Ahir nit al gran programa del 33 que
condueix ( i de quina manera) el Jaume Barberà, (algun dia tindrem
que parlar d'aquesta gran comunicador). Va fer una entrevista a un
catedràtic, un sabí, un home de bé, que em va fer retornar
l'esperança en el futur el doctor Lledó. Un Home que havia tingut
mestres modestos i altres que havien sortit del la “Institucción
Libre de Enseñanza” que per damunt de tot ensenyaven als alumnes
aprendre i viure la llibertat. Durant la República l'ensenyament era
gratuït i al abast de tothom, no havien escoles elitistes. Poc a poc
la cosa va canviant. Arribarà el moment que la cultura, la formació
intel·lectual estarà nomes al abast d'uns pocs i no fa falta dir
qui seran.
Aquestos encantadors de serps,
intel·lectuals de segona fila que fan de la seva cultura i posició
social una eina d'esclavatge moral para la resta de la població. Son
aquests els que estan fen poc a poc amb els seus discursos creure a a
la gent que el home de per si és egoista i per tant no te solució,
i que l'actual sistema és l'únic que pot funcionar. Campi qui pugui
diuen, però ells estan ben arrecerats amb les seves idees que
propaguen en la majoria de mitjans de comunicació i els seus diners
col·locats a paradisos fiscals.
Això ha de canviar i canviarà. El
que hem de fer és pensar per nosaltres mateixos, que no pensin per
nosaltres, tenim que començar a voler ser lliures i això és
obligació nostra. Pensar ens impedeix ser crèduls i obedients, però
el simple fet de pensar no ens fa lliures perquè ser lliures és
actuar.
Que inventin ells. En aquestes tres
paraules sintetitzava Unamuno la renúncia d'Espanya a competir pel
cap del progrés tècnic, que ens ho donin mastegat com el pa als
desdentats. Que pensin altres, decideix el mandrós mental. Només a
un polític espanyol se li va poder ocórrer aquell vergonyós
«lliura'ns, Senyor, de la funesta mania de pensar». Això és el que es proposen els polítics i els que els
manen, a tot cas pensar en una sola direcció. I a això en diuen
llibertat, democràcia ..... Barruts, pocavergonyes..... El que passa
es que la classe política tampoc està ni gens ni mica dotada
intel·lectualment, i si afegim que la seva escala de valors (En
tenen) no està gens clara, doncs ja podem entendre el desgavell que
patim des de fa mol anys.
El tema dona per més, però
deixaré que gent sabia com els que participen en el programa de
Barbera ens vagin donant copets al cap per que despertem d'aquest
llarg somni, trist i nebulós.
Jo crec que per sort hi ha
intel·lectuals i gent de modesta condició que en poden ajudar a
sortir d'aquest parany.!! Unamuno!! Tu ja no pots pensar, nosaltres
ens costarà però ho aconseguirem.!!!!
Fifo 20-6-2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario