Favara, Villar de Santa Maria, Mas de Barberans,
a resguard de muntanyes altives
lloc de trobada de pobles germans,
País Valencià, Aragó i Catalunya
és aquí on es donen les mans.
Terres de frontera que no es veu
parla que entenen a tota arreu
planes de tarongers, arròs i olivera
i també homes modelant entre el fang la ribera.
Des dels arrossars es veuen els Ports
i quan t'apropes al Mas
veus el Flaret, i la Joca, quins records.
I endinsant-te pel barranc de la Galera
trobes la Cova d'en Marc
el Racó dels Capellans,
la Vall, i la cova del Vidre t'espera.
El Mas, del Montsià és el més alt
des d'allí tota la plana s'albira
d'oliveres que quan bufa el vent
les fulles semblen fetes d'argent.
Onades de color canviant
que la mirada segueix expectant
ara verd, ara gris
i d'improvís torna el verd
fins que l'onada es perd.
Ser Masover és una sort,
per més que un del poble s'allunyi
l'olor del boix, la frigola o el romer
o el lliscò del campanar,
sempre un porta com record.
Jo sóc del Mas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario