De Poemes d'Hivern

Viatge a la foscor

 Amb plena foscor vaig emprendre el viatge

 Cap un destí llunyà i desconegut 

transportat per una força de la que era hostatge

 sense poder revelar-me tot i que hagués volgut.

 No anava sol, no. 

No els veia ni els sentia 

però era conscient de la presència de companys.

 Estàvem units encadenats per un raig d’energia

 fent l’últim viatge de la vida

 i, tot i anar junts érem estranys

 De cop una llum encegadora. 

Una pau molt difícil de descriure 

I la certesa que a la fi, 

començava a viure. 

 No feu cas d’aquest poema 

Estic mort i no puc escriure.

 Poder ho he somniat, és una pena. 

Viaje a la oscuridad

 En completa oscuridad  emprendí el viaje

 hacia un destino lejano y desconocido 

transportado por una fuerza de la que era rehén

 sin poder revelarme aunque hubiera querido

. No iba solo, no.

No los veía ni los oía 

pero era consciente de la presencia de peregrinos.

 Estábamos unidos encadenados por un rayo de energía

 haciendo el último viaje de la vida 

y, a pesar de ir juntos éramos extraños.

 De repente una luz cegadora

. Una paz muy difícil de describir 

y la certeza de que al fin, empezaba a vivir.

 No hagáis caso de este poema

 estoy muerto y no puedo escribir.

 Puede que lo haya soñado, es una pena. 

Fifo - Josep Lleixà