Translate

domingo, 29 de junio de 2014

De Poemes d'Hivern


Viatge a la foscor

 Amb plena foscor vaig emprendre el viatge
 Cap un destí llunyà i desconegut 
transportat per una força de la que era hostatge
 sense poder revelar-me tot i que hagués volgut.

 No anava sol, no. 
No els veia ni els sentia 
però era conscient de la presència de companys.

 Estàvem units encadenats per un raig d’energia
 fent l’últim viatge de la vida
 i, tot i anar junts érem estranys

 De cop una llum encegadora. 
Una pau molt difícil de descriure 
I la certesa que a la fi, 
començava a viure. 

 No feu cas d’aquest poema 
Estic mort i no puc escriure.
 Poder ho he somniat, és una pena. 

Viaje a la oscuridad

 En completa oscuridad  emprendí el viaje
 hacia un destino lejano y desconocido 
transportado por una fuerza de la que era rehén
 sin poder revelarme aunque hubiera querido

. No iba solo, no.
No los veía ni los oía 
pero era consciente de la presencia de peregrinos.

 Estábamos unidos encadenados por un rayo de energía
 haciendo el último viaje de la vida 
y, a pesar de ir juntos éramos extraños.

 De repente una luz cegadora
. Una paz muy difícil de describir 
y la certeza de que al fin, empezaba a vivir.

 No hagáis caso de este poema
 estoy muerto y no puedo escribir.
 Puede que lo haya soñado, es una pena. 

Fifo - Josep Lleixà

sábado, 28 de junio de 2014

Haikus en temps de guerra (Martí Pol)


A quin paisatge 
podrem adscriure el somnis
els sense pàtria?

Des de el capvespre
d'una mirada incerta
l'infant pregunta.

L'oreig recorda
la blava llum dels dies
perduts per sempre

miércoles, 25 de junio de 2014

Por lo vivido de Pierre Bernet

Pierre Bernet POR LO VIVIDO 

 Porque conocí de los infiernos 
cuando tuve sed
 y no hubo un río 
Porque sentí bajo mis pies
 la hirviente arena de los desiertos 
al sol flagelar mi espalda 
y no hubo un árbol ni llovía
 Porque nadie preguntó por el olvido
 ni estuvo a tiempo
 para auxiliar a los sedientos
 de suerte o dicha 
Porque alguna vez 
sucedió en nuestras vidas
 escribo este poema. 

Traducció - Fifo - 

Perquè vaig conèixer dels inferns
quan tenia set, 
 i no hi va haver un riu .
 Perquè vaig sentir sota els meus peus 
 la bullent sorra dels deserts
 al sol flagel · lar la meva esquena
 i no hi va haver un arbre ni pluja.
 Perquè ningú va preguntar per l'oblit
 ni va estar a temps 
per auxiliar els assedegats 
de sort o felicitat 
Perquè alguna vegada
 va succeir en les nostres vides 
escric aquest poema.

martes, 24 de junio de 2014

La mort i l'amor

Les cortines s’aixecaven al pas de la comitiva
 les dones observaven darrere les finestres mig tancades
 la mort que colpia.
On eren testimonis de veure nàixer en aquell acte confús
 a la vegada la mort i la vida ,
que començava a partir d’aquell dia?

 No sols s’enterrava la morta, s’enterrava un passat,
 I a mi se’m despertava la llibertat de pensar.
Cosa que volia dir, d’entendre d’una altra forma la vida.
 Elles no ho sabien, però serien testimonis mudes d’un fet,
 fet que era el final del principi. 
I a la vegada el principi del final. 
I tot d’un sol tret.

 Tot just darrera la caixa arrossegant les cames més que caminant.
 un vellet amb els ulls quasi cecs, plorosos
 buscava els meus quasi implorant.
 I els va trobar i allò em va trasbalsar. 

Jo feia molt de temps que el defugia
 el vaig mirar li vaig somriure, ell ara sí, 
es va posar a plorar.

 Per a la difunta acabava la vida
 per a mi i el meu iaio,
 la vida tornava a començar.

