esgota, 

records certs, somnis a plena llum,

 aigua del riu que deixa l'empremta a la ribera, 

vent que s'emporta fum i cendra de la incertesa

  i deixa només la brasa i la flama encesa. 

Nuvol que protegeix de la cremor del sol,

 terra fèrtil on el que es planta creix amb abundor,

 Pluja suau que rega, vivifica gota a gota 

Flama que calenta, il·lumina i mai s'esgota

Amor, amor. Amor Amor a la vida , 

tibant del fil fins on arriba.

 Amor als record de les coses i als sentiment mes profunds

. Amor a les coses que ens deixen solcs de saviesa

 Amor per aprofitar la natura fen-la nostra amiga

Amor a la pluja que  deixa petjada als cors i mai s'atura.

 Amor, amor, amor amor 

L'amor és el motor de la VIDA.

Fifo – Josep Leixà 31-10-2014

Brindis per la Vida

Instant a instant,

 segon a segon,

 s'ha de viure la vida.

 Sempre amatents,

 amb glops d'alegria

 VIURE és present.

 Col·laboració Q. Nolla i Fifo

Sonia

Somrís bonic, contagiós 

Onades de llum els seu ulls 

Nard que embelleix.Perfum que embriaga

 Interludi amb foc d'esperança

 Arpegi de música somniada.

 Sonia

 Fifo – Josep Lleixà 28-8-2014

Les llengües

El Follet Paco en pregunta per la llengua. 
La llengua , les llengües sempre han sigut unes eines, mitjans de comunicació, que han afavorit les relacions humanes, Des de l'antiguitat llengües de diferents procedències quant s'han ajuntat , han estat capaces de generar expectativa de futur, han estat generadores de somnis, d'apropaments, de contactes que han afavorit fins i tot el creixement de la demografia. Llengües de diferents Països parlant evidentment diferents idiomes, s'han passat d'acord en cosses essencials com: que un contacte físic val més que mil paraules i mil imatges. Les paraules el vent se'ls endú, les imatges la boira les enfosqueix. Les llengües perduraran en el temps, no perdran la seva utilitat que és la d'apropar als humans. Hi han diferents tipus de llengües, suposo que influïdes per la l'àmbit geogràfic, la cultura, les costums ancestrals: Les hi han que són aspres, que son poc donades a transmetre coses, no afavoreixen l'apropament. Altres són tímides, volen però no gosen, tal com és va desenvolupant la comunicació guanyen en seguretat. Normalment sempre entenen el tema proposat. Les ingènues no saps mai si participen d'interessos comuns, sembla que feu un camí junts però en un altre pla de sensibilitat. Les dominants volen liderar tots els aspectes del canvi d'impressions. Tens que acceptar, sotmetre diria jo, a la seva personalitat forta, tossuda. Les insegures els fa por, fer evident les seves propostes, costa la comunicació. Les atemorides pateixen i et fan patir. ! Ni que demanessis que et recitessin un poema del Martí Pol!! Les inexpertes, sempre és bonic compartir i ensenyar. La falta d'experiència la supleixen fen esforços per descriure d'una forma fefaent la seva personalitat. Ho aconsegueixen. Les que busquen complicitat, són les més receptives busquen ràpidament l'entesa, aviat et comuniques amb molta fluïdesa, has compartir el coneixement, sempre pots aprendre alguna cosa. A Mes són agraïdes. Ai les llengües !! Company no acabo d'entendre de quines llengües parles.

 Fifo -Josep Lleixà

Recital del 11-2013

Recital al Portaló de Sant Andreu Novembre del 2013 del meus llibres "Haikús, Tankas i Colors" i "A la tardor poemes" que per cert ara hi ha una edició en castellà.

 Josep Lleixà HAIKÚS, TANKAS i COLORS - A LA TARDOR POEMES.
Quan l'univers ens somriu àngels i poetes es confonen.

 http://projectscheherezade.blogspot.com.es/2014/01/projecte-scheherezade-i-recital-de.html

http://dracmay-cat.blogspot.com.es/2013/11/projecte-scheherezade-i.html

 http://youtu.be/GkpMUK5oLAM http://youtu.be/fSfrsdVkxG4 I ELS EXTRES

 http://youtu.be/5mqaz_D0FxY http://youtu.be/7xV5JDG-aDc http://youtu.be/AO2za4Y1Skw

http://youtu.be/oTZjMau4wno http://youtu.be/LwDVedtHkLA http://youtu.be/VZBRUDUL3So

Desencontre amoros

He quedat a dinar amb els amics de DRACMAYCAT i com anava be de temps he segut a prendre la fresca a un banc del Passeig Fabra I Puig de BCN. No puc estar un curt temps sense fer res, per tant he decidit fer aquest poema , que està recent sortit del Obrador de la poesia i que no he deixat coure massa, és un defecte molt gran que tinc,

 Desencontre amorós 

 Lluna plena d'esperança 

fuig del sol perquè la crema,

 Ella vol caliu però no foc,

ell és foc, brasa i flama encesa.

