Vaig ser muixò un temps

Vaig ser muixo un temps,

vaig volar per sobre els núvols

 per observar per les escletxes

 la terra que havia deixat.

 Cercava amb la mirada fronteres

 punts de referencia on poder-me fixar

 i veure alguna marca, punt, fita o molló

 on el Països començaven o acabaven, 

no en vaig veure cap.

 Rius serpentejant, fen solcs a la terra

 i dibuixos de color blau brillant 

dels quals de tant en tant sortia

 un raig de llum enlluernant.

 Es veia on començaven,

 com creixien i s'ha ajuntaven

 I on acabaven , al mar.!,

 Per quants Països passaven,

 no ho vaig poder esbrinar.

 No vaig veure cap bandera

 ni del Barça ni senyera 

ni estelada ni estanquera.

 Ni vaig sentir cap paraula

 que com muixo no entengués.

 El silenci dintre els núvols 

 embolcallat de suau coto

 era un piular i res mes.

 No es sentia la cridòria 

dels parlaments dels Parlaments 

silenci dintre els núvols un piular i res més.

 He de baixar a la terra on les muntanyes

 i els boscos m'encerquin em delimitin

 on no pugui veure més enllà. 

On no permetin que voli

no sigui cas que enyori la llibertat

 Però si no tinc terra ni País, 

a que i aquí podré defensar
 ´mala-ir o criticar ?

 Necessito ser presoner i

 no volar com muixo 

necessito aferrar-me a la Terra 

 perquè ser lliure em fa por. 

Fifo - Josep Lleixà