 Fifo – Josep Lleixà

lunes, 23 de junio de 2014

Metàfora senil

 Metàfora senil 

 No te aflijas
 si se te afloja
El tallo siempre erguido.
El viento hace volar las hojas.

 Fifo - Josep Lleixà

Solstici d'estiu


Embogits, agafats de les mans fen rotllana,
 fem un ball encegats al voltant de la flama, 
d’aquella foguera que crema el passat,
 el nostre passat, al cap del temps retrobat.

 Esclafits de pedra foguera  no deixen sentir l’anhel 
de les paraules  adreçades a la bruixa que m’ha enamorat.
 Ballem, ens besem, posseïts fins ja tocar el cel.
 Espurnes de color il·luminen la fosca nit del passat.

 Flames bellugadisses em recorden el temps perdut.
  Bruixa que enamora fes un sortilegi,  dóna’m un beuratge 
fes que el haver-te trobat no sigui un somni , i em donaré per vençut.

 Irreverents amb la litúrgia del solstici d’estiu 
ens endinsem més i més a la foguera del desig
 i ens cremem, convertint-se la lava del volcà en riu.

 Fifo – Josep Lleixà

sábado, 21 de junio de 2014

Dunes d'arena


 S'han convertit els meus somnis en dunes d'arena,
 fent-los i refent-los inventant pits turgents, 
formes de records de nits de lluna plena
 que durant el dia com suau brisa m'ajuda a fer el vent.

 Grapat a grapat modelava els records.
 El vent ara gelós bufa fort,
 cares que s'allunyen, 
pits que s'esmunyen. 

 Ets vent i duna
 Sol i lluna 
Record i dol

. Duna i lluna 
dol i Sol.
 I jo tot sol.

 Fifo – Josep lleixà

miércoles, 18 de junio de 2014

Malecón

Olor, Malecón, 
color de tarde triste.
 Dolor,no estas.

 Fifo – Josep Lleixa Habana 8-6-14

Escala cercant els nuvols


Escala cercant els núvols

Si vols arribar
 al final de l'escala,
 no comptis els esglaons

Fifo - Josep Lleixá 18-6-2014

martes, 17 de junio de 2014

Haiku del tiempo


Haiku del Tiempo

 Minutos, horas,
 dias ¿que és el tiempo?
 ¿Hoy o mañana?.

 Fifo -Josep Lleixá - Havana 8-6-14

domingo, 15 de junio de 2014

Vaig ser muixò un temps


Vaig ser muixo un temps,
vaig volar per sobre els núvols
 per observar per les escletxes
 la terra que havia deixat.

 Cercava amb la mirada fronteres
 punts de referencia on poder-me fixar
 i veure alguna marca, punt, fita o molló
 on el Països començaven o acabaven, 
no en vaig veure cap.

 Rius serpentejant, fen solcs a la terra
 i dibuixos de color blau brillant 
dels quals de tant en tant sortia
 un raig de llum enlluernant.

 Es veia on començaven,
 com creixien i s'ha ajuntaven
 I on acabaven , al mar.!,
 Per quants Països passaven,
 no ho vaig poder esbrinar.

 No vaig veure cap bandera
 ni del Barça ni senyera 
ni estelada ni estanquera.

 Ni vaig sentir cap paraula
 que com muixo no entengués.
 El silenci dintre els núvols 
 embolcallat de suau coto
 era un piular i res mes.

 No es sentia la cridòria 
dels parlaments dels Parlaments 
silenci dintre els núvols un piular i res més.

 He de baixar a la terra on les muntanyes
 i els boscos m'encerquin em delimitin
 on no pugui veure més enllà. 
On no permetin que voli
no sigui cas que enyori la llibertat

 Però si no tinc terra ni País, 
a que i aquí podré defensar
 ´mala-ir o criticar ?
 Necessito ser presoner i
 no volar com muixo 
necessito aferrar-me a la Terra 
 perquè ser lliure em fa por. 

Fifo - Josep Lleixà

sábado, 14 de junio de 2014