La primavera la sang altera

Com més va passant el temps i em vaig fen gran, m'emprenyo perquè moltes de les coses que m'agradaria gaudir – i podria assaborir - , per una raó o altra em són prohibides o inaccessibles. Com veig que aquesta dinàmica ja no te aturador i com crec en el Karma i la reencarnació, em pregunto que tot aquest temps sense profit que encara em queda, es en detriment del nou jove que hi ha a dins meu, - que soc jo – que esta veient que al començar aquesta nova vida per poder refer-se i aprofitar aquest moments no viscuts s'endarreriran, tan, com el vell continue malvivint Resumint, jo mateix em faig la punyeta. Fifo - Josep Lleixà