Translate

miércoles, 28 de febrero de 2018

Quini , fotos grogues, records vius. 1981





































Les preguntes del Follet Paco em fan reviure moments  de temps passats i al ordenar els records és quan m'adono que he tingut la sort de VIURE i conviure amb fets i persones excepcionals.
   El Follet avui m'ha preguntat : Veritat que vas compartir i gaudir d'una festa d'alegria i amistat amb l'avui traspassat Enrique Castro Quini? Perqué no et refresques la memoria i men fas cinc centims?.
    D'acord Follet , procuraré ser breu , peró ho tinc que explicar dins del context de la época i de les meves circuntancies personals.
    Als treze anys, vaig arribar a Barcelona i fins l'any 1968 , la meva feina va estar vinculada al mon de l'hosteleria.
    Anys de conviure amb joves com jo , que varem crear llaços d'amistat especialment amb dos bons amics ja traspassats, amb els que vaig compartir feina i anecdotes propies de l'edat.
    Jo vaig agafar el camí de l'informàtica, ells varen continuar amb la seva professíò , en la qual van exercir llocs de responsabilitat.
    Ens vàrem continuar veient sovint i mantenint la nostra amistat.
    Jo des de l'any 1979 , desenvolupaba el meu treball de analista informatic en una Caixa d'estalvis on havia un ambient laboral molt positiu. Aniré al gra .
     Corria l'any 1981 quan  un company i bon amic, em va propossar de concursar amb la meva parella d'aquell època , en un concurs de balls, concretamente de valsos que estaba a punt d'iniciarse en un restaurant de la zona els dissabtes despres de sopar.
     Vàrem participar i superant diferents eliminatories , vam arribar a la final guanyant-la. El premi era un cap de setmana a Palma de Mallorca. (aquí hi ha molta tela que tallar). 
      Una parella de bons amics ens van vulguer acompanyar, els vaig adreçar a l'Agencia de viatge i van contratar el mateix vol i hotel a Palma que nosaltres.
      Arribat el dia del viatge un cop a l'aeroport, ja tarda/nit, Un grup nombros de passatgers no vàrem poder embarcar perque hi havia un excés de billets venuts. Els nostres amics que portaven billets de primera, van embarcar molt emprenyats perqué el motiu del viatge era acompanyar-nos (Aixó pot donar per un altre escrit).
     Tots el passatgers que vàrem quedar a terra , assesorats per un viatger que era adbocat, començarem una protesta bastant cridanera , fins que el responsables de la Companyia Aèrea ens van assegurar la sortida el dia següent i l'alotjament aquella nit en un Hotel de cinc estrelles (*****)     Follet ja s.e que l'historia es fa llarga, pero és necessari  fer aquest preambul.
      Arribats al Hotel Avenida Palas, em trobo amb la sorpresa, que el amic Paco era el Cap de Recepció que ens va atendre.
     Pero Josep, no em dirás que vosaltres sou del grup que ens envia Iberia?. Espera que un grum us acompanyará a l'habitació que us he reservat.  Despres aneu a sopar al resturant que ja us estaran esperant.
     La nit ja agafaba un altre color. Habitació?  Si, si pero una suit de meravella.
     Arribats al menjador, l'encarregat em va preguntar si jo era el familiar del Francesc.
     Haviem sopat pero no podiem desaprofitar i a la vegada fer quedar malament al bon amic Paco .
     No donaré detalls però els records em fan vindre salivera.
  Estavem a Barcelona, començant una nit de somnis i vàrem voler-la aprofitar. Que et sembla si ens apropem al “Burrito y yo” ?.
     El Burrito era i és un restaurant que en aquella época estava dirigit pel gran amic Josep Puig. Era un lloc on anavem sovint doncs tant la Vicenta com el Puig ens tractaven com de familia. Quins records. El Jaume amb le seu piano, l'Elias sempre ajudant que l'estada sigues cada nit millor.
     Enfilem Rambla avall, carrer Ferran, i Passatge de “ Enseñanza” que dona a unes istalacions de l'Ajuntament.
     Arrivem al Burrito , tancat i barrat, peró amb música i xivarri al interiror.
     Colpejo la porta unes quantes vegades i apareix l'Elias que em diu : passeu, passeu.... Pero que esteu celebrant ?. 
     L'alliberament de Quini que està amb tota la seva familia i amics, celebrant-ho, andevant. 
     Per cert i era també un dels seus germans, el que era porter del Gijón ,que anys despres per salvar la vida a un que s'ofegava ell la va perdre.
     Al panell de records del Burrito , suposo que encara están les fotos ,testimoni d'aquella nit que vaig tindre el goig de compartir alegria i amistat amb el Quini.
     Les fotos potser estarán grogues , els records segueixen vius. Abraçada Paco, Puig, Quini.

      Fifo – Josep Lleixà - Febrer 2018

domingo, 25 de febrero de 2018

Rama que mece (Cuatro estaciones)






Rama que mece

Rama que mece,
Retorna el viento lúgubre, 
Rima triste, duelo, muerte
Rosas, pétalos cubriéndolo 
Ruiseñor no canta, duerme.

Fifo - Josep Lleixà Fernández





Ls mediocridad - Cuatro estaciones






La mediocridad


La mediocridad, hasta los mediocres
 son capaces de superarla,
y esta dócil, se deja querer,
transformándose en más mediocridad.

Los excelentes artífices mediocres
de tan importante proeza,
quedan satisfechos. para siempre.

Han hecho un gran servicio a la humanidad
perpetuando su especie,
ya que según decía Darwin,
siempre sobreviven los mejor dotados.

