les dones observaven darrere les finestres mig tancades
la mort que colpia.
On eren testimonis de veure nàixer en aquell acte confús
a la vegada la mort i la vida ,
que començava a partir d’aquell dia?
No sols s’enterrava la morta, s’enterrava un passat,
I a mi se’m despertava la llibertat de pensar.
Cosa que volia dir, d’entendre d’una altra forma la vida.
Elles no ho sabien, però serien testimonis mudes d’un fet,
fet que era el final del principi.
I a la vegada el principi del final.
I tot d’un sol tret.
Tot just darrera la caixa
arrossegant les cames més que caminant.
un vellet amb els ulls quasi cecs, plorosos
buscava els meus quasi implorant.
I els va trobar i allò em va trasbalsar.
Jo feia molt de temps que el defugia
el vaig mirar li vaig somriure,
ell ara sí,
es va posar a plorar.
Per a la difunta acabava la vida
per a mi i el meu iaio,
la vida tornava a començar.
Fifo – Josep Lleixà
1 comentario:
Tendre i maço !
Publicar un comentario