Sempre.... res

Sempre.... res 

Sempre buscant estrelles,

entre núvols de tempesta

Sempre transitant camins,

que al final ningú m'espera.

Sempre trepitjant gotims

de raïms que no fan vi.

Sempre desitjant escoltar en el desert,

una veu i no un crit.

Sempre perseguint entre dunes,

una imatge que no fugi.

El vent xaloc les transforma i les allunya,

jo recullo un grapat de sorra per recordar la teva pell bruna,

I vaig seguint al vent esperant que modeli una nova duna,

on el Sol o la Lluna reflecteixin la teva imatge, la teva figura.

En el proper oasi les llàgrimes de sal,

aplegaré amb el grapat de sorra del teu record,

amb els meus sospirs d'enamorat, 

acaronant-lo per donar-li vida.

Però has fugit amb el vent,

el vent t'ha enamorat

Sempre buscant estrelles,

Sempre transitant camins,

Sempre trepitjant raïms,

Sempre desitjant escoltar en el desert,

Sempre perseguint entre dunes.............

Res, res, res...... com sempre.

Fifo - Josep Lleixà 2-03-2017