 Porten anys de nuviatge llunyà.

 Ell és matiner i li agrada la llum, 

ella surt de nit pintada de colors vius,

 buscant  l'amor com caçador furtiu. 

Es trobaran una nit emboirada

quan els dos no tinguin presa?

 Al “Boada” jo t'espero 

amb un copa d'amor per tu,

 i el lloc on posis els llavis

 ple de sucre, menta i fresa. ++

 Ho compartiràs amb mi?

 Fifo – Josep Lleixà 25-8-2014

José Martí - Versos sencillos (3) Mario Darias

Bona nit i tapat.

 Agranaré la pols del teu menyspreu,

 bufaré el ble del cresol, 

per així apagat no voret.

 Has agarrat un enfit de mi, ho sé,

 jo t'he estimat i ara res i puc fer.

 He tingut durant molt de temps de tu deler,

 fent-me jo mateix garrama, 

he escrit al espill de la meua bogeria 

 les lletres del teu nom amb el meu alè.

 Alego t'oblidaré i mai més t'emprenyaré, 

 jo t'he estimat i ara res i puc fer.

 Adeu, soc un cabut. Ja hi estic avesat ,

 un altra vegada perdré.

 Bona nit i tapat.

 Fifo - Josep Lleixà

Festival Internacional e Poesia de la Habana

Fifo - Josep Lleixà Tertulia la Gorda (Habana) 1

Tertulia La Gorda de l'Havana 1

De la versió bilingüe de Poemes d'hivern

Fuego de deseo (Foc de desig)

Pronto soplaré la fuente de tu deseo

 y barreré el desorden de tu gula, 

   morderé tus pechos con sabor a queso fresco 

y husmearé tu monte de Venus negro,

 de noche sin luna. 

Y muy excitado, con deseo de tu sexo,

 Gritaré con fuerza mi locura. 

Un salpicadura mía en la sábana compartida,

donde vivimos noche de sexo y colores, 

es el recuerdo que queda junto a tus olores, 

de aquella noche enloquecida. 

Tanto calor 

y en la hoguera mucha llama y poco fuego.

 Aquella noche libidinosa ,

 para ti solo fue un juego.

 Un sueño que has convertido en mentira.

 Una mentira de ensueño.

Fifo -Josep Lleixà

Kronos (poema a millorar)

Kronos és vell 

però ningú la vist mai.

 Que és el temps?

 Somni o realitat?

 Des de quant existeix el temps

De quant no havia res ?

 i no s'havia produït el bin bang?

 O va ser desprès?

 La mida del temps, la sensació de viure'l

 va en proporció indirecta amb la edat. 

 Passa el temps volant 

El l'any es torna un mes 

els mesos setmanes

 les setmanes dies

 els dies minuts .

 El minut en segon,

 i aquí acaba el temps 

 Kronos t'ha devorat. 

Un dia s'acabarà el temps 

entrarem al infinit 

On poc és el molt,

 i tot es res i Tot 

Entrarem en el temps? 

En el temps ? Quin Temps ?

Kronos ens espera. 

Som fills d'ell, i a mes

 el seu aliment.

 Fifo – Josep Lleixà 19-8-2014

Angélica, quatre mesos

 (Acróstico)

 Angélica

 Nacida preciosa niña 

 gracia del cielo ha llegado. 

Es perfume Habanero,

 linda como flor de Mayo,

 imagen de angel soñado. 

 Cubanita rebonita, 

Alegria, futuro esperanzado.

. Fifo – Josep Lleixà 21-4-2014

Carícies amb destí

Carícies amb destí 

Carícies amb destí,

 dits que busquen i troben,

boques que s'ajunten,

 llavis que tremolen

 Llengües que no parlen,

 i diuen moltes coses.

 Música dels sentits,

 llums de foc i desig.

 Sospirs que volen beure de l'encís, 

d'aquells moments  embriagadors,

 que el dos amants hem sentit.

 Paraules sense veu, ulls atalaiant l'infinit.

 Dic el teu nom, fluix. Cerco ta mirada,

 tens les parpelles cansades , t'has adormit.

 Bona nit. 

Carícies amb destí............

 Fifo - Josep Lleixà 17-8-2014

El desert prticular - del recull Escampa la boira -

El desert particular

 Cavalcant sobre el cavall negre de la incertesa,

 he travessat deserts inhòspits de camins plens d’arena,

 buscant l’oasi on trobar l’aigua que sadolli la meva set,

 set de saber d’on vinc, qui sóc, on vaig i qui m’espera.

 Desprès d’anys de transitar per roderes fixades en el sòl,

 pel traçat que m’havia enlluernat, del que era presoner,

 per roderes que altres havien fet però que a mi no em servien,

 he decidit obrir una nova ruta i buscar tot sol un camí nou.

 Al primer oasis que arribi, em pararé deixant descansar el cavall inquiet. 

Seuré, creuant les cames com fan el savis beduïns esperant resposta, 

les dunes d’arena, no em deixaran veure el meu futur poder desert.

 Aprofitaré l’aigua del pou, l’ombra de les palmeres vivint en present. 

Els dàtils dolços oferts per mans que saben del pas del temps

 em portaran el record de quan vaig ser aigua i vaig regar la palmera. 

Esperaré assegut saber d’on vinc, qui sóc, on vaig i qui m’espera.

 Fifo – Josep Lleixà

Tilin

Tilin Tilin, tilin, tilin

 cauen les gotes en un fi plugim.

 Tolon, tolon, tolon

 corren les vaques fugin d’un malson. 

Tilin, tilin la pluja decreix.

 Tolon, tolon ara l’herba creix. 

 Tilin, tolon, tilin, tolon la sinia que roda. 

Tolon, tilin, tolon, tilin, 

el temps que segueix.

 Tilin, tilin, tilin

 tornarà el temps plujós.

  Tolon, tolon, tolon

 i desprès un Sol fastuós

. . Tilin Tilin Benvingut plugim.

 Fifo – Josep Lleixà

Escales cap el cel

Escales cap el cel 

Escales cap el cel

 en una nit de lluna,

somnis entre estels 

per assaborir ta pell bruna. 

Escales cap el cel

 pujo corrent embogit, 

vull aturar el vent que bufa! 

No desfaci el meu desig.

 Desig o deliri ? si no et conec, ni t'he vist?

  Escales cap el cel 

buscant-te amb anhel. 

Escales cap el cel.

 Que el núvols no amaguin la lluna !!, 

o que pugui veure un estel.

 Tu. 

Fifo – Josep Lleixà 12-8-2014

Jo també vaig ser-hi

Ens han convençut

Ens han convençut 

Ens han convençut

 que el que ens donen 

no és nostre és d'ells

 I babaus ho hem cregut.

 Amuntegats ideològicament com gallines

 ens donen el pinso necessari per seguir subsistint. 

Avui toca parlar de futbol, demà de corrupció,

 de la Belen Esteban o de la ex del Falcò.

 Ens creen necessitats supèrflues, 

per ells seguir manipulant i enriquint. 

Vinga, vinga com més tenim més devem !!

 I així acotant el cap sota l'ala

 més esclaus serem.

 La democràcia, una fa-làcia ,

 les lleis, justes?, les fan ells !

 i la voluntat del que ens enganya,

 la obeïm com macells. 

No fa massa he llegit:

 La desobediència, 

és el veritable fonament de la llibertat,

 els obedients són els esclaus. 

Si no portés encara boina jo també ho es dit.

 Jean-Jacques Rousseau Crec que deia amb raò:

 Tot home te dret a arriscar la vida

 per conservar-la 

 I jo afegeixo:

 també per millorar-la, gaudir-la 

i compartir el que és de tots.

 Fifo – Josep Lleixà 12-8-2014

 (Es nota que estic emprenyat?)

(Els condons) Reflexió de fa temps

Deliris al costat d'una tassa de te roig Noticia llegida no se on, o somniada: 

 Els alts directius d’una fabrica de preservatius dits també condons, confessen en la intimitat que no els utilitzen, que ells practiquen en les seves relacions sexuals el “coitus interruptus”. Estava pensant amb aquesta noticia mentre traspassava de la tetera a la tassa el contingut de la meva infusió de te roig, quan he tingut la idea de que per més que la meva intenció era traspassar tot el contingut d’un lloc a l’altre, no totes les gotes tenen el mateix destí. Unes passaran al meu sistema digestiu i s’integraran a mi, les altres on aniran a parar?. Com o qui decideix el futur de les coses?. M’he fotut en un embolic, doncs el tema dona per reflexionar molt oi?. Tot per culpa dels condons!. 

