Translate

jueves, 28 de marzo de 2013

La Vida


La vida


Camps ufanosos amb catifes de roselles,

tot és color mogut per la suau brisa del vent,

tot és un esclat de vida creixent.

A les flors per libar el seu nèctar van les abelles.


Hi ha flors que encara són poncelles,

no han obert els seus pètals, són com donzelles,

no han donat a ningú els seus estams.

Esperen l’arribada del desitjat amant.


La vida reneix oferint els seus colors,

la brisa suau porta promeses d’amor.

Ja falta poc perquè les donzelles coneguin amant.

I quan les poncelles s’obriran,

les abelles enamorant les roselles

libaran el nèctar dels seus estams:

La vida.

Josep Lleixà












Hivern reflexió, Primavera esclat de Vida


 
La Creu i la Resurrecció són l'essència, el fonament, el com es pot explicar la grandesa del Cristianisme. Van lligades íntimament, sense una, l'altra no tindria raó d'existir, són complementàries, necessàries. Per si soles no tenen cap significat.

La Creu és l'hivern, la tristor, la melangia, temps de reflexió. El Armats de la Torre en les seves desfilades pels carrers del poble, amb el refrec del seus peus al terra empedrat i el so tan colpidor que s'endinsa a l'interior i et remou l'esperit, van netejant el camí cap a la Creu perquè els que anem darrere, ens sigui més fàcil l'arribada.

La Resurrecció és la Vida. Tot ha de morir per tornar a viure. Crist va morir per donar-nos a entendre que sense mort no hi ha vida.

Aquesta reflexió no ha de ser forçosament espiritual o religiosa, és pot aplicar a tots els ordres de la vida.

La Natura n'és un bon exemple. A l'hivern, el ceps sens cap fulla, recargolats, color trist, sembla que estiguin patint. Han de passar una etapa de preparació per la nova vida que vindrà.

La primavera, esclat de vida, de colors, d'olors, tot renaix. Els ceps s'engalanen de pàmpols verds per protegir del Sol el fruit, els propers raïms. Els ocells surten dels nius, la vida somriu.

Quantes i quantes vegades hem repetit en aquest curt escrit la paraula Vida? Moltes, la vida porta a la mort, aquesta torna a la Vida. Pot ser que tot sigui Vida?

Creu, Resurreció, Hivern, Primavera............. Vida.



Josep Lleixà - Setmana Santa any 2013.

domingo, 17 de marzo de 2013

Haikus Tankas i Colors


Cada dia una sorpresa, cada dia una alegria. Tinc bastants coses escrites però no publicades. El compartir-les amb els amics em dona una sensació de felicitat que no és pot explicar. Quan passejo I veig als aparadors de les llibreries un llibre que escara és meu però que aviat deixar-ran ser-ho, uns poemes que en que em despullo i se que certes vivències., il·lusions somnis son compartits em fa dir. Tremoleu tornaré!! És una amenaça però feta des de el cor. Gracies amics,

viernes, 15 de marzo de 2013

Per tots naltros

He omplert el cup

de joia i de raïms,

buscant cep a cep

com un esgotimador,

seguint els que veremen.

miércoles, 13 de marzo de 2013

Vivencies


Acabo de trobar a un bon amic, i m'ha comentat que estava llegint el llibre “Haikus Tankas i Colors”. I m'ha dit : Estic rememorant vivències, somnis, olors, paisatges que en un moment o altre han format part de la meva vida, i tu reflecteixes en el llibre. És una tornada al passat i en alguns casos posa de manifest el present.

Les histories personals l majoria de les vegades les hem compartit amb altres sense saber-ho. Gracies amic Masover.

lunes, 4 de marzo de 2013

Foc de desig


Foc de desig



Foc violent, ball embogit,

cossos que s'ajunten.

Soc verge !, fas un crit !

Ta pluja de llàgrimes

apaga mon desig.



Lluny la llum



Lluny la llum

prop el foc,

poca llum

massa foc.



Haikus



Perfum embriagant

olor de sofre, chanel.

Mas dut al infern.



******



Llum que s'esgota

guspira que no crema.

Com el teu amor.



Fifo (J-Lleixà) 4-3-2013




domingo, 3 de marzo de 2013

Foc - Diablesa.


Tankas i Haikus del foc



Espurnes de foc

Mirant als teus ulls he vist.

MAI oblidaré.

Son raigs de sol cap al cel

o foc cremant mon anhel?.



*******





És d'esperança,

la mirada encesa

dels teus ulls bonics?.



********



Temença, neguit

al foc que ja em crema.

Tinc por al oblit.



********



Fifo (J-Lleixà) 9-3-2013

Profecia

Tan cecs sou? tan curts de gambals?. 3-3-2013. Lao Tsé el futuroleg.

Fifin : Fifon :: Cojin : X

(PSC – PSOE) + ( Convergencia – Uniò ) = X

... X = Il·lusió, futur, coherència, Centralitat, Catalunya.........

Aquesta és una opiniò del Lao Tsé, Jo vaig per altres viaranys

Diari Monic


La gestació de Haikus Tankas i Colors ha estat com la resta de la meva modesta obra poètica, amb la intenció de fer un recull de sentiments, reflexions, vivències, que m’he atrevit a escriure en forma de poema, en aquest cas l'estil emprat son Haikus i Tankas.

En aquest estil crec que flueix més la espontaneïtat, encara que la mètrica te obliga a una servitud. He afegit “i Colors” doncs crec que ha estat un encert les il·lustracions que complementen els poemes, aquestos així com la coberta son obra de la pintora Tere Navarro.

La la cronologia de l'escriptura dels diferents poemes, les dates concretes no les sé de cert, han estat escrits a la vegada que els altres poemes. Ha sigut en el moment que he tingut la necessitat de que un sentiment, una reflexió o una vivència com dia abans no desaparegues del meu cap, i la solució ha estat apuntar-los i començar a treballar. Tres versos en el cas dels Haikus i cinc de les Tankas és poden memoritzar amb facilitat per després en més calma arrodonir amb la mètrica adequada.

Hi han diferents temes escrits segons el dia i la inspiració: d'enamorat, foscos, nostàlgics.

Passejant per Baix a Mar i contemplant el mar i l'Alfa I l'Omega han sorgit el mariners.

Els tristos han estat escrits els dies de melangia. Els ocells m'han inspirat sovint, i el silenci interior ha donat peu a la meva reflexió envers ell “Silenci”. Alguns tenen la pretensió de ser transcendents. Les flors especialment les roses m'han ajudat a fer-lis un homenatge, El quatre elements poden fer-te sentir molt a prop de la Natura de la Creació. La pluja el vent el sol, les olors, la verema, els ceps generosos, han estat motiu de reflexió.

Com veieu diferents temes amb un propòsit comú, intentar transmetre l'emoció d'aquell instant tan especial en que tot s'ha convertit en poesia.

Es clar que és millor mirar una posta de sol o observar les abelles com liben les flors, o sentir l'acaronament del vent a les galtes mirant les onades del mar. Quan fas això ho vius. O escoltar el silenci que et parla i amerar-te la cara de pluja quan plou.

Amb tota modèstia l'intent d'aquest llibre és recomanar-vos que esteu amatents a com ressona el vostre interior, quan la vostra mirada al mon pregunta i està buscant resposta.



Fifo (J-lleixà)