Quan tenia deu anys com ell, corria darrere les cabres enprenyan-les a cop de roc, o anant a collir als horts (robant) nisprons o fent corre als burros no capats a buscar una dolça "Platerita" imitant la seva veu. Coses de l'epoca. No sé si és millor a pitjor peró el meu net a part de jugar i ser del Barça escriu poemes com aquest.
Quan escolto la nit,
què tranquil·la és,
moltes coses boniques penso
que surten del no res.
Potser m'ho explica
la nit, no ho sé.
O potser és l'hermosa lluna
no ho sé.
El que sí sé es que
la nit tranquilitza places i carrers,
nens, nenes i joguines se'n van dormir
per esperar l'arrivada d'un dia més.
Arnau Lleixà Calvo
Abril 2012
1 comentario:
Què bonic... i cert!
Publicar un comentario