Translate

martes, 27 de abril de 2021

Mucho SOMA

 Era modélico, paciente, conformista, no preguntaba solo obedecía. 

El premio le llegó con su admisión perpetua en la casa del SOMA. 

Gracias gracias decia

Allí nada le faltaba todo lo tenía.

Poco deseaba. 

La felicidad  deseada, pedida

Por las mañanas paseos pisando grillos  y margaritas

 Que cabrón, nada le importaba

Por la tarde programas del corazón en televisión. 

Algún debate político de estos que se critican y ofenden 

y no ofrecen ni proyecto  ni solución. 

Alguna noche fútbol, era otra dimensión. 

No dejaba de ser SOMA 

que alienaba 

Y como un día comparó MARX era igual que la religión. 

Paso un día y otro día y un mes y otro mes  pasó. 

Pero un día no le dieron SOMA ni fútbol en television

Tuvo que pensar por si mismo 

Y si si decidió volver al mundo real o no tanto

 Sin SOMA, fútbol ni políticos en televisión. 

Ya no pisa grillos ni margaritas 

Sustituye el SOMA por ratafia

Y lee mucha poesía.


lunes, 19 de abril de 2021

COBID19

 Al albir de vents


Al albir de vents de força desconeguda que udolen fent un crit 

que bufen fent perillar el rumb incert de la nau en el viatge ,                                                                          les onades del mar enfurismat del que en som hostatge                                                                             colpegen sense pietat , el casc del buc ja molt ferit.


Les veles inflades, tenses, a punt d'esquinçar-se 

resisteixen els embats del vent i la seva la bogeria.                                                              amb la temença que cada escomesa del fort onatge                                                                              faci perillar l'arribada  al incert destí de la travessia.


Som esclaus dels vents que udolen missatges de por                                                                   que ens tenen confinats sense poder fer cap viatge                                                                                    tancats a casa envoltats d'un mar de foscor.


Hem d'enfortir i reforçar les veles de les nostres naus                                                                              i sense obrir portes i finestres de casa, començar la travessia                                                              al nostre mon incert ,si no volem ser per sempre esclaus.


COVID19

Fifo – Josep Lleixà

viernes, 16 de abril de 2021

Ya no se hscen


 Ya no se hacen surcos


Ya no es hacen surcos en los campos de olivos

ya no se labra con mulo y arado el plantio

ya no hay estas rayas  rectas  hasta el final de la parcela a labrar

Al agricultor no le molestan las ramas verdes del olivo

que en algún caminar hundiendo la reja

más que despertarle de un negro sueño.

la ayudaban a soñar.

Veía y soñaba que las aceitunas "sevillenques fargas o Morrudas" 

todas negras lascivas y maduras,

eran el botón de color oscuro que coronaba

el turgente pecho de la chica que amaba

la chica a la que  su deseo  nunca se atrevió a declarar. 

Así empezó el poeta

con el arado  haciendo surcos

arañando con la reja

durante el día la tierra seca

y soñando por la noche.

con la mujer que queria

convirtiendo sus sueños en poesía 

Ja no és fan solcss

 Ja no es fan solcs


Ja no és fan solcs als camps de oliveres

ja no és llaura amb matxo i arada

ja no hi ha aquella ratlla recta fins final del bancal.


Al llaurador no li molesten les branques verdes de l'olivera

que en algun caminar enfonsant la rella

més que despertar-lo d'un negre somni.

l'ajudaven a somiar.

Veia i somniava que les olives sevillenques fargas o morrudes

totes negres lascives  i madures, 

eren el botó de color fosc que coronava 

el turgent pit de la xica que estimava

la xica el seu desig a la que mai ho havia dit. 

Aixi va comencar el poeta 

amb la rella fent solcs durant el dia 

i somniant per la nit.

martes, 13 de abril de 2021

Tot temps passat va ser millor.

 


Època de fam , poc pa negre

un tros de blanc per festa major.


Tot temps passat va ser millor.


Espardenyes d'espart foradades

mitjons mig desfets amb el dit gros al descobert


pantalons curts, cuixes rojes tremoloses pel fred. 

penellons al peus i als dits

que rabiosament amb desfici ens gratàvem,

tanta era la picor.


Tot temps passat va ser millor.


Rajoles que un cop calentes vora el foc de llenya


embolicades amb teles de llana o cotó,

coberts amb tres o quatre mantes gruixudes

en aquell nits fosques i ventoses ens donaven calor.
















Tot temps passat va ser millor.


Vent molt de vent sempre vent

que no allunyava les cabòries

ni endolcia amargors.


Degut als envits del vent,

les campanes grinyolaven

les teulades tremolaven

pels sorolls de teules descalçades,

jo tenia molta temor.


Jersey roig amb cremallera marró

heretat d'un cosí de la ciutat.

espardenyes cada dia

sabates de xarol negre per la comunió.

Son dels pocs records plaents que recordo


Tot temps passat va ser millor.


Clar això era a l'hivern









domingo, 11 de abril de 2021

Pare de tots i de tot

 Pare de tots i de Tot

Estiguis on estiguis

Sigui el que sigui el teu nom

Fes que no sigui anomenat en va, 

 no permitis és facin injustícies apropiant-se del teu nom innombrable

Ajuda'ns a fer un món millor

No lliberis els camins de pedres que són obstacles, 

els hem de transitar sols

A tot cas si caiem en la nit fosca

No ens perdonis si no perdonem. 

Posa al nostre abast poetes i poesia, 

Que ens ajudin a recuperar la llum, 

amb paraules sortides del cor. 



viernes, 9 de abril de 2021

Parlar amb les flors


 Vull parlar amb les flors


Ara en la meva solitud forçada, vull parlar amb les flors.                                                                          Elles em diuen que estic foll, 

doncs després de tant de temps de tenir-les oblidades, 

no entendré el seu llenguatge.


Em diuen que agraeixen les paraules

però que hi han moltes maneres d'estimar. 


Mirar-les amb tendresa

acariciar-les com es fa a un amant

bufar suaument les seves fulles

per espargir la rosada matinera 

i ajudar-les a començar el dia radiant.


Estic coneixen especies del bosc

en les que mai havia reparat.

Hi han flors de tots colors 

i totes volen ser amigues.


Les d'un rogle de lliris es barallen per fer-se notar,

criden s'esvaloten tots ells volen parlar.


En hi han unes de color grog, 

una d'elles mig pansida 

que em diu que per elles la vida

es morir i tornar a començar.


Unes humils de color violeta 

menudes, però amb molta i gran saviesa 

em, fan aquesta reflexió, 

després d'un final sempre hi ha un principi,

ara estem a punt del final. 


Els mòbils desapareixeran, 

també els ordinadors,

i us queixa-reu avorrits

sense, programes de la televisió,

l'únic  que quedara d'aquesta dissortada historia

es l'aroma nostra, 

la de les flors.


 Ah! tindrem que començar al principi,

 a fer foc fregant llenya seca  i branquillons.

Res haurà canviat. 


Fifo – Josep Lleixà