La vida
Camps ufanosos amb catifes de roselles,
tot és color
mogut per la suau brisa del vent,
tot és un
esclat de vida creixent.
A les flors
per libar el seu nèctar van les abelles.
Hi ha flors que encara són poncelles,
no han obert
els seus pètals, són com donzelles,
no han donat
a ningú els seus estams.
Esperen
l’arribada del desitjat amant.
La vida
reneix oferint els seus colors,
la brisa suau
porta promeses d’amor.
Ja falta poc
perquè les donzelles coneguin amant.
I quan les
poncelles s’obriran,
les abelles
enamorant les roselles
libaran el
nèctar dels seus estams:
La vida.
Josep
Lleixà
No hay comentarios:
Publicar un comentario