Julivert meu
El
julivert en temps passats
es portava
amb molta fulla
i algun
cop ben pentinat.
Es notava
l’oloreta.
Ara els
temps han canviat,
la cosa
s’ha democratitzat.
Ja no saps
quan el veus i l’olores
si és de
nina, de nena, de jove,
de bella o
operat.
Si és
d’horta o de secà
si de
terra endins o de vora mar.
Ja no
sents aquell flaire
que et
feia aixecar el cap
donant
gràcies als déus
per tanta
felicitat.
Ai ! Quins
temps aquells, companys
que sabies
què et menjaves.
Fifo
No hay comentarios:
Publicar un comentario