Translate

lunes, 29 de septiembre de 2014

Cuentos de Ise (2)


¿Porqué entonces
 Cual impresos helechos
 De Shinobu en Michinoku 
mi corazón se agita? 
No es mia la Culpa

Trist record d'una amistat


Trist record d'una amistat 

Tres corbates,un fulard 
i unes plantes al balcó 
trist record d'una amistat 
que vàrem tenir tu i jo.

 Es hivern, tinc fred
 al coll el fulard m'abrigarà.
 les plantes estan pansides
 les corbates a un racó 

 Hi haurà un altre casament 
on pugui lluir corbata?., 
D'aquest mal ningú s'escapa. !!!. 

Tres corbates,un fulard 
i unes plantes al balcó
 trist record d'una amistat.

 Fifo -Josep Lleixà

miércoles, 24 de septiembre de 2014

El Follet esta com el dia, emboirat


El Follet Paco que és molt observador, i tot ho analitza amb sentit crític però positiu, avui m'ha fet un comentari, que la veritat amb fa que pensar. Em diu Fifo ,hi han coses que no entenc i crec que Nabucov (?) tampoc entendria (El Follet moltes vegades és críptic) Jo li he dit Paco soc tot orelles. I diu: No entenc com en un acte del Corre-llengua, organitzat any rere any per la CAL i un grup de VOLUNTARIS (no cobren) que estimen la cultura del País, en un acte programat, concretament en un recital de pomes de la Maria-Mercè Marçal, la encarregada de fer-lo demana a l'organització cobrar 150 Euros. I continua dient el Follet, em sobta, doncs jo creia que era una enamorada de la nostra llengua i una defensora de la mateixa, la llengua que utilitza en els seus poemes, llibres i obres de teatre, Crec , segueix dient el Follet, que en un acte que es fa per reivindicar la vostra cultura (ell és d'un altre mon) tindria que ser més generosa i menys materialista. Follet ho entenc, però pot ser que estas fen un judici de valor molt agosarat, i que ella no sap la finalitat del Recital, potser no l'han informada prou bé. Veuràs com et tindràs que desdir ja que en el seu moment, o no cobrarà o aquest 150 Euros serviran per ajudar alguna obra benèfica, o comprar llibre per nens que no es poden permetre accedir a la nostra cultura per falta de mitjans. Jo només diré un cosa: Visca el Correllengua que és CULTURA i LLIBERTAT . Ja veuràs com estas equivocat. El Follet, s'ha quedat mirant amb la seva cara d'entremaliat, i s'ha posat a riure amb unes llàgrimes que li anegaven ela ulls. 

Follet i Fifo – Josep Lleixà 24-9-2014 .

lunes, 22 de septiembre de 2014

Nova professió (i molt gratificant)


El col·lectiu d'escriptores/escriptors, tenim que estar agraïts a unes quantes editorials, que vetllant pel futur de la afició o professió, han inventat una nova figura, que és la d'escriptor/ venedor de Avòn (Avon llama a su puerta) . O de escriptors compradors a les editorials i deprès buscar-se la vida col·locant la seva obra intel·lectual. primer a la família, després als amics i després als companys “d'ofici” que assisteixen a les presentacions. (com pots anar a un presentació i no compar-li un llibre a un col·lega?) . Aquestes editorials, procuren eixamplar el nostre camp de coneixement personal entre els escriptors, I amb aquest propòsit (lloable per cert) et donen la possibilitat de participar en antologies Antologia d'escriptors de Matafaluga, de les terres de frontera, de germanor entre el pobles, de.. de.. És molt interessant el nombre d'amigues i amics que pots conèixer, es clar que t'has de comprometre a quedar-te un nombre important d'exemplars a un preu “econòmic” jajajaja em pixo de riure.
 Tot sigui per la cultura. Tu penses , escrius i compres i si tens temps distribueixes trucant a portes com deia abans de particulars o llibreries. “Porfa perquè no hem poses aquest llibre a la lleixa de novetats”. (Somnia truites).
Una vegada em van confondre amb un testimoni de Jehovà (amb tot respecte)
 Frase repetida pels amics d'ofici : Escriure és un goig, publicar meravellós, vendre....... vendre deu ser “l'ostia”. 
 Amics no podem defallir, nosaltres hem de mostrar al mon la nostra obra, sigui com sigui. Volem compartir sentiments , il·lusions, somnis.... , les editorials faran aquesta tasca per nosaltres.
 No segueixo perquè ja començo a emprenyar-me.
 Per cert , si alguna Editorial es vol posar en contacte amb mi, que ho faci pel privat de Facebook. 
Ah ! I si algun company esta interessat pels meus poemes, a casa en tinc uns cent llibres esperant ser llegits.

