Ens tracten de babaus (Josep Ballbé)

ENS TRACTEN DE BABAUS

És evident que el PP no dóna la talla. Per perfil, nivell o manifesta incompetència. És així que podem esmentar ministres i dirigents:

Com ara en Jorge Fernández Díaz (Interior). Figura amb passat molt vinculat al franquisme. Mai no hauria d’encapçalar el procés de liquidació d’ ETA…I, amb el tema de les ganivetes de Melilla s’ha més que cobert de glòria.

Podríem seguir amb José Ignacio Wert (Educació). Polèmic a més no poder. Lidera una oposició malaltissa contra la llengua catalana. Sense comentaris !

Seguim : Pedro Morenés ( Defensa) fou conseller d’Instalaza (empresa armamentística a la qual se li han lliurat només 40 milions d’euros). Quina carta de presentació !... Sort que el premi Nobel de la Pau s’acaba de lliurar a una entitat com cal : l’organització per la prohibició d’armes químiques !

Alberto Ruiz Gallardón (Justícia) no enfoca --amb seny-- dues patates calentes: el cas Urdangarín i l’independentisme català.

Sentir declaracions d´en José-Manuel García Margallo (Afers exteriors), en aquest sentit, encén guspires. Justificar les retallades amb explicacions kafkianes de l’Anna Mato (Sanitat) és histriònic.

La llista podria allargar-se . Prou teories !. No hi ha pitjor cec que qui no vol veure. La panoràmica d’en Rajoy és massa esquifida.

El súmmum ens ve de la Fàtima Báñez (Treball i Seguretat social)... Argumentar que “ no tenim un problema de mobilitat exterior... Que tot és qüestió d’emigració econòmica quan el nostre jovent no troba feina “ és patètic...

Quan n’Esteve González Pons (vicesecretari d’estudis i programes del PP) volgué amagar el cas Bárcenas , saltaren totes les alarmes. Fer-ho, referint-se al Fernández Blanco, assassinat per ETA fa setze anys, ratlla el cinisme. La pols no se’n va posant-hi una estora damunt.

Arran la mort d’en José Luis Sampedro, es va fotre del personal. Fou qui prologà el llibre “Indignaos”, d´en Stéphane Hessel. Allà, ens incitava a la insurrecció pacífica…Ens arribà a suggerir figures com en Martin Luther King o Nelson Mandela.

Cal defensar, aferrissadament, els drets adquirits pels treballadors. Ja no pot ésser que la incompetència de polítics i financers la pagui el poble. Pensen que som curts de gambals.

No es pot mostrar major dosi d’ inutilitat. Si el jovent se’n va fora, a la recerca d’oportunitats, és perquè, ací, tot està ensopit.

Per a dir bajanades, el millor hauria estat callar. En boca tancada, no hi entren mosques. A banda que no s’incita a la violència. Amb manifestacions fora de lloc, no fan altra cosa que crispar. Provocar. Esvalotar el personal. Això no ens mena enlloc. Tot seguit, la Báñez cargolarà les condicions d´una jubilació digna.Alhora, tornaran a atracar la guardiola de la Seguretat Social…I ja ho han fet quatre cops, quan només som a mitja legislatura.

Reconèixer la naturalesa del problema esdevé fonamental en la recerca de solucions. No essent així, tots ells tenen la solució: plegar. Si no, qui els ha col·locat encara té major delicte.

No necessitem dirigents amb do de paraula fàcil. Exigim gestors de categoria. No es tracta de presentar xifres macroeconòmiques boniques. Molts ciutadans es moren de gana.

Quan eren a l’oposició, van patentar el váyase, señor González ... Pretenien accelerar l’arribada a la poltrona. Quan fa dos anys que l’assoliren, no demostren estil ni tarannà…Que beguin, doncs, el xarop de la seva mediocritat ! Dit d’ altra manera: que escampin la boira. Sense esperar un sol minut més.

………………………………………………………………………….

Josep Ballbè i Urrit