Gossos de l'Havana

Fa un temps vaig llegir un comentari que parlava dels gossos de l'Havana. He estat uns dies a aquella ciutat i fet unes quantes observacions i reflexions envers el col·lectiu esmentat.

La part antiga de la Ciutat l'Havana Vieja, es certament encara desendreçada i mancada d'e moltes coses. No és que sigui bruta, però tot i estan en camí de millorar, queden algun focus de deixalles que jo pensava serien un atractiu pels gossos havaneros. Doncs no, no.

L'Havana i tota Cuba és un País on prescindint del aspecte polític que es opinable i que no faré, es un poble alegre, comunicatiu, servicial, sempre la música present al carrer al Hotel a les discoteques. Gent amb cares alegres, i el gossos?. No ho entenc!!!, Pocs, reservats, tristos, mes aviat fugen del visitant. No observen ni al transeünt, tranquils assossegats, no fan pinta de famolencs, però tristos.

Que és el que els hi passa, que produeix la seva falta d'alegria, quan tot al seu voltant es música, gresca, gent vivint la vida al carrer? Ho tinc que esbrinar.

El cert que no en veus cap d'ells protegit per un "xubasquero" amb els color de equip local de beisbol, tot i sent la terra i el clima propicis a patir ciclons.

També son apolitiquis, No en hi cap que porti una estelada cubana per demostrar al poble que son propers al govern. (No se si essin estat a Catalunya el dia de la Via s'esssin deixat disfressar com alguns que jo vaig veure al meu tram) En fi costa entendre el caràcter cubà.

Tenen mes aviat pinta de gossos proletaris, condició que sembla no volen perdre. Menjarien mes? Es possible. Tenen per on remenar , però crec que son molt dignes, mengen el que necessiten per viure . El cert que et miren amb un aire "passota" dient: creieu que aneu bé?.

I mentre, als seu voltant, música . Salsa, regeton, batxaca, .Ah no us equivoqueu ja no he dit Cuba no es solament mojito i música, s'ha d'anar i conèixer el gran nivell cultural del País al servei de tot el poble..

Fifo Josep Lleixà 9-9-13