 Fifo – Josep Lleixà

domingo, 21 de septiembre de 2014

Dos plaers matiners


Dos plaers matiners: 

 Un

 Buidar ven bé la bufeta
 que afluixa la tensió.
 de la trempera matinera
 que a la nit t'ha fet patir.

 Dos

 Després d'una bona dutxa
refregar-te tot el cos 
amb tovallola ben aspra
 (no rentada amb Mimosin) 
tots els llocs que son T ous
 des de el peus fins la closca. 

Plaers al abast de tots.!! 
Plaers al abast de tots? 
Doncs no,
 el mon es diferent
 per la dualitat existent.

 La propera reencarnació
 tindré en compte la lliçó.
 Gracies amic.

 Fifo – Josep Lleixá

martes, 16 de septiembre de 2014

Tu mirada-- Versió del Duo Ad Libitum

Tu mirada - Duo Ad Libitum


 Tu mirada
 es el más perfecto modo
 de decirlo todo, todo,
 aunque no hayas dicho nada.

 Qué magia tienes guardada,
 qué poder bello y profundo.
 Tu mirada en un segundo,
 me siembra un año de antojos.
 Y cuando cierras los ojos, 
se queda sin luz el mundo

 Amor, cómo en tan breve sonido,
puede haber tanto calor.
 A qué pecho rimador,
le robaste ese latido.
Qué le dices al oído, 
con palabra perfumada,
 para que la enamorada
boca que te va nombrando 
sienta sed de fuego cuando
le enciendas una mirada.

 Tu mirada
 es el más perfecto modo
de decirlo todo, todo,
aunque no hayas dicho nada.

Décimas de Renael González Batista, poeta cubano. Musicadas por el trovador cubano José Antonio Rodríguez.

lunes, 15 de septiembre de 2014

Avui necessito parlar


Avui necessito parlar 

 Avui necessito parlar sense dir res,
 Plorar sense vessar llàgrimes, 
Cridar en una cambra encoixinada de frenopàtic, 
on les meves paraules, la meva poesia no siguin escoltades.

 Necessito estar i no ser,
 perquè quan estic, sóc,
 quan sóc, estic
. Això és el que vull evitar. 

Necessito música que soni, en la meva ment malalta,
 però que no la senti la meva personalitat mundana
 i ,s'assereni el meu cor convuls, que plora de pena.

 Hi ha plors sense llàgrimes, secs,
 i orgasmes secs, sense saba.
 I crits que ningú sent, perquè ningú escolta.

 Fifo – Josep Lleixá 15-9-2014

domingo, 14 de septiembre de 2014

Llàgrimes i records


Llàgrimes i records 

 Abans d'ahir, vaig consolar a un amic 
 que trist i angoixat plorava.
 Volia que marxes de casa el seu fill, 
el fill li deia quo no, per més que ell pregava.

 Ahir vaig consolar a uns fills,
 que li deien plorant al pare 
No,no, no marxis encara !!! 
Quedat amb naltros un temps mes.

 Que ell era far i guia, 
que el necessitaven ells i la mainada.
 Era un home bo hi ha deixat petjada.

 Un, llàgrimes tristes de gust amarg.
 Altres, llàgrimes tristes amb un somrís al cor.
No ha marxat del tot, queda el seu record.

 Fifo - Josep Lleixà 14-9-2014

Cuentos de Ise



Cuentos de Ise, obra anónima elaborada seguramente por uno o más autores a partir de una antología de Ariwara no Narihira, una de las grandes voces de la poesía japonesa de todos los tiempos, adoptó su forma actual durante la primera mitad del siglo x y fue considerada un referente inexcusable de las letras de aquel país hasta la revolución Meiji. Pertenece al género denominado uta-monogatari —«cuentos con poemas»—, en el que los pasajes en prosa articulan sucintas narraciones en torno a la composición, muchas veces ficticia, de uno o más poemas, y no sólo resulta ejemplar por la calidad de los poemas en sí, sino también por la elegancia y sensibilidad del hombre que los protagoniza, modelo perfecto de poeta, amante y cortesano.

 De malva los helechos
 De la tanda de Kasaga
 Pintada es mi vestido de caza 
Sus tallos se entrelazan al extremo
 Tallos sentimiemtos que me turban

 Un regal mol apreciat que em va fer ahir un amic que sap del meu interes Pels Haikús i Tankas. En aquest cas un Tanka del llibre esmentat- Fifo

sábado, 13 de septiembre de 2014

Tanka optimista (Gracies Valentí)


Tanka optimista 

 No totes les claus
 obren els mateixos panys. 
Fora panys i claus .

Portes sempre obertes,
 per somniar i estimar.

Valentí Domenech - Fifo – Josep Lleixà

domingo, 7 de septiembre de 2014

Fil trencat


El fil era prim

 El fil era prim,
 ara s'ha trencat.

 El fil era prim
 però va superar boires d'incomunicació,
 vents forts de converses que ens allunyaven,
 brases roents poc lluminoses d'incomprensió.
 Era un fil trencadís com de tela d'aranya.

 Ara vols volar sola, sempre ho has dit,
 sembla que per fi arribat l'hora. 
Vols fer-ho sola buscant el teu destí,
 sense neguit ni obligada per cap penyora.

 Jo també volaré en solitari.
 Em queda il·lusió i embranzida a les ales,
per enlairar-me cap el Sol sol,
 fins que el foc de l'estimació em cremi i m'arrossegui ,
fins trobar el camí que jo mateix he escrit per mi.
El fil era prim,
 ara s'ha trencat.

 T'he perdut. 

 Fifo – Josep Lleixà 7-9-2014

jueves, 4 de septiembre de 2014

El Duo Ad Libitum en directe al No Se



El duo Ad Líbitum, pertanyent al catàleg d'excel • lència del Centre Nacional de Música Popular de Cuba, està integrat pel trobador i escriptor Leonel Pérez Pérez i l'escriptora, declamadora i narradora oral escènica Maria de les NievesMorales Cardoso, i utilitza com a proposta artística la fusió de la troba amb la poesia i la narració oral, incloent en el seu repertori obres tant de la seva pròpia autoria com d'importants autors musicals i literaris de iberoamérica.

   Doncs amics, en la seva estada a Catalunya i concretament a Torredembarra, tindrem l'oportunitat de gaudir del seu repertori de molta qualitat. La poesia, el Leonel la fa cançó i la Maria de las Nieves, amb la seva veu càlida i envol-vent, quan canta o recita et fa presoner de les seves harmonioses  paraules.   Fifo

miércoles, 3 de septiembre de 2014

Escales que pugen al cel


Es va ja perfilant el programa definitiu de la 1ª trobada ESCALES QUE PUGEN AL CEL.De moment la convocatòria segueix oberta per donar l'oportunitat de que ens acompanyin els poetes que no s'havien assabentat fins ara. Aquesta trobada contarà amb poetes de del Pais Valencià i del Principat, ´se que e les illes en properes edicions podrem  comptar amb una representació nodrida. 
    Projecte obert, selecció de les lectures lliures. Festa de la Poesia i del retrobament d'amics . Gracies Fifo-

martes, 2 de septiembre de 2014

He de trencar la closca


He de trencar la closca

 Vaig néixer lliure
 Sense roba ni doctrina
 Sense amo ni Deïtat 
Amb el cap mig esclafat 
Pels fòrceps d'aquell “sonat”

 Vaig néixer lliure 
Sense parla, només plors 
Sense saber de colors
 Ni de pàtries oprimides.

 Ara soc com una nou
 Amb l'essència encara verge 
 Recobert de dura closca
 Com si fos un caragol.

 Don vinc? no ho sé
 Qui soc? no ho tinc clar
 On vaig ? Que puc decidir?

 Algun somnia truites dirà que SI. 

 Fifo – Josep Lleixà 2-9-2014

Gracies al tio Mingo he esdevingut un artista


Guitarra - Nicolas Guillen 
A Francisco Guillén 

Tendida en la madrugada,
 la firme guitarra espera:
 voz de profunda madera 
desesperada. 

Su clamorosa cintura,
 en la que el pueblo suspira,
 preñada de son,
 estira la carne dura. 

Arde la guitarra sola,
 mientras la luna se acaba;
 arde libre de su esclava
bata de cola.

 Dejó al borracho en su coche,
 dejó el cabaret sombrío,
 donde se muere de frío,
 noche tras noche, 

y alzó la cabeza fina,
 universal y cubana,
 sin opio, ni mariguana,
 ni cocaína.

 ¡Venga la guitarra vieja,
 nueva otra vez al castigo
 con que la espera el amigo,
 que no la deja! 

Alta siempre, no caída,
 traiga su risa y su llanto, 
clave las uñas de amianto
 sobre la vida

. Cógela tú, guitarrero, 
límpiale de alcol la boca,
 y en esa guitarra,
 toca tu son entero.

 El son del querer maduro,
 tu son entero;
 el del abierto futuro,
tu son entero;
 el del pie por sobre el muro,
 tu son entero... 

Cógela tú, guitarrero,
 límpiale de alcol la boca, 
y en esa guitarra, toca 
tu son entero. 

Nicolas Guillen  (quin tros de poeta)