He traspassat la porta emboirada del misteri
He traspassat la porta emboirada del misteri
que obren i tanquen els núvols,
I m'he endinsat en la negritud del Res i del Tot
Que des de temps estic cercant i no trobo.
Res de llum, tot silenci, tot foscor.
Estic dubtant, si aquest mon està àrid d'esperança,
o soc jo que porto presagis de malastrugança
i reflecteixo al espill del mon
la meva imatge vençuda.
Vençut si, no trobo la llum.
No trobo resposta
.
Però qui soc jo per preguntar?
D'on surt aquesta altives que em fa buscar?
Al fi he vist un estel brillar.
Sembla que em vol atraure
amb les seves llàgrimes de llum,
Ràpid m'apropo i tot que em cremo,
no vull que s'aparti de mi molt lluny.
Ja he trobar consol.
Fifo – Josep Lleixà 27-10-2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario