F.-
Joana Raspall i Juanola
(Barcelona,
1913)
és una escriptora i bibliotecària catalana. Es llicencià en
biblioteconomia
i el 1932
des de la revista Claror
inicià una campanya demanant una biblioteca infantil a Sant
Feliu de Llobregat,
ciutat on resideix des d'aleshores. Durant la guerra
civil espanyola
treballà de bibliotecària, tot contribuint a salvar molts exemplars
de llibres catalans de la destrucció. Després de la guerra va donar
classes de català al seu domicili particular, cosa que continuà
fent anys més tard amb l'assessorament d'Òmnium
Cultural.
S.-
Al Primer Congrés
de Cultura Catalana
formà part de la ponència El
llibre de teatre infantil
que ocasionà la col·lecció de teatre Edebé
catalana. Tot i que és més coneguda per la seva obra poètica
infantil, ha escrit també per adults i dins la seva obra hi ha
Teatre, contes, novel·les...
Ha
col·laborat habitualment en revistes locals i fou promotora del
premi
Martí Dot
de poesia de Sant Feliu de Llobregat. És medalla d'or de la Ciutat
de Sant Feliu de Llobregat (1993) i el 2008 se li va posar el seu nom
a un carrer a la ciutat. El 2006
va rebre la Creu
de Sant Jordi
.
El 2010 Medalla del Treball President Macià.
Alguns dels poemes llegits per la Sonia Ferrer i el Fifo
Alguns dels poemes llegits per la Sonia Ferrer i el Fifo
7
F.-
A CLASSE
No
es deu pensar que l’he vista
quan
de reüll em mirava
mentre
jo feia el distret...
Escric,
i la mà em tremola...
a
més de fallar el problema,
ni
sé les faltes que he fet!
F.-
DISFRESSES... (Joana
Raspall)
Per
Carnaval, veureu quina disfressa
més
rara m’he buscat:
em
trauré del damunt tanta falòrnia
que
ara em cobreix sense anar disfressat.
No
riuré l’acudit que no té gràcia,
ni
aplaudiré el discurs que em sembla va;
i
tampoc compraré,
pel
què diran, allò que no em fa falta;
ni
em posaré de puntetes per ser
d’una
mida més alta
entre
els mes alts. Tindré la meva mida.
Tampoc
m’arronsaré!
De
tots els coneguts, preferiré
els
de tota la vida;
aquells
que de debó, pobres o rics,
sé
que són bons amics,
encara
que no tinguin gran carrera
ni
puguin oferir-me bon dinar,
que
l’amistat es manté de primera,
també,
amb nous i pa.
Potser
que molts diran que no em coneixen,
si
m’hi presento així, camuflat
sota
aquest antifaç que no s’estila,
de
la sinceritat.
10
S.-
OBSEQUI (Joana
Raspall)
Penjat
entre la roba,
dins
un saquet de tul
lligat
amb cinta rosa,
hi
tinc un pom d’aromes
que
m’omplen els sentits:
llorer,
marialluïsa,
comins
i farigola,
espígol
i canyella,
clavell
i romaní...
Me’l
van donar uns amics
que
estimen la muntanya,
perquè
sigui una dolça
penyora
d’amistat.
Quan
obro el meu armari
em
ve, d’ells, el somriure,
i
de la nostra terra
tot
l’aire perfumat.
11
F.--
QUI SAP (Joana
Raspall)
Escriuré
en un paper blanc
tot
allò que li diria
i
que no li goso dir;
després,
en forma de barca
plegaré
el paper i a l’aigua
el
deixaré navegar..
Potser
el trobarà algún dia...
I
qui sap si el llegirà!
No hay comentarios:
Publicar un comentario