El desert particular

Cavalcant sobre el cavall negre de la incertesa, 
he travessat deserts inhòspits de camins plens d’arena,
 buscant l’oasi on trobar l’aigua que sadolli la meva set,
set de saber d’on vinc, qui sóc, on vaig i qui m’espera.. 

Desprès d’anys de transitar per roderes fixades en el sòl,
pel traçat que m’havia enlluernat, del que era presoner,
per roderes que altres havien fet però que a mi no em servien, he decidit obrir una nova ruta i buscar tot sol un camí nou.

Al primer oasis que arribi, em pararé deixant descansar el cavall inquiet. 
Seuré, creuant les cames com fan el savis beduins esperant resposta ,
 les dunes d’arena, no em deixaran veure el meu futur poder desert 

Aprofitaré l’aigua del pou, l’ombra de les palmeres vivint en present.
Els dàtils dolços oferts per mans que saben del pas del temps
em portaran el record de quan vaig ser aigua i vaig regar la palmera.

Esperaré assegut saber d’on vinc, qui sóc, on vaig i qui m’espera. 

Fifo - Josep Lleixà