Fifo - Josep Lleixà

Poema improvissat

 

No al oblit

Ignora el moments complicats,

ignora a la gent que no et mereix, 

ignora als que per interès afalaguen, 

tu vals molt més.

Ignora les paraules buides 

sense cap sentit,

 Ignora els que diuen que t'estimen

 i nomes miren els teus pits. 

No t'oblidis mai de mi ,

 Fifo  - Josep -Lleixà

Penultim viatge

Penúltim viatge 

 La arribada no hem fa por

 Mes me'n fa el vol incert. 

Per qui i com seré acomiadat.

 Haurà escalfor a les abraçades

 O també serà fingit 

com tantes i tantes vegades

. I quins seran els meus companys

 de viatge al infinit?

 Tots anem al mateix lloc 

 Alguns continuaran camí. 

fins arribar al seu destí.

 El meu destí el conec però no el recordo.

 La nebulosa de tants anys 

 fa que se'm presenti com un somni

 Somnio, llum Pau música suau

 i mans que m'ajuden a desfer-me

de l'escorça del equipatge.,

 Al Arribar ho explico 

Fifo – Josep Lleixà

Pescadors de lletres - La guitarra

Perles de bombolles

Perles de bombolles

 Volíem ser tu i jo,  i només escoltar 

el bateg dels nostres cors. 

 Volíem ser un, no dos,

 fondre'ns en un silenci profund 

I gaudir de l'essència el nostre amor. 

Hem viatjat junts per cel i per terra,

 per deserts, deserts, sense gent,

 però la remor del vent

 no ens deixava estar sols ni amatents.

 Hem viscut somnis entre núvols

 quasi tocant el cel buscant silenci. 

No ha estat possible, éssers alats ,

 la nostra pau han pertorbat.

 Quedava per caminar 

 per damunt de les ones del mar,

 que amorós, ens ha acollit, abraçat 

I ens ha ofert la pau de la seva immensitat.

 Al no poder surar , baixarem a profunditats

 on només escoltarem la nostra veu, 

I convertirem les bombolles del nostre respirar 

en perles que aprofitaran les ostres.

 I així ens estimarem

 Fifo – Josep Lleixà

T'estimo

T’estimo....

 això es el que em dius i jo ho crec,

 sentir-te dir això a mi em torba,

 em confon, m’enterboleix el cap la boira.

 Voldria no creure’t però estic sec. 

T’estimo,

 voldria dir-te i no m’atreveixo 

sempre amb la por que no et mereixo,

 pensant que el T’estimo de la teva veu

 vulgui dir un T’estimo diferent al meu. 

T’estimo,

 Tu em dius i no sé el que em vols dir.

 T’estimo,

 jo si ho sé, i el no dir-ho em fa patir. 

T’estimo,

 Potser amb un estimar distint al teu. 

T’estimo,

 ho dic un cop i un altre cop callat.

 T’estimo, 

que no ho senti ningú, com si fes pecat. 

T'estimo. t’estimo t'estimo, t’estimo.

 Fifo – Josep Lleixà

Música Jesús Cayuela

La primavera la sang altera

Com més va passant el temps i em vaig fen gran, m'emprenyo perquè moltes de les coses que m'agradaria gaudir – i podria assaborir - , per una raó o altra em són prohibides o inaccessibles. Com veig que aquesta dinàmica ja no te aturador i com crec en el Karma i la reencarnació, em pregunto que tot aquest temps sense profit que encara em queda, es en detriment del nou jove que hi ha a dins meu, - que soc jo – que esta veient que al començar aquesta nova vida per poder refer-se i aprofitar aquest moments no viscuts s'endarreriran, tan, com el vell continue malvivint Resumint, jo mateix em faig la punyeta. Fifo - Josep Lleixà

llum i silenci - Música Rudiger poema Fifo

Llum i silenci

 Immensitat infinita de no res.

 Ni foscor ni llum, res,

 ni soroll ni silenci, res.

 Res existeix, ni l’univers. 

De la llum no manifestada

 en silenci s’escapa un raig 

que il·lumina la foscor.

 Comença la Creació.

 El silenci i la Llum acoblats

 en el primer acte dual d’amor, 

comencen la historia mai acabada.

 I del caos, del no res

 de les tenebres fan nàixer

 música i color. 

Música per ofegar el soroll

 i poder escoltar el silenci ferest.

 Color per extingir la foscor

 que la llum ha posat de manifest.

 Silenci s’ha fet la llum.

 Fifo- Josep Lleixà