Època de fam , poc pa negre
un tros de blanc per festa major.
Tot temps passat va ser millor.
Espardenyes d'espart foradades
mitjons mig desfets amb el dit gros al descobert
penellons al peus i als dits
que rabiosament amb desfici ens gratàvem,
tanta era la picor.
Tot temps passat va ser millor.
Rajoles que un cop calentes vora el foc de llenya
embolicades amb teles de llana o cotó,
coberts amb tres o quatre mantes gruixudes
en aquell nits fosques i ventoses ens donaven calor.
Vent molt de vent sempre vent
que no allunyava les cabòries
ni endolcia amargors.
Degut als envits del vent,
les campanes grinyolaven
les teulades tremolaven
pels sorolls de teules descalçades,
jo tenia molta temor.
Jersey roig amb cremallera marró
heretat d'un cosí de la ciutat.
espardenyes cada dia
sabates de xarol negre per la comunió.
Son dels pocs records plaents que recordo
Tot temps passat va ser millor.
Clar això era a l'hivern
No hay comentarios:
Publicar un comentario