Vaig ser muixo un temps

Vaig ser muixo un temps

Vaig ser muixo un temps

vaig volar per sobre els núvols

per observar per les escletxes

la terra que havia deixat.

Cercava amb la mirada fronteres

punts de referencia on poder-me fixar

i veure alguna marca, punt, fita o molló

On el Països començaven o acabaven,

no en vaig veure cap.

Rius serpentejant, fen solcs a la terra

i dibuixos de color blau brillant

dels quals de tant en tant sortia

un raig de llum enlluernant.

Es veia on començaven,

com creixien i s'ha ajuntaven

i On acabaven , al mar.!,

Per quants Paisos passaven,

no ho vaig poder esbrinar.

No vaig veure cap bandera

ni del Barça ni senyera

ni estelada ni estanquera.

Ni vaig sentir cap paraula

que com muixo no entengués,

El silenci dintre els núvols

embolcallat de suau coto

era un piular i res mes.

No es sentia la cridòria

dels parlaments dels Parlaments

silenci dintre els núvols

un piular i res mes.

He de baixar a la terra

on les muntanyes i els boscos

em encerquin em delimitin

on no pugui veure mes enllà.

On no permetin que voli

no sigui cas que enyori

la llibertat.

Peró si no tinc terra ni País

a que i aquí podré defensar.

Mala-ir o criticar ?

Necessito ser presoner i

i no volar com muixo

necessito aferrar-me a la Terra

perquè ser lliure em fa por.

Fifo – Josep Lleixà 30-11-13