La evolución se ha detenido,
gracias a los dioses mediocres,
Gracias por vuestra aportación !!!!

Por fin los cambios producidos a lo largo de la vida,
no les heredarán los descendientes,
lo que llevará a la mediocridad
 en una generación, a su extinción.

Creo que no he entendido bien, la teoría de Darwin.

Fifo - Josep Lleixà Fernández






















viernes, 23 de febrero de 2018

El Olivo (Cuatro estaciones)



El Olivo


Entre cientos de olivos, ya estabas,
no me había fijado nunca en ti.
Paseando, deseando sueños imposibles
aquellos que la realidad aleja como nubes
llevados por el viento del sur,
una rama juguetona me rozó la cara
y una aceituna, negra, tersa, brillante,
lasciva, me invitó a morderla,
lo hice con delicadeza
pensando en ti.
Me enamoré.

Olivo arraigado en la tierra como tú.
Con raíces profundas, que vivifica la sazón del amor,
cepa con corteza áspera para protegerse
de los embates del viento furioso de la pasión.

Ramaje frondoso, de color cambiante,
que ofrece un futuro de frutos abundantes
convirtiendo la aceituna amarga del olvido
en canto de esperanza y rayo de luz.

Me has enamorado.


Fifo - Josep Lleixà Fernández


lunes, 12 de febrero de 2018

Caminos que se cruzan (Cuatro estaciones)






Caminos que se cruzan

La llama inquieta de brillantes colores,
nos muestra mil ficciones de amor.
Deseo !!.

La brasa rojiza mantiene y aviva
el calor de esperanza del sueño perenne.
Amor !!.

La ceniza del tiempo brumoso
esconde llama y brasa.
No hay agua para apagar el olvido.

Fifo - Josep Lleixà Fernández






Que bonics els records, veritat amiga



Ella

Aquesta nit has tocat el meu cor, doncs llàgrimes besen els meus poms. Llàgrimes d´admiració i de molta estimació. En aquest dies en que una barreja de sentiments fan estressar les meves emocions, les teves paraules han calmat la meva set de pau. Gracies per un regal tan dolç que es sens dubte molt valuós. No m’allunyo dels que m’estimen, més si em necessites sempre hi seré, tan sols necessito arxivar la meva ment, doncs un conjunt d´emocions m´están afectant. Estic bé, però com tu be dius, tinc un camí que recórrer i de quant en quant necessito parar un moment i posar en ordre el meu cap. No deixo de llegir els teus relats encara que no deixi petjada, no per això deixo d’estar aquí.
Divendres ens veiem.
P.d.: Tinc ganes que torni la tardor i amb ella les nostres tardes de guitarra.

Ell

La teva mirada traspassa la visió del temps.
Es trista però profunda.
Quan mires directe al ulls fas un mica de por,
perquè de segur copses el que pensa
el que parla amb tu en aquell moment.
En l'espiral d'aquest filferro que es la vida,
tu estàs en un lloc privilegiat.
A lo millor no ho saps.
el cert es que hi has arribat.
Veus les coses des de un altre nivell
per això entens als que t'estimen,
com et miren, el que callen i el que et diuen.
Segueix el teu camí però fes-lo poc a poc,
si es necessari rellenteix-lo.
No ens deixis sols ,
necessitem qui ens entengui
i si escau ens donis consol.
Això no es poesia,
poesia ets tu.


sábado, 10 de febrero de 2018

Ella (nit de carnestoltes)










Ella

Quan la tinc ha tocar de dits s’esmuny.
Semblava que havia trobat l’ideal,
no ha estat un miratge, ha estat prop però lluny,
val la pena tirar la xarxa?, ja no sóc un xaval.


Hi havia tendressa a la seva mirada,
els seus ulls brillaven de forma especial,
quan les seves mans agafaven les meves.


He de fer la trucada ?
Tinc por de saber la resposta.



Fifo – Josep Lleixà Fernández

lunes, 5 de febrero de 2018

Nos hemos reencontrado (Cuatro estaciones)





Nos hemos reencontrado

La llama estaba encendida.

Estaba amortiguada entre pavesa y tizón,
le hacía falta un aliento de amorosa brisa,
para alejar la incomprensión de la ceniza
y avivar la llama de la pasión.

Ahora ya quema brillante segura,
con un gran fuego de deseo y amor.
Te amo, me quemo


Fifo – Josep Lleixà Fernández




domingo, 4 de febrero de 2018

Deja que me enamore de ti







Deja que me enamore de ti

No pretendo que te enamores
pero deja que yo si lo haga.

No pido que me escuches
pero deja que yo te hable.

No pido que subas conmigo
a la cima de mis sueños,
pero tú espérame allí.

Deja que me enamore de ti

Fifo - Josep Lleixà Fernández



viernes, 2 de febrero de 2018

Luz de luces (Cuatro estaciones)





Luz de luces

Luz de luces,
hace Sol y veo estrellas.
Por la noche miro la luna
y te veo a ti.

Amanecer de luz,
contemplo el horizonte rojizo,
busco entre las nubes,
y te veo a ti.

Brisa que me acaricia,
me susurra al oído,
no se si creer lo que me dice.
Sólo pienso en ti.

Junto al mar calmado,
lanzo un botella de cristal,
con un papel que dice “Te te quiero”.
Su destino? un corto camino. Tú

Nunca más yo, yo...... ahora siempre tú,
Amanecer, Sol , estrellas, luna,
horizonte rojizo, nubes blancas en el cielo
brisa suave que lleva tu aroma
mar en calma que me alivia el anhelo.

Tú, tú, tú, sólo tú.

Josep Lleixà