A Palestina hi ha massa rima

A Palestina

 hi ha massa rima.

 El cel sempre ennuvolat. Núvols de por,

tot i ser a ple dia, no hi ha claror,

 els ocells de ferro deixen caure terror

 Fum, foc, crits, ferits, morts, horror.

 Cors endurits propicien la injustícia, quant furor,

 dies, mesos, anys, i continua el dolor.

 Entre les runes sepultats nens i nenes, tenebror,

 també els somnis de Pau i la tendror. 

Quanta negror en dies de sol, quanta negror!

 Gelabror, salabror, agror, aspror. I l'Amor? 

 Enyor que té la quitxalla, de temps que no han viscut ,

 buidor de records d'infantesa. No els han merescut?

 Volia fer un poema sense rima

 que parlés de Palestina i no he pogut.

 A Palestina, hi ha massa rima,

 i pel cel d'aquest món tant injust i endurit,

 volen fills de mala mare que han embogit.

 Fifo – Josep Lleixà 31-7-2014