El senyor Bisbe

L'escolanet i el senyor bisbe

Aquest matí el Follet Paco com ha sentit que remugava emprenyat m'ha preguntat que em passava.

Mira intentaré explicar-teu amb una metàfora aprofitant un fet que em va passar quan jo era menut.

I que es una metàfora ?va preguntar el Follet. Vinga Paco no siguis emprenyador si vols escoltar escolta i calla. D'acord! Jo, muts i a la gàbia, ha dit.

Doncs com ja he explicat alguna vegada, vaig ser escolanet durant bastant temps al meu poble. Un dia va vindre de visita pastoral el senyor bisbe. El capella es va guarnir amb la millor alba i casulla que tenia a la sagristia i nosaltres els escolanets, portàvem saia vermella i roquet blanc. Cadascun tenia una missió, la meva era quan arribes el senyor bisbe posar-me de genolls davant d'ell i oferir-li l'encenser fumejant. Va arribar el moment temut, vaig intentar fer la meva feina el millor que podia, agenollat vaig oferir l'encenser estirant els braços tot el que podia, doncs el senyor bisbe que es veu que havia dinat abundant, no feia cap esforç per doblegar l'esquena (tindria algun os?) i no l'agafava. Vaig buscar una solució, només vaig deixar un sol genoll tocant el terra.¡¡¡ Que vaig fer desgraciat de mi!!!!!. El mossèn que estava a la vora, em va pegar una puntada de peu a la cama que em sostenia (ell creia que era una irreverència, una falta de respecte al senyor bisbe) resultat? vaig anar a parar de morros jo i el estri que portava a sobre del senyor bisbe, que per cert que es va emprenyar molt.

Tu et preguntaràs i a que ve aquesta historia? A veure si fent una analogia puc explicar-ho. I que és una analogia. Paco que te la jugues.

La majoria de gent (pensionistes, funcionaris, etc...), tot i que ens estan foten la camissa ens agenollem al davant d'aquestos poders especulatius, financers (el bisbe de la faula) oferint-lis encens i mirra, (l'or mol roben) i aquestos no es dignen fer un petit esforç per no cansar-se. Aleshores a nosaltres ens seguixen retallant i retallant per poder acontentar-los, això vol dir que tenim poc assegurat el cos al terra. Ve el Govern (el mossèn) i ens dona una puntada de peu perquè ens desestabilitzem més i caiguem de morros a sobre del senyor bisbe. Que passa? Que aquest s'emprenya, i anuncia que intervindrà la parròquia i que el desgavell el paguem els feligresos.

Tres reis van venir d'orient............ No entenc res m'ha dit el Follet, jo tampoc amic.

Fifo – Josep